Controlant els sòls afectats entorn del polígon de Flix

Article de Josep Maria Tost, director de l’Agència de Residus de Catalunya al Diari de Tarragona 18/3/2016

josep-maria-tost-215x300En aquests darrers temps s’està escrivint molt sobre Flix. Sobretot, després de l’anunci d’Ercros que l’activitat quedarà sota mínims. És comprensible el neguit que produeix a la comarca la possible pèrdua d’activitat econòmica i la incertesa sobre com es gestiona el passiu ambiental generat per aquesta activitat centenària. És a aquest segon punt al qual em vull referir. És ben cert que a Flix ens trobem amb una situació històrica complexa per a la qual estem cercant la millor solució. Volem posar fi als efectes derivats d’un passiu ambiental històric lligat a un marc normatiu inexistent fins a la dècada dels anys vuitanta del segle passat, moment en què es van promulgar les primeres normatives sobre residus. Des de l’Administració, a través de l’Agència de Residus de Catalunya, hem actuat amb sensibilitat, diàleg i consens. A més, en tot aquest procés, Ercros no ha defugit de conèixer, cercar i aplicar la solució dels problemes ambientals que ha generat.

Read More »

Guia de bones pràctiques per al reciclatge dels residus tèxtils i de calçat a Catalunya

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) té com un dels seus objectius buscar la màxima col·laboració amb les empreses que es dediquen a la gestió de residus a Catalunya, per tal d’ajudar-les a aconseguir l’excel·lència mediambiental i la màxima competitivitat. En el marc del conveni de col·laboració de l’ARC i el Gremi de Recuperació de Catalunya neix la Guia de bones pràctiques per al reciclatge dels residus tèxtils i de calçat a Catalunya, la cinquena d’una sèrie que es va iniciar amb la Guia de bones pràctiques: Per al reciclatge de palets i embalatges de fusta, va continuar amb la de vehicles fora d’ús, la de metalls i la de paper i cartró.

L’objectiu d’aquestes guies no és altre que ajudar a les empreses que es dediquen, o volen dedicar-se, a la gestió d’aquests residus a prendre decisions de gestió orientades a la sostenibilitat ambiental. En el cas particular d’aquesta Guia de bones pràctiques per a la preparació per a la reutilització i la valorització dels residus tèxtils i de calçat anirà per aquesta via d’impulsar el sector com a referent tècnic, econòmic i legal, que reconegui i potenciï l’activitat de les empreses en general i de les empreses d’economia social com a motor de generació de teixit empresarial en determinats espais de la gestió de recursos i residus. A la vegada, també ha de servir per avançar en matèria de prevenció i gestió de residus, contribuir a l’obtenció i l’ús eficient dels recursos i afavorir el desenvolupament d’una economia circular i baixa en carboni. Amb la realització d’aquesta guia es vol fomentar la millora continuada, apostant per la preparació per a la reutilització, la recuperació i el reciclatge de residus tèxtils i de calçat.

En el nou marc normatiu, la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, s’estableixen els objectius específics de preparació per a la reutilització, el reciclatge i la valorització.

El cas de la fracció de residus tèxtils i de calçat s’engloba en un objectiu conjunt de preparació per a la reutilització i el reciclatge de diverses fraccions (paper i cartró, metalls, vidre, plàstics, bioresidus, etc) que el 2020 ha d’assolir, com a mínim, el 50% en pes i que d’acord amb les previsions de la mateixa Comissió Europea, en cas que s’aprovi, es podria incrementar, l’any 2030, fins al 70%.

En el Programa General de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya 2013-2020 (PRECAT20) establim diversos objectius específics per a la recollida selectiva i la valorització de residu tèxtil a fi d’incrementar la valorització del conjunt de residus, particularment la valorització material.

En particular:

  • Establir, abans de finalitzar el 2016, objectius de recollida selectiva dels residus tèxtils i de calçat respecte als residus generats.
  • L’any 2016 es valoritzaran un mínim del 85% dels residus tèxtils i de calçat recollits selectivament a Catalunya. L’any 2020  un mínim del 95% .
  • A més, de manera general es fixa com a objectiu per a l’any 2020 que la quantitat de residus municipals destinats a preparació per a la reutilització i el reciclatge (inclosos els residus tèxtils) assoleixin un mínim del 60 % en pes.

Aquesta Guia també pot servir per apropar i augmentar el grau de coneixement sobre els processos de recuperació de residus a aquells sectors que no hi estan directament implicats, i a la societat en general.

Cal donar visibilitat a les empreses i als processos de valorització de residus, per fer-los coneguts per tota la ciutadania, que d’aquesta manera troba una motivació addicional per participar a les recollides selectives, al conèixer el destí dels materials que selecciona.

L’èxit en la qualitat i la sostenibilitat en la gestió dels residus passa per la implicació de tota la societat: una recollida selectiva millor i creixent, una gestió dels residus eficient i una reutilització i un reciclatge de qualitat.

Properament la Guia de bones pràctiques per al reciclatge dels residus tèxtils i de calçat estarà disponible al web de l’ARC.

Residus o subproductes?

Mantenir l’ús productiu dels materials durant més temps és la base de l’economia circular. Es tracta de tractar menys i de manera més eficient els recursos. En aquest sentit, a Catalunya, des de 1990 funciona la Borsa de Subproductes, un servei gratuït que té com a objectius potenciar l’aprofitament màxim dels residus, promoure el reciclatge i proporcionar a les empreses una eina per reduir despeses i millorar la competitivitat, fet que abarateix l’adquisició de primeres matèries i redueix el cost de gestió dels residus. Aquesta borsa està gestionada pel Consell de Cambres de Catalunya i l’Agència de Residus de Catalunya, que en financen i supervisen les activitats.

Si voleu conèixer alguns casos pràctics d’aprofitament d’aquests subproductes a dues empreses catalanes, us convidem a recuperar el reportatge del programa Valor Afegit, de TV3, De residus a subproductes. Hi intervé el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, que destaca la voluntat de l’administració de reduir la quantitat de residus industrials que van als abocadors, d’unes 800.000 tones anuals. Segons Tost, a Catalunya hauríem d’interioritzar que no hem de llençar res que encara tingui un valor.

[tv3 5431371]

Participa a la Campanya Let’s Clean up Europe!

Si t’agrada gaudir de la natura i t’enrabies quan hi trobes brutícia i deixalles, l’European Clean Up Day és el teu dia. Consisteix en l’organització de jornades de neteja als espais naturals per donar resposta a problemes ambientals originats per abocaments incontrolats en espais naturals (boscos, rius, platges, rieres…), per tal d’evitar possibles contaminacions i restaurar-ne l’habitat i el paisatge. Més enllà d’aquest fet, l’acció també té un alt potencial de sensibilització per la ciutadania, en ser una bona oportunitat per visualitzar de forma directa l’efecte dels comportaments incívics.

Al voltant del 10 de maig, 94 ciutadans i entitats catalanes com ara administracions públiques, associacions o escoles organitzen una operació de neteja al nostre territori. L’any 2013 es van recollir 13 tones de residus. En aquest vídeos en pots veure un resum!

Consulteu l’agenda d’activitats per participar com a voluntari a l’operació de neteja més propera al vostre municipi!

Catalunya redueix més del 50% de bosses de plàstic d’un sol ús en 5 anys

  • El consum anual de cada català ha passat de 327 bosses a 156, generant 1 kg de plàstic per habitant, mentre que fa 5 anys n’eren 2,6 kg
  • Els resultats confirmen l’assoliment de l’objectiu del Govern de reducció,  gràcies al denominat Pacte per la Bossa, que ha desencadenat  un canvi de model de consum de bosses a tot l’Estat i que fins i tot ha situat Catalunya per sota de la mitjana de consum europea, que el 2010 era de 198 bosses per habitant i any

Albert Vilalta, un pioner

Fa aproximadament un any i mig, en una sala d’actes del Palau de la Generalitat plena a vessar, govern i societat civil commemoraven els 20 anys de creació del departament de Medi Ambient. El 1991 el president Pujol va tenir l’encert de dotar-nos d’una estructura d’Estat que només tenien els països més avançats d’Europa, com Suècia, Holanda o Dinamarca. L’encert de la decisió va ser doble ja que va nomenar conseller l’Albert Vilalta.

Enginyer de formació, persona d’amplis coneixements tècnics i sòlides conviccions ambientals, fou un autèntic pioner que va posar les bases d’un país que s’ha convertit en exemple i referent en la matèria. En un moment en què la paraula sostenibilitat començava a agafar volada i en què les exigències mediambientals d’Europa ens dibuixaven un camí a seguir, l’Albert Vilalta va ser capaç de tirar endavant una ambiciosa política que anava alineada amb els signes dels temps.

Per entendre i posar en valor la seva figura cal remuntar-se més de trenta anys enrere, quan les competències ambientals que l’Estatut de 1979 atribuïa a la Generalitat eren exercides per diversos departaments, de manera sectorial i sense visió integral de les polítiques d’aigua, de residus i sostenibilitat. No va ser fins l’arribada de Vilalta que Catalunya va poder pujar al tren de les polítiques ambientals més avançades. La incorporació a la Unió Europea, que exigia un major rigor en el control de la contaminació, combinada amb elements concrets com el fracàs del Pla de Residus o la contaminació dels nostres rius, van influir en la decisió del president Pujol de posar al capdavant del departament una persona com l’Albert Vilalta, capaç d’edificar el que avui definiríem com a estructures d’Estat.

Read More »

La millora en la gestió dels residus a Catalunya en els últims 20 anys

[tv3 4746273]

El director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, ha estat avui el protagonista de l’espai L’Entrevista del Canal 3/24. Tost ha parlat de la gestió dels residus que ha fet Catalunya en els darrers 20 anys i de com encara el futur l’agència, passant per l’actualitat més immediata. Un dels temes destacats han estat les polítiques de reducció de les bosses de plàstic d’un sol ús, que al nostre país han assolit molt bons resultats, gràcies a l’anomenat “Pacte per la bossa“.

El conveni de Minamata: un instrument per limitar la utilització de mercuri

91 països de les Nacions Unides van signar la setmana passada al Japó el Conveni de Minamata sobre el Mercuri. Aquest conveni esdevindrà un instrument jurídicament vinculant a nivell mundial per limitar la utilització antropogènica del mercuri per protegir la salut humana i el medi ambient. Aquesta resolució s’ha fet al Japó per tal d’honorar les víctimes de Minamata, un cas de fa 50 anys i mundialment conegut  de manipulació inadequada dels alliberaments de mercuri a l’aigua i al sòl, que va produir la mort de prop de 900 persones.

La Unió Europea disposa d’una Directiva sobre restriccions a la utilització de determinades substàncies perilloses en aparells elèctrics i electrònics que estableix l’eliminació o limitació del mercuri entre d’altres substàncies que suposen un risc per la salut de les persones i el medi ambient. La Directiva prohibeix la utilització de les làmpades de vapor de mercuri d’alta pressió a partir del 13 d’abril de 2015.

A Catalunya s’hi estan prenent diverses accions en diferents àmbits:


Reducció del mercuri en la il·luminació

Catalunya, des de fa 12 anys, està promovent l’eliminació de les làmpades de  mercuri de la il·luminació exterior, aplicant la Llei d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Les administracions estan fent moltes accions de substitució de làmpades de mercuri ineficients i contaminants per d’altres eficients i respectuoses amb el medi ambient. La Direcció general de Qualitat Ambiental és la responsable  de promoure l’eliminació d’aquests enllumenats públics amb mercuri . En aquest sentit ha format bona part dels tècnics municipals de Catalunya en aquesta matèria i està promovent la substitució dels enllumenats mitjançant ajuts i subvencions. Enguany la convocatòria d’ajuts ha estat per un import de 450.000 €.

La tecnologia que s’ha emprat fins ara com a substitutòria del vapor de mercuri ha estat la del vapor de sodi d’alta pressió. En els darrers temps també està entrant amb força la tecnologia LED, que permet il·luminar els espais amb menys consum d’energia elèctrica perquè confina més fàcilment la llum a l’espai que cal il·luminar i permet utilitzar sistemes de regulació més versàtils, que permeten adequar les necessitats lumíniques a les necessitats funcionals de cada moment. Les làmpades de vapor de mercuri d’alta pressió tenen més de 20 mg de mercuri per cada font de llum i una eficiència lluminosa de 50 lúmens per Watt, mentre que actualment existeixen altres tecnologies que no contenen mercuri i permeten eficàcies superiors als 100 lúmens per Watt.

Les accions de millora de l’enllumenat públic a Catalunya han permès substituir la majoria de làmpades de vapor de mercuri d’alta pressió, que l’any 2000 representaven el 80% del total de punts de llum, mentre que l’any 2012 només són el 6 % del total. Aquestes accions han contribuït a millorar  l’eficiència energètica de l’enllumenat, de manera que actualment cada punt de llum té una potencia elèctrica de 138 Watts mentre que l’any 2000 tenien una potència mitjana de 300 Watts.

L’enllumenat públic de Catalunya l’any 2000 consumia 1.255 GKWh per donar servei a 6.262.000 habitants, mentre que l’any 2012 ha consumit 800 GkWh donant servei a 7.570.908 habitants.

Control de les emissions a l’atmosfera

El mercuri és un dels metalls pesants sobre els que la normativa internacional en matèria de control d’emissions a l’atmosfera procedents d’operacions d’incineració o coincineració de residus exigeix un seguiment. Aquest control pot permetre detectar situacions on hi hagi hagut una gestió de residus incorrecta.

La detecció d’aquest metall a les xemeneies és  un bon indicador d’una incorrecta gestió de residus. Entre d’altres actuacions, la seva detecció permet aturar el tractament d’aquella partida de residus tan bon punt es detecta, o identificar l”origen de la partida mitjançant  la traçabilitat d’aquell residu, qui l’ha comercialitzat i quin és el seu origen

Molts residus s’utilitzen en processos industrials. Per exemple, el vidre, un cop triturat, pot tornar al cicle productiu com a sorra i per tant, es pot utilitzar en la fabricació de ciment. Si en les emissions de la cimentera es detecta mercuri es pot saber de forma ràpida si cal actuar i retirar alguna partida de residus que pugui haver vingut amb vidre de procedència indesitjada o sense haver descontaminat del mercuri prèviament.

El mercuri en el sector del clor

A Catalunya es localitza el 67% de la capacitat de producció total de clor de l’Estat espanyol, 0,5 Mt/a.  De les 3 plantes de producció de clor catalanes, més del 85%  es fa amb tecnologia d’amalgama de mercuri.  Segons dades d’Eurochlor (2010), s’estima que actualment a la UE un 38% de les plantes encara fan servir tecnologia d’amalgama de mercuri, destacant Alemanya, Espanya i França.

Quan s’aprovi el document de conclusions sobre les millors tècniques disponibles (MTD) aplicables a la producció de clor, previst pel 2014, en un termini màxim de 4 anys les plantes no podran emprar la tecnologia de mercuri, a no ser que puguin justificar que els costos econòmics del canvi de tecnologia superarien amb escreix els beneficis ambientals obtinguts.

La gestió dels residus amb mercuri

A Catalunya hi ha un gestor de residus autoritzat per tractar les piles i làmpades de vapor de mercuri,  el Centre de tractament i reciclatge de piles i làmpades fluorescents del Pont de Vilomara i Rocafort. Allà, les piles botó de mercuri i les làmpades que contenen mercuri (fluorescents i baix consum) es tracten per destil·lació.

Actualment tot el mercuri extret, dels diferents orígens, es trasllada a una planta d’Alemanya que el recupera i el comercialitza  per als usos pels quals encara està permesa la seva utilització.

Vint anys de gestió dels olis minerals usats

Article de Josep Maria Tost, director de l’Agència de Residus de Catalunya

Publicat al Diari de Tarragona el 3/10/2013.

D’ençà de l’aprovació de la llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus la gestió dels olis minerals usats va esdevenir una prioritat, en promulgar-se com a servei públic la seva gestió, amb un clara aposta per la regeneració del 100% d’aquest residu.

Per a fer front a aquesta exigència la llavors Junta de Residus es va decantar per un sistema de regeneració que permetés l’obtenció de bases per a la fabricació de nous lubricants, sense la minva de la seva qualitat com a producte comercial. Es feia, doncs, una clara aposta d’economia circular.

La regeneració s’ha mostrat com la via de gestió més adequada des d’un punt de vista de protecció del medi ambient, perquè suposa la reintroducció al circuit productiu d’un recurs natural escàs: dos litres d’oli base regenerat poden obtenir-se a partir de tres litres d’oli mineral usat, amb el conseqüent estalvi de matèries.

Aquest model de gestió es va dur a terme a través de concessió, i fou adjudicat a l’empresa Catalana de Tractament d’Olis Residuals, SA (CATOR) en una planta ubicada al municipi d’Alcover, que va entrar en servei l’any 1995. D’aquesta forma s’ha pogut abordar una adequada gestió d’aquests residus, que ha permès assolir l’objectiu de regenerar el 100% aquest residu seguint els principis jeràrquics europeus on la valorització material del residu està per davant d’altres formes de valorització. S’ha fet, doncs, una bona gestió.

Transcorreguts aquests 20 anys, la normativa actual es basa en l’aplicació del principi de responsabilitat ampliada del productor, que fa que els fabricants d’aquest producte s’han de fer càrrec de la seva gestió quan els olis esdevinguin residus, i, per tant, la Generalitat ja no assumeix aquest servei públic.

Arribats a aquest punt, i atenent a tot els aspectes que des del sector han anat sorgint aquests darrers temps, cal puntualitzar que amb independència del nou règim de gestió, l’objectiu de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) segueix sent el de garantir la recuperació del 100% dels olis minerals, amb la seva regeneració, és a dir, amb el seu reciclatge, per sobre d’altres formes de gestió (especialment front la crema de l’oli i la seva utilització com a combustible, que tenen un impacte ambiental superior). Per tant la regeneració dels olis minerals serà l’objectiu prioritari en el nou Programa General de Gestió de Residus i Recursos 2013-2020 que s’està elaborant. Els productors (tallers i indústries), així com dels transportistes, han de gestionar l’oli usat a plantes autoritzades del Registre General de Gestors de Catalunya per a la seva regeneració.

Compromís amb el reciclatge tèxtil i la cooperació al desenvolupament

El cap de  de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Salvador Samitier, ha participat en la jornada Humana Day 2013 “Our climate, our challenge”,organitzada per Humana Fundación Pueblo para Pueblo. L’acte ha servit per premiar una quinzena de municipis i empreses pel seu compromís amb el reciclatge tèxtil i la cooperació al desenvolupament.

Per a Samitier, “El canvi climàtic no és el primer punt de l’agenda política enmig d’aquesta situació econòmica tan dura que vivim, però apostar per les energies renovables és una inversió de futur i pot ser un element que ajudi a sortir de la crisi econòmica”.