Més enllà del 155: La Llei de Canvi Climàtic

Article de Salvador Samitier, cap de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic.

Com ja és ben conegut, l’Estat espanyol va decidir impugnar diversos articles i disposicions de la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, de canvi climàtic aprovada pel Parlament de Catalunya l’estiu passat. És aquesta una llei que va assolir un alt grau de consens en el Parlament català, atès que cap formació va votar en contra i només el grup del partit popular s’hi va abstenir.

Aquest fet no és quelcom sense importància, atès que el repte que el canvi climàtic suposa a totes les societats és de tal magnitud, que només des de l’acció concertada de tots serà possible, per un costat, contribuir a la dràstica reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle necessària per no incrementar en més de 2ºC la temperatura mitjana del planeta respecte l’època preindustrial  i, per l’altra, reduir la vulnerabilitat dels sectors i dels sistemes davant els impactes que ja s’estan produint i que continuaran en les properes dècades.

Fer aquesta llei ha constituït un repte important i ha calgut el seu temps. De fet, des que el Govern de la Generalitat va començar a plantejar-se l’oportunitat de fer-ho, el febrer de 2012, fins a la seva aprovació pel Parlament, el 27 de juliol de 2017, han passat més de 5 anys. Varis són els motius que expliquen la necessitat d’aquest temps. Per un costat, els pocs referents tant a nivell europeu com mundial de lleis d’abast similar. Per l’altre, oferir la possibilitat a totes les parts interessades de participar, debatre i formular les seves propostes; i, per últim, la complexitat intrínseca al canvi climàtic. De fet en la literatura anglesa, procliu a posar noms, inclou el canvi climàtic dins l’àmbit dels “wicked problems[1]”, que podríem traduir com a problemes perversos, en tant afecten nombrosos àmbits amb interessos contraposats i sense solucions màgiques. Per aquest motiu encara és més destacable que al final s’assolís l’aprovació de la llei amb aquest ampli consens.

Read More »

Marta Subirà: “Les polítiques ambientals són una pota més de l’Estat de benestar”

La directora general de Polítiques Ambientals, Marta Subirà, va ser ahir al plató del programa “Terrícoles” de BTV, on va anar desgranant els diferents temes amb els que treballa en el seu dia a dia. Des de l’impacte del canvi climàtic a Catalunya, a través de la valoració del darrer informe d’experts que treballen per a l’ONU i dels avenços en l’elaboració de la futura Llei del Canvi Climàtic, a les polítiques recentralitzadores de l’Estat en matèria d’avaluació ambiental i de parcs nacionals, la gestió del territori o l’important paper de les entitats del tercer sector ambiental i de les iniciatives custòdia. Subirà defensa les entitats ambientals, ja que “el moviment ambiental és la consciència ambiental del país”, tot i que defensa que “ha de procurar dotar-se d’una massa social crítica per reforçar-se” per no haver de dependre tant de les administracions. La directora es mostra convençuda que el desenvolupament sostenible és possible i que el projecte Barcelona World no tindrà cap afectació a zones protegides, incloses a la Xarxa Natura 2000 o al PEIN de La Sèquia. Segons Subirà, “garantirem que tots els aspectes que poguessin tenir algun impacte ambiental quedin absolutament blindats”.

Si voleu més detalls, els trobareu en el vídeo.

Jornada: “Presentació d’Eines de càlcul d’emissions de GEH i criteris per a la compra d’electricitat verda”

L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic us convida a una jornada pràctica adreçada a tots els usuaris potencials de les eines de càlcul de gasos amb efecte d’hivernacle que s’actualitzen cada any. En concret, es desenvoluparan diferents exemples d’aplicació de la Guia i la Calculadora de 2014 i s’explicaran els criteris per a la compra d’electricitat verda i les seves implicacions en el mix elèctric i en el marc del Programa d’Acords Voluntaris.

La presentació tindrà lloc el proper dimarts 18 de març la seu de la Secretaria de Medi Ambient i Sosteniblitat de l’Avinguda Diagonal, 523-525, Sala d’Actes de la primera planta. La jornada començarà a les 9,30 h i es preveu una durada màxima de dues hores.

Podeu confirmar la vostra assistència a l’adreça de correu electrònic acordsvoluntaris.tes@gencat.cat

Doha i el desè aniversari de participació catalana a una cimera de Nacions Unides de canvi climàtic

Catalunya va començar a participar a les cimeres mundials de canvi climàtic al 2003 i ho hem fet de manera ininterrompuda, de fet, podríem dir que és el desè aniversari d’una delegació catalana a un cimera de Nacions Unides de canvi climàtic. Fent balanç d’aquests deu anys de participació activa podríem dir que els primers anys es van basar en generar el reconeixement internacional de la tasca que davant el canvi climàtic es du a terme des dels governs regionals o subestatals i en concret des de Catalunya. Aquesta feina es va concretar en el que es coneguda com “l’esmena catalana” que es va presentar a Poznan al 2008, que consistia en una proposta de modificació dels textos de negociació en el que s’incorporava el paper rellevant que exerceixen els governs regionals i locals.

Els acords de Cancun del 2010 van recollir per primera vegada aquest reconeixement, incorporant el concepte de “subnations” que és com en el llenguatge de Nacions Unides es refereixen als govern regionals. Aquest reconeixement ara ja és un fet, una mostra són la paraules de la Secretaria Executiva de la Convenció, Christiana Figueres, a Singapore, el passat octubre, on afirma que la solució al canvi climàtic i les negociacions multilaterals no es poden únicament construir sota un esquema de dalt a baix, dels estats cap a la societat, sinó també combinant amb un procés de baix cap a dalt, que incorpori als governs locals, regionals, al sector privat i a la societat en general:

By arguing for a multilateral process, I in no way argue for a process that is exclusively top down. Quite to the contrary. One of the very encouraging effects of the international climate change negotiations is that we are seeing ever increasing actions on both adaptation and mitigation undertaken at the national, subnational and regional levels. We have learned over the past few years that the path forward cannot be either a top down (intergovernmental regulation) or a bottom up exercise (domestic policies, business action, public engagement). The path forward has to be the result of concurrent, mutually reinforcing efforts that help us to spiral up toward the tipping point of transformation“.

En aquesta cimera la delegació catalana, encapçalada pel secretari de medi ambient i sostenibilitat, Josep Enric Llebot, assisteix com a co-president de la xarxa de governs regionals nrg4sd participant en les diverses jornades i trobades que organitza. Igualment es participarà en la jornada de The Climate Group, xarxa de la qual Catalunya forma part, a banda de les diverses trobades bilaterals amb altres governs regionals i agents econòmics i socials.

Bàsicament Catalunya compartirà en aquesta cimera la seva experiència en el desenvolupament de l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC), recentment aprovada pel govern de la Generalitat, així com la del Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2020 i presentarà la iniciativa legislativa per a disposar de la Llei Catalana del Canvi Climàtic.

Les expectatives per a la COP18 Doha

Avui comença la divuitena sessió de la Conferència de les Parts, del Conveni Marc de les Nacions Unides per al Canvi Climàtic, que té lloc al National Convention Centre de Doha (Qatar) fins el 7 de desembre de 2012.

Dins els reptes d’aquesta Cimera podem destacar per una banda la decisió que s’haurà de prendre respecte el segon període de compromís del Protocol de Kyoto, i per altra banda la necessitat de progressar de manera decidida en el desenvolupament dels instruments i acords polítics que han de donar lloc a l’acord universal sobre el canvi climàtic al que s’haurà d’arribar al 2015.

Respecte el futur del Protocol de Kyoto a l’anterior Cimera de Durban ja es va acordar entrar en un segon període de compromís, però aquest acord està pendent encara d’elements molt importants. El primer és el compromís de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle que acceptin els països industrialitzats, el segon element és l’any de finalització d’aquests segon període, a Durban es va deixar obert entre el 2017 i el 2020.

Cal recordar que els EUA no entraran en aquest Protocol, a més Japó i Canadà van anunciar que no formarien part d’aquest segon període i, fins i tot, Canadà que no pensava complir el seu compromís respecte els anys 2008-2012. A més, cal afegir que un segon període només pot reproduir l’esquema del primer, és a dir, que països com la Xina, Índia, Sud-àfrica, Brasil o Mèxic, grans emissors emergents, no tindran cap compromís vinculant de reducció.

Quina importància podem donar a aquest segon període del Protocol de Kyoto si entre els països tradicionalment emissors només es preveu compromís de reducció per la UE, Austràlia i Nova Zelanda i dels països emergents cap tindrà compromís vinculant? Entrar en aquest període suposa donar un senyal que com a mínim una part del món continua treballant per afrontar el repte del canvi climàtic, a més permetrà seguir desenvolupant instruments jurídics, econòmics i tècnics per quan al 2020 entri en vigor el futur acord vinculant. Igualment, a nivell europeu les polítiques climàtiques estan íntimament lligades amb les polítiques energètiques i la millora de la competitivitat i la creació de valor.

També es podria fer la pregunta a l’inrevés, podem excusar la nostra responsabilitat davant aquest enorme repte del canvi climàtic només amb l’argument que la resta de països no fan el que haurien de fer?

Respecte les negociacions per arribar a un acord vinculant a llarg termini al 2015 i que entri en vigor al 2020, a Doha s’hauria de definir amb claredat els temes i calendari de treball. Les sessions de treball prèvies a la Cimera de Doha, celebrades a Bonn i Bangkok, no han donat els fruits esperats. Certament si no hi ha més voluntat política per un conjunt important de països, no es podrà avançar ni en la direcció adequada ni a la velocitat necessària, que permeti arribar a proposar un text al 2015 que sigui un punt de trobada entre els interessos generals del planeta i els interessos particulars dels Estats.

Posant les bases per Rio+20

El conseller, Lluís Recoder, participa, en la seva qualitat de co-president del Nord, en l’Assemblea General de la xarxa mundial de referència en matèria ambiental i de desenvolupament sostenible, nrg4SD, que representa la veu dels governs d’àmbit subestatal a les cimeres internacionals.

Els governs reunits a Quebec han posat de manifest, amb la seva feina i els seus posicionaments, que des de l’àmbit subnacional s’està en una millor disposició d’aplicar l’agenda de les Nacions Unides en matèria econòmica, social i ambiental. Segons Lluís Recoder: “Les regions estan sent més innovadores i més agosarades en el lideratge de la transició cap a una economia verda i baixa en carboni que porti a un desenvolupament més sostenible dels diferents territoris del món”.

Recoder ha destacat que malgrat les diferències entre governs que s’han reunit a Quebec, “tots ells han manifestat un fort compromís en treballar conjuntament en un desenvolupament més sostenible que permeti sortir de la greu crisi en què ens trobem”.

Catalunya és una de les nacions fundadores d’aquesta xarxa, que l’any 2012 complirà 10 anys, coincidint amb un dels esdeveniments internacionals més rellevants que tindrà lloc l’any vinent: la Cimera sobre Desenvolupament Sostenible Rio+20, 20 anys després de la Cimera de la Terra que va posar les bases de la governança ambiental internacional. A Catalunya, la Cimera de Rio’92 va tenir una traducció especialment important a través del desenvolupament de les Agendes 21 locals, implementades a una gran quantitat de ciutats catalanes, moltes encara vigents i en aplicació.

Carbon Expo 2011: Tecnologies verdes

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha participat aquest matí en la inauguració del Side Event sobre “Tecnologies verdes per a la revolució neta”, organitzat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i The Climate Group, en el marc de la fira Carbon Expo.

El conseller ha destacat la importància d’afrontar la gestió de les nostres necessitats energètiques, ja sigui pel preu dels combustibles fòssils o per la seva garantia de subministrament, pels impactes que el canvi climàtic pot provocar en la nostra manera de viure i que ja estem començant a veure, o per què la dinamització d’una economia baixa en carboni serà un dels factors que ens ajudarà a la sortida de la crisi econòmica.

Les negociacions mundials per assolir un gran acord climàtic que marqui el full de ruta a seguir no van a la velocitat que la solució del problema necessita. Tanmateix, a escala europea està aprovat el Paquet legislatiu Energia i Clima que estableix, per l’horitzó 2020, una reducció del 20% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, una millora del 20% de l’eficiència energètica i una contribució del 20% de renovables. Igualment hi ha un debat obert entre els Estats Membres de la Unió Europea sobre si fixar objectius més ambiciosos de manera unilateral com és anar a una reducció del 25% o del 30-% de reducció de gasos d’efecte hivernacle.

En aquest context el Govern de la Generalitat de Catalunya està elaborant una Pla d’Energia i Canvi Climàtic horitzó 2020. Aquest pla integrarà des de la seva fase de disseny les polítiques energètiques i climàtiques i assolirà els seus objectius en coherència amb el nou context de la política energètica i els compromisos assumits per la Unió Europea. Entre els trets més destacables podem identificar els següents:

  • Assolir un sistema energètic sostenible per a Catalunya
  • Increment de les energies renovables en el mix català de producció elèctrica, incrementant la potència eòlica instal·lada i l’ús de la biomassa com a font energètica
  • Aposta decidida per l’estalvi i l’eficiència energètica
  • L’impuls de la recerca i la innovació tecnològica energètica per consolidar l’energia com a oportunitat de creixement econòmic i de creació de feina qualificada
  • Impulsar la millora de les infraestructures energètiques, la garantia i qualitat dels seus serveis i l’eficiència d’aquests sistemes

El repte per assolir els ambiciosos objectius de reducció que s’estan plantejant pel 2050 fa necessaris nous instruments econòmics i legals, noves tecnologies i un comportament de la societat més basat en un ús racional de l’energia.

Avui tenim un exponent del mercat d’emissions i de la tecnologia. El mercat d’emissions és un dels instruments econòmics fonamentals que permet reduir emissions de manera més eficient. No totes les reduccions d’emissions es podran basar en el mercat però si que és el complement adequat a moltes de les polítiques públiques i privades que s’estan duent a terme.

La política sobre canvi climàtic de la Generalitat de Catalunya a la Comissió Mixta per a l’Estudi del Canvi Climàtic

Aquesta setmana hem presentat la política sobre canvi climàtic de la Generalitat de Catalunya a la Comissió Mixta per a l’Estudi del Canvi Climàtic. El Pla de l’Energia i el Clima que ha de marcar la política energètica i la de mitigació, la identificació de territoris i sectors en risc i la dificultat de les administracions per establir compromisos davant la UE són les qüestions que es van tractar.

La Generalitat elaborarà un pla de l’energia i el clima que configurarà la política energètica del país i la política de mitigació del canvi climàtic fins l’any 2020. L’esforç de mitigació s’està elaborant tenint en compte la incertesa d’un acord que fixi de forma clara els compromisos, pel que fa a l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle, que adoptarà Espanya. Tot i així, la UE ha decidit que es compromet a reduir les emissions com a mínim un 20% l’any 2020 i aquest compromís resultaria en una reducció d’emissions difuses a l’Estat espanyol per la mateixa data d’un 10%. A falta de saber si l’Estat traslladarà linealment aquest percentatge a tot el territori, el pla de mitigació que s’està elaborant preveu que a Catalunya també s’hagi de reduir, com a mínim, un 10% de les emissions difuses, objectiu sobre el qual s’haurà d’estar molt atent per tal de complir-lo quan l’activitat econòmica es revifi.

D’altra banda, l’altra pota de les polítiques de canvi climàtic, l’adaptació, serà durant els propers anys un punt on s’hi dedicarà atenció i accions. Per tal de poder elaborar una estratègia d’adaptació cal disposar de projeccions en una escala temporal territorial i espacial adequada, treball pel qual el Servei Meteorològic de Catalunya ja hi està treballant, alhora que es pretén identificar els territoris i els sectors econòmics que els canvis associats al canvi climàtic poden posar a un termini mitjà en risc, per tal d’elaborar i prendre les accions necessàries per pal·liar-lo.

La complexitat científica de la qüestió del canvi climàtic, on la relació causa-efecte dels fenòmens no sempre és clara, també es manifesta en l’estructura competencial de les diferents administracions. Les negociacions sobre els objectius globals d’actuació les duu a terme la Unió europea i el govern de l’Estat espanyol acorda a Europa els compromisos de l’Estat. Sovint aquests compromisos repercuteixen sobre actuacions que són competències de les comunitats autònomes i dels ens locals, però encara no hi ha establert un mecanisme prou àgil i eficient que asseguri que els compromisos de l’estat repercuteixen en mesures efectives als llocs on s’han d’aplicar les mesures. Cal, per tant, una reflexió profunda i un treball d’estructura fina per assegurar que totes les administracions són corresponsables i actives en la definició dels objectius i en l’assoliment dels compromisos en front de la Unió Europea i també en la implementació de les mesures.

Josep Enric Llebot

Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat