Els terratrèmols de Llorca enregistrats a la Xarxa Sísmica de l’Institut Geològic de Catalunya

Els dos terratrèmols de magnitud 4.4 i 5.1 a menys de 10 km al NE de la ciutat de Llorca (Múrcia), que han tingut lloc el dimecres 11 de maig, ha provocat  víctimes mortals, uns tres cents ferits i danys importants en edificacions antigues, algun edifici de construcció recent i en infraestructures de la ciutat de Llorca.

La regió de Múrcia, així com tot el sud est i el sud de la Península Ibèrica, és una de les zones més sísmiques de l’estat espanyol, tal com està reflectit al mapa actual de perillositat sísmica de la Norma de Construcción Sismoresistente (NCSE-02).

Els antecedents

Es tracta d’un dels pocs terratrèmols amb víctimes mortals a l’estat espanyol des del sisme de 1884 a Andalusia. La zona epicentral ja s’havia vist afectada per diversos terratrèmols, com els de 1999 a Mula, de magnitud 5, i el de 2005 a uns 30 km de Lorca, de magnitud 4.5. Ambdós sismes varen causar danys considerables a edificacions, però no es varen haver de lamentar víctimes mortals.

Els danys

Tant la proximitat a la ciutat de Llorca dels epicentres dels sismes ocorreguts dia 11 de maig de 2011, com el fet que se n’hagin produït dos en un lapse de temps tan curt, explicarien la diferència de danys ocasionats respecte als terratrèmols succeïts en anys anteriors.

Enregistrament dels sismes

La Xarxa Sísmica de Catalunya ha enregistrat aquests sismes, tal com es pot veure al web de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC). La Xarxa Sísmica consta d’una vintena d’estacions sísmiques de banda ampla i d’una vintena d’accelerògrafs, els senyals dels quals es reben per satèl·lit i internet al Centre de recepció de dades sísmiques de l’IGC.

<!–[if !mso]> <! st1:*{behavior:url(#ieooui) } –>

Els terratrèmols de Llorca de l’11 de maig de 2011 enregistrats a la Xarxa Sísmica de l’Institut Geològic de Catalunya

El dia 11 de maig de 2011, han succeït dos terratrèmols de magnitud 4.4 i 5.1 a menys de 10 km al NE de la ciutat de Llorca (Múrcia), segons l’Instituto Geográfico Nacional (www.ign.es)

Hi ha hagut algunes víctimes mortals, uns tres cents ferits i danys importants en edificacions antigues, algun edifici de construcció recent i en infraestructures de la ciutat de Llorca.

La regió de Múrcia, així com tot el sud est i el sud de la Península Ibèrica, és una de les zones més sísmiques de l’estat espanyol, tal com està reflectit al mapa actual de perillositat sísmica de la Norma de Construcción Sismoresistente (NCSE-02) (Figura 1)

Es tracta d’un dels pocs terratrèmols amb víctimes mortals a l’estat espanyol des del sisme de 1884 a Andalusia. La zona epicentral ja s’havia vist afectada per diversos terratrèmols, com els de 1999 a Mula, de magnitud 5, i el de 2005 a uns 30 km de Lorca, de magnitud 4.5. Ambdós sismes varen causar danys considerables a edificacions, però no es varen haver de lamentar víctimes mortals.

Tant la proximitat a la ciutat de Llorca dels epicentres dels sismes ocorreguts dia 11 de maig de 2011, com el fet que se n’hagin produït dos en un lapse de temps tan curt, explicarien la d

El dia 11 de maig de 2011, han succeït dos terratrèmols de magnitud 4.4 i 5.1 a menys de 10 km al NE de la ciutat de Llorca (Múrcia), segons l’Instituto Geográfico Nacional (www.ign.es)

Hi ha hagut algunes víctimes mortals, uns tres cents ferits i danys importants en edificacions antigues, algun edifici de construcció recent i en infraestructures de la ciutat de Llorca.

La regió de Múrcia, així com tot el sud est i el sud de la Península Ibèrica, és una de les zones més sísmiques de l’estat espanyol, tal com està reflectit al mapa actual de perillositat sísmica de la Norma de Construcción Sismoresistente (NCSE-02) (Figura 1)

Es tracta d’un dels pocs terratrèmols amb víctimes mortals a l’estat espanyol des del sisme de 1884 a Andalusia. La zona epicentral ja s’havia vist afectada per diversos terratrèmols, com els de 1999 a Mula, de magnitud 5, i el de 2005 a uns 30 km de Lorca, de magnitud 4.5. Ambdós sismes varen causar danys considerables a edificacions, però no es varen haver de lamentar víctimes mortals.

Tant la proximitat a la ciutat de Llorca dels epicentres dels sismes ocorreguts dia 11 de maig de 2011, com el fet que se n’hagin produït dos en un lapse de temps tan curt, explicarien la diferència de danys ocasionats respecte als terratrèmols succeïts en anys anteriors.

La Xarxa Sísmica de Catalunya ha enregistrat aquests sismes, tal com es pot veure al web de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC, www.igc.cat) i a la Figura 2. La Xarxa Sísmica consta d’una vintena d’estacions sísmiques de banda ampla i d’una vintena d’accelerògrafs, els senyals dels quals es reben per satèl•lit i internet al Centre de recepció de dades sísmiques de l’IGC (Figura 3).

El dia 11 de maig de 2011, han succeït dos terratrèmols de magnitud 4.4 i 5.1 a menys de 10 km al NE de la ciutat de Llorca (Múrcia), segons l’Instituto Geográfico Nacional (www.ign.es)

Hi ha hagut algunes víctimes mortals, uns tres cents ferits i danys importants en edificacions antigues, algun edifici de construcció recent i en infraestructures de la ciutat de Llorca.

La regió de Múrcia, així com tot el sud est i el sud de la Península Ibèrica, és una de les zones més sísmiques de l’estat espanyol, tal com està reflectit al mapa actual de perillositat sísmica de la Norma de Construcción Sismoresistente (NCSE-02) (Figura 1)

Es tracta d’un dels pocs terratrèmols amb víctimes mortals a l’estat espanyol des del sisme de 1884 a Andalusia. La zona epicentral ja s’havia vist afectada per diversos terratrèmols, com els de 1999 a Mula, de magnitud 5, i el de 2005 a uns 30 km de Lorca, de magnitud 4.5. Ambdós sismes varen causar danys considerables a edificacions, però no es varen haver de lamentar víctimes mortals.

Tant la proximitat a la ciutat de Llorca dels epicentres dels sismes ocorreguts dia 11 de maig de 2011, com el fet que se n’hagin produït dos en un lapse de temps tan curt, explicarien la diferència de danys ocasionats respecte als terratrèmols succeïts en anys anteriors.

La Xarxa Sísmica de Catalunya ha enregistrat aquests sismes, tal com es pot veure al web de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC, www.igc.cat) i a la Figura 2. La Xarxa Sísmica consta d’una vintena d’estacions sísmiques de banda ampla i d’una vintena d’accelerògrafs, els senyals dels quals es reben per satèl•lit i internet al Centre de recepció de dades sísmiques de l’IGC (Figura 3).

iferència de danys ocasionats respecte als terratrèmols succeïts en anys anteriors.

La Xarxa Sísmica de Catalunya ha enregistrat aquests sismes, tal com es pot veure al web de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC, www.igc.cat) i a la Figura 2. La Xarxa Sísmica consta d’una vintena d’estacions sísmiques de banda ampla i d’una vintena d’accelerògrafs, els senyals dels quals es reben per satèl·lit i internet al Centre de recepció de dades sísmiques de l’IGC (Figura 3).

El terratrèmol del Japó causa una deformació del terreny de gairebé dos metres

Investigadors de l’Institut de Geomàtica han realitzat una estimació de les deformacions del terreny sofertes a la zona de Sendai, al Japó, com a conseqüència del terratrèmol de l’11 de març i les seves rèpliques. Les dades s’han obtingut a partir d’observacions radar adquirides pel satèl·lit Envisat de l’Agència Espacial Europea. Segons aquest càlcul, el terreny ha patit una deformació co-sísmica associada a aquest terratrèmol de fins 1,69 metres.

A la distància que es troba Sendai respecte l’epicentre  del terratrèmol normalment no es causarien deformacions co-sísmiques però l’excepcional magnitud del fenomen, en aquest cas, ha provocat deformacions considerables.

Mitjançant altres fonts d’informació, com ara les mesures del sistema GPS, se sap que s’ha produït un desplaçament horitzontal d’uns 3 metres en direcció est, 0,5 metres en direcció nord i un enfonsament vertical del terreny que varia entre 0,5 i 1 metre.

L’efecte més important d’aquest desplaçament, segons els experts, és l’enfonsament en direcció vertical, que suposa una baixada del terreny respecte al nivell del mar. Les àrees més afectades poden ser les zones baixes costaneres, on l’enfonsament pot provocar un desplaçament del terreny per sota el nivell del mar. En el pitjor cas, això podria causar la pèrdua de terreny. Aquest és un fenomen semblant al que podria provocar el canvi climàtic, encara que, en aquest últim cas, la pèrdua de terrenys seria provocada per una pujada del nivell del mar.

La deformació es refereix a la línia que connecta el satèl·lit Envisat i la zona observada, que té una inclinació d’uns 41º respecte a la vertical.

L’Institut Geològic de Catalunya ens explica el terratrèmol del Japó

El Japó es un país d’activitat sísmica elevada, degut a que es troba situat a la confluència de tres plaques tectòniques. El fregament d’aquestes plaques que es fa a una velocitat de 2-3 cm/any provoca que de manera molt freqüent es produeixin terratrèmols de forta magnitud.

L’any 1923 un terratrèmol de 8.3 graus va causar mes de 100.000 morts a la ciutat de Tòquio. Des de l’any 1923 Japó s’ha preparat amb construccions sismoresistents, amb plans d’emergència i amb alertes ràpides, que permeten una acció de protecció abans de l’arribada de les ones destructores. Per tant, es molt probable, que els danys del present terratrèmol, malgrat ser importants, no seran tan catastròfics degut a totes les mesures de prevenció existents.

S’ha originat un tsunami pel trencament del fons marí degut a la ruptura d’uns 500km que ha produït el terratrèmol. El trencament del fons marí provoca un pols a la massa oceànica que es propaga en totes direccions a una velocitat aproximada de 900 km/hora. L’arribada de l’ona a la costa augmenta la seva alçada i per tant s’introdueix a les zones costaneres baixes. El Japó i els països del Pacífic tenen un sistema d’alerta de tsunami que permet avisar amb temps suficient perquè les persones s’allunyin de la línia de costa.

Les informacions actuals mostren danys importants a les ciutats costaneres deguts a les ones sísmiques i a l’arribada del tsunami. A la ciutat de Tòquio, de gairebé 10 milions d’habitants els danys semblen ser importants.

[tv3 3417011]

Més informació sobre sismologia al web de l’IGC.

Institut Geològic de Catalunya