Els paisatges de Catalunya a l’ARA

El diari Ara va dedicar íntegrament tot un exemplar al paisatge fa uns dies. Aquesta edició especial, realitzada amb la col·laboració de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, va incloure un monogràfic inicial amb reportatges, articles d’opinió i infografies amb el títol “El país que tenim”. A més, el paisatge va ser present en imatges fotogràfiques en totes les seccions del diari, des de la de política internacional a la dels esports.

Més enllà de la versió en paper, la secció digital L’Ara mirades, dedicada al fotoperiodisme, va publicar un especial amb una selecció d’imatges de 50 paisatges de Catalunya, mentre que el periodista Antoni Bassas es va desplaçar a la Cerdanya per mostrar com es gestiona el paisatge des d’un punt de vista transfronterer.

Aquesta edició especial ha coincidit amb el desè aniversari de l’Observatori de Paisatge de Catalunya, els deu anys de la Llei del paisatge de Catalunya i els quinze del Conveni europeu del paisatge.  Amb aquesta experiència pionera, el diari Ara posa en pràctica un dels postulats bàsics del Conveni europeu del paisatge, en concret el que fa referència a la importància que tenen la sensibilització, la conscienciació i l’educació ciutadanes en matèria de paisatge a l’hora d’aconseguir una nova cultura del territori.

L’exemplar es pot descarregar gratuïtament en format PDF en aquest enllaç:

http://www.catpaisatge.net/docs/ara_especial_paisatges.pdf

L’Illa Eficient, un projecte de rehabilitació sostenible d’habitatge que fa partíceps els veïns

El projecte Illa Eficient té per objectiu rehabilitar 27 edificis de l’illa formada pels carrers Gran Via, Viladomat, Diputació i Calàbria de Barcelona, on hi ha 22 comunitats de propietaris i més de 700 persones convivint. Es busca fer una renovació integral que redueixi substancialment el consum energètic i les emissions, però el més novedós és que la primera fase d’aquest projecte inclou un concurs d’idees sobre la rehabilitació que hauran d’incorporar a banda de propostes tècniques també propostes financeres que permetin la seva viabilitat.

Illa Eficient està promogut per Territori i Sostenibilitat i el Grup Habitat Futura, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, el Fòrum d’Entitats de l’Estratègia Catalana de Renovació Energètica d’Edificis (ECREE) i el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona.

La proposta guanyadora, que s’endurà un premi de 15.000 euros, haurà de tenir molt en compte les facilitats econòmiques i logístiques dels veïns ja que ells són els que hauran d’acceptar el projecte. El procés serà el següent: un cop finalitzi la recollida de propostes, el 25 de març, un Jurat integrat per membres de l’ECREE, professionals de prestigi i els presidents de les comunitats afectades faran una selecció que s’exposarà públicament durant 3 setmanes per a que els veïns puguin escollir la proposta guanyadora. També podran participar en el procés associacions de veïns i consumidors de Barcelona.

És la primera vegada a l’Estat espanyol que es promou un projecte multidisciplinari com aquest que inclou propostes tècniques, econòmiques, de gestió i organització.

Per a més informació: http://edificisdecatalunya.cat/campanyes/illa-eficient/

Primer debat preliminar de la nova Llei de Territori

El darrer 14 de novembre va tenir lloc la primera sessió dels debats preliminars de la Llei de Territori sobre classes de sòl, programació de nou sòl urbà i estratègia supramunicipal. La sessió es va fer a Barcelona i va comptar amb 60 participants del món empresarial, associatiu, de les administracions públiques i d’altres sectors relacionats amb l’urbanisme i l’ordenació del territori. Aquests participants es van distribuir en tres grups de debat, que van tractar diferents aspectes relacionats amb la temàtica de la sessió. La sessió va finalitzar amb la posada en comú en plenari de les propostes de cada grup. Aquestes propostes seran recollides juntament amb les que estan arribant a través del formulari en línia del web i seran sistematitzades en un informe que properament es farà públic.

Comença el procés participatiu per la nova Llei de territori

La futura Llei de territori es concep com la materialització d’un procés de revisió dels objectius, els instruments i els procediments vigents a hores d’ara per a l’ordenació del territori i l’urbanisme. L’objectiu del Departament és anar més enllà dels habituals canvis periòdics en la legislació per proposar una reforma completa del model, iniciant aquest canvi amb un debat a fons i sense limitacions, adreçat als ens locals, professionals de l’urbanisme, actors econòmics i entitats interessades en l’ordenació del territori.

Per tal que la nova Llei es construeixi sobre la base d’un coneixement actualitzat de la problemàtica actual i de les propostes dels sectors més relacionats amb l’urbanisme, el Departament de TES ha engegat un ampli procés participatiu.

Aquest procés s’estructura en sis sessions de debat de caràcter temàtic distribuïdes territorialment. Cadascuna d’elles recopilarà les propostes que facin els assistents, tant de manera presencial com mitjançant formularis online.

Si us interessa veure la sessió incial dels debats, aquí hi ha el vídeo de l’acte.

[big id=224af0b00b27d7031ddc]

Una instal·lació de bungalous a Tossa, guiada i tutelada pel procés d’avaluació ambiental

Aquesta setmana, el càmping Cala Llevadó de Tossa de Mar ha obert als clients una nova zona amb 30 bungalous dissenyats per garantir el major respecte possible al medi ambient. Aquestes construccions estan situades en una zona de pins i alzines sureres, a 500 metres de les platges, orientades al sud, amb la façana frontal coberta de vidre, ventilació creuada, llums LED i detectors de presència, i estan aixecades sobre pilars de fusta, tot per al màxim aprofitament de l’energia i el respecte pel medi ambient. La densitat d’unitats d’acampada d’aquest zona és del 18%.

L’ordenació de la instal·lació ha estat guiada i tutelada pel procés d’avaluació ambiental, un instrument estratègic de prevenció que s’ha aplicat per valorar la memòria  ambiental del Pla especial urbanístic del càmping, que podia alterar la morfologia del relleu, amb pendent superiors al 20% i masses forestals limítrofs amb la xarxa Natura 2000. El procés també ha servit per definir noves alternatives d’implantació d’unitats d’acampada que impliquen una menor ocupació, una menor transformació topogràfica i un elevat grau de compatibilitat amb els usos del sòl existents i una millor reversibilitat. Calia minimitzar els moviments de terra i preveure les instal·lacions mínimes i imprescindibles per a l’exercici de l’activitat tenint en compte la naturalesa forestal dels terrenys objecte d’implantació.

Gràcies a aquest procés, s’ha garantit:

  • Una menor densitat d’implantació que en la resta del càmping
  • L’establiment d’una franja de transició de 30 metres en els límits confrontants amb la riera del Llorell
  • Accessos per a vianants amb pas de manteniment per a vehicle elèctric
  • La construcció de murets de contenció i escales amb travesses o parets de pedra
  • La disposició de bungalows seguint l’orografia, minimitzant l’afecció topogràfica
  • La inserció dels bungalows en el terreny mitjançant bigues de fusta ancorades en daus de formigó (tipus palafit), el que limita sensiblement la transformació del terreny
  • La creació de serveis soterrats a través dels accessos per a vianants.
  • La minimització dels enjardinaments, sense ús d’espècies exòtiques de comportament invasor.

El càmping Cala Llevadó disposa, a més, del certificat EMAS i del Distintiu de garantia de qualitat ambiental.

La Cartoteca digital de l’Institut Cartogràfic supera els 62.000 documents descarregables gratuïtament online

La Cartoteca digital, el fons de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) accessible per Internet, supera ja els 62.000 documents descarregables gratuïtament online mitjançant la seva pàgina web. Si hi esteu interessats, podeu obtenir versions d’alta resolució de 60.411 documents digitals, 127 llibres i 1.497 mapes georeferenciats pels mateixos usuaris. La Cartoteca digital és la punta de llança de la Cartoteca pròpiament dita de l’ICC, on es preserven més de 600.000 documents de tot el món, com ara mapes, fotografies aèries, atles i globus consultables presencialment, a més de 200 instruments antics, tant de navegació com utilitzats per confeccionar mapes.

A més de documents que permeten reconstruir la vida als pobles i ciutats catalanes, o les transformacions de les ciutats industrials, la Cartoteca custodia tresors com ara un exemplar original de “Geographia Universalis”, de Claudi Ptolomeu, en la seva edició de 1542, o bé un mapamundi incunable de l’any 1493. Precisament, la cobertura mundial que ofereix el fons de la Cartoteca és un dels seus principals valors, a l’abast del ciutadà interessat.

La Cartoteca s’estructura en tres fons principals: el fotogràfic i documental, el bibliogràfic i el cartogràfic.

Read More »

L’arquitectura que ens distingeix

Article del conseller Santi Vila.

Publicat a El Periódico de Catalunya el 7/10/2013.

Catalunya és i ha estat un país que sempre s’ha distingit per la qualitat de la seva arquitectura. Una constatació que es pot acreditar en clau externa, pel reconeixement internacional que han obtingut i obtenen els nostres arquitectes, com també en clau interna, pel fet que, a Catalunya, qui més qui menys entén d’arquitectura. En aquest sentit, amb els arquitectes ens ha passat una mica com amb els cuiners, que s’han fet populars i han dotat el país d’un orgull col·lectiu molt necessari en temps de crisi. És, ni més ni menys, que un valor de marca.

Als grans noms d’ahir, els quals ens han deixat una empremta inesborrable, els hi hem de sumar els d’avui i els que estan cridats a protagonitzar el demà. Ja no són només els Gaudí, Jujol, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch o Sert, sinó també contemporanis que demostren un gran sentit i sensibilitat en les seves creacions, amb especial atenció cap a qui ja són més que joves promeses, com ara Beth Capdeferro o Olga Felip, per posar dos noms d’una generació que puja amb força. Gent creativa, imaginativa i innovadora que destaca, indistintament, tan en els projectes d’arquitectura privada com també en els d’arquitectura pública. No obstant, m’és especial motiu de satisfacció que, encara ara en temps d’ajustos i dificultats, equipaments públics com l’escola de Sant Roc d’Olot, obra d’Antoni Barceló i Bàrbara Balanzó, siguin premiats per la delegació gironina del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

Les polítiques d’ajust de les finances públiques no han d’implicar una pèrdua de qualitat arquitectònica, perquè deixaríem una herència culturalment pobre i socialment alienadora als nostres fills. En aquest sentit, cal recordar la nefasta política d’habitatge protegit que va caracteritzar molts països europeus durant els anys 60 i 70, que ha deixat un paisatge de barris i ciutats desangelats, marcats per les problemàtiques socials i per la manca d’oportunitats econòmiques. El desaparegut historiador Tony Judt va criticar de manera vehement el principi de “la dida en sap més”, inherent en aquelles polítiques d’habitatge i urbanístiques d’antany, tot afirmant que no responien a una modernització, sinó que eren símptomes d’un poder descontrolat i insensible. Afortunadament, la Catalunya dels darrers 30 anys no ha caigut en aquesta trampa, sinó que s’ha esforçat a compaginar un bon nivell arquitectònic amb la funcionalitat i en fer possible el sentit del lloc. Garantia de cohesió contra el perill de la segregació.

Potenciar una arquitectura de qualitat, doncs, ha de ser una prioritat de país degut a les seves múltiples derivades socials, culturals i també econòmiques. Fa pocs mesos, durant el transcurs d’una conferència al COAC, vaig fer públic un compromís: el de dotar-nos, ben aviat, d’una llei d’arquitectura. L’objectiu ha de ser ressaltar el paper públic de l’arquitectura, garantir la seva preservació com a bé patrimonial i distingir-la com fonamental pel benestar i la cohesió social. Es tracta d’enfortir i reforçar l’arquitectura que ens distingeix, radicalment innovadors però fidels a uns orígens i a una forma de fer les coses i, fins i tot, a una determinada manera de concebre la vida.

Una eina per analitzar els efectes sobre el canvi climàtic de les transformacions urbanístiques

El Full de càlcul de les emissions de CO2 associades a un pla d’ordenació urbanística municipal facilitarà el càlcul de les emissions estimables per a les diverses alternatives que es plantegin.

El disseny dels barris i les ciutats condicionen en gran mesura l’ús que en faran els seus habitants i les demandes en mobilitat i energia pels habitatges. El transport i els habitatges són els causants de més d’un terç de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, és per això que les actuacions urbanístiques que condicionen, en gran mesura, aquesta demanda han de ser tractades amb cura.

La Llei 6/2009, de 28 d’abril disposa que els informes de sostenibilitat de plans i programes han de determinar els probables efectes ambientals significatius, entre ells els relatius a l’aire, l’energia i els factors climàtics. Aquests factors s’han de tenir en consideració a l’hora de triar la millor opció entre les diferents alternatives possibles i convé que es faci en els primers estadis de presa de decisions per obtenir un resultat òptim.

Aquest és el cas dels plans d’ordenació urbanística municipal (POUM) que, dins de les actuacions urbanístiques, són els que més transcendència tenen a l’incidir en la classificació i la qualificació urbanístiques del sòl i per tant, com dèiem al principi, condicionaran l’eficiència energètica i de mobilitat dels nous desenvolupaments.

Read More »

La rehabilitació del turó de la Seu Vella de Lleida i del passeig fora muralles de Girona, a debat

El Departament de Territori i Sostenibilitat desenvolupa una política d’intervenció en l’espai públic i el patrimoni històric i arquitectònic per tal de vetllar per la seva conservació, rehabilitació i posada en valor en el marc de les actuals viles i ciutats. Els anys de treballs continuats han generat un sèrie de criteris de qualitat en la intervenció que es detallen, mitjançant casos pràctics, a les jornades “Debats de patrimoni”, que tenen lloc entre els mesos d’abril i octubre d’enguany.

La jornada que ha tingut lloc avui, la tercera de la sèrie, s’ha centrat en les intervencions en entorns monumentals vinculats a centres històrics i s’han examinat dos projectes, a Girona i Lleida, a tall d’exemple.

La urbanització del passeig fora muralles de Girona estava inclós en el Pla especial del barri vell i tenia l’objectiu d’habilitar un passeig de circumval•lació que dotés d’un nou accés al recinte universitari, així com d’adequar un espai per a aparcament. L’obra va convertir el mur exterior de la muralla en protagonista i es va dividir en diferents trams per facilitar-ne l’execució. En conjunt, es va condicionar el terreny, es van excavar rases per canalitzar els diferents serveis, es va pavimentar el passeig amb pedra i, finalment, es van col•locar els elements de mobiliari i jardineria.

Pel que fa a la Seu Vella de Lleida, va ser construïda en un turó i el conjunt monumental està integrat per la catedral i la muralla que l’envolta. L’actuació va suposar la urbanització de l’espai que envolta la capçalera de la Seu Vella, la muralla annexa i les superfícies en pitjor estat de conservació. Els treballs es van executar per fases, amb els corresponents controls arqueològics. Així, es va arranjar el glacis del recinte, es van consolidar les muralles, reconstruint-ne el coronament, es van instal•lar serveis públics i, finalment, es va pavimentar el conjunt i es dotà d’un aparcament públic.

Noves jornades

Els dos primers debats van estar centrats en la recuperació de places i en les intervencions en edificis existents de valor patrimonial per a usos públics. La quarta jornada de debat, a l’octubre, examinarà les intervencions en centres històrics enteses com a projectes globals, a través de les accions dutes a terme a Bàscara i a Banyoles.

Aquest cicle de debats es tancarà, al mes de novembre, amb l’anàlisi dels plans de renovació i millora urbana de l’espai públic històric, en què s’exposarà l’avantprojecte per a la part alta de Tarragona i la tasca feta a Navata.

Idees per a un futur més sostenible

En el marc de la Fira Construmat Sostenible, aquesta setmana ha tingut lloc el fòrum Idees per a un futur més sostenible. Aquesta jornada s’ha impulsat amb l’objectiu d’assentar les bases universals de la sostenibilitat, a través de la reflexió d’experts de diferents àrees professionals. A les jornades hi va participar el secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat del departament, Josep Enric Llebot. En la seva intervenció apunta solucions per poder compatibilitzar el creixement i el desenvolupament econòmic amb la sostenibilitat i el medi ambient:

“La gènesi del concepte de sostenibilitat arrenca durant la segona meitat del segle XX amb la publicació de Silent Spring per Rachel Carson, l’any 1962, advertint que el creixement demogràfic desmesurat, la industrialització, la contaminació, la producció d’aliments i l’explotació de recursos naturals podia sobrepassar la capacitat de la Terra. Des d’aleshores s’han desenvolupat i es desenvolupen plans per a gestionar de la forma més equilibrada possible, el creixement, el desenvolupament econòmic i social en harmonia amb el medi ambient.

Fruit d’aquests plans ara sabem que hi ha solucions per fer les coses millor en molts àmbits, posant especial atenció en nous plantejaments pel que fa a l’urbanisme i l’edificació i, per tant, en la discussió de la integració dels factors vinculats a la sostenibilitat en la planificació urbana i territorial, en la construcció i l’edificació.

L’administració catalana s’ha dotat de documents estratègics on s’assenyalen accions que van en aquesta direcció com promoure la consolidació d’un model territorial que reforci els nodes urbans i que minimitzi el consum de sòl; la priorització de la regeneració de sòl urbans residencials i industrials, la rehabilitació d’habitatges i edificis amb criteris de sostenibilitat o l’impuls de la innovació tecnològica i la implantació de nous sistemes constructius.

Aquestes i altres línies estratègiques han d’acostar-nos a una societat més sostenible que comportarà una major qualitat de vida present i futura per als ciutadans”.