Compte enrere perquè el 4 de gener entri en servei el desdoblament de l’Eix Transversal

A partir del 4 de gener, els usuaris que circulin per l’Eix Transversal, la C-25, ho faran per una autovia de dos carrils per sentit de circulació. Els treballs per al desdoblament de la via estan pràcticament enllestits i aquests dies es duen a terme les últimes tasques de senyalització i de seguretat per a posar a punt els nous carrils per a la circulació de vehicles. La via renovada millorarà la seguretat i el trànsit de l’eix, per on hi passen una mitjana d’entre 8.000 i 17.000 vehicles diaris, dels que entre el 20 i el 30% són pesants. L’actuació potenciarà les connexions intercomarcals, les de llarg recorregut, fomentarà l’equilibri territorial i afavorirà el desenvolupament econòmic a les comarques d’interior.

La nova autovia abasta més de 150 quilòmetres de recorregut entre Cervera i Caldes de Malavella. En concret, 142,8 quilòmetres s’han desdoblat pròpiament i s’ha construït un nou tram de 2 quilòmetres d’autovia des de l’AP-7 fins connectar amb la N-II desdoblada, a Caldes de Malavella, que se sumen als petits trams de quatre carrils que ja existien. Els treballs inclouen una cinquantena de viaductes, 14 túnels i 40 enllaços. El pressupost de l’obra ha estat de 752,4 milions d’euros, finançats a través d’una concessió d’obra pública que inclou la gestió i manteniment de l’Eix per a un període de 33 anys. En les actuacions que s’hi han desenvolupat s’ha tingut una especial cura amb l’entorn.

Nova publicació: Recomanacions tècniques per al disseny ambiental de les carreteres de muntanya

A Catalunya poc més de la meitat del territori es troba en pendents superiors al 20% i gairebé un 40% resta per damunt dels 600 metres d’alçada. En aquestes condicions es pot entendre que el nostre territori es troba solcat per nombroses vies que es poden definir com a carreteres de muntanya.

Les zones de muntanya s’han anat despoblant les darreres dècades. Als anys 80, la preocupació per la situació d’aquests territoris va portar a la redacció de la Llei 2/183, de 9 de març per tal de garantir un nivell de vida i dels serveis equivalent al resta de Catalunya i aturar la regressió demogràfica. Això passa perquè es disposi d’una infraestructura de comunicació i transport que garanteixi en un grau suficient els moviments de persones i mercaderies.

Les diverses tipologies de carreteres de muntanya, ja siguin destinades accedir a un punt singular, unir dues poblacions, separades per un coll o un port de muntanya o bé distants en un vessant o dins un massís o, simplement, un tram de carretera que ha de passar per una zona de forts pendents, comparteixen dificultats i afectacions molt similars.

Conjugar la qualitat operativa com a via de comunicació amb la protecció del paisatge i de les característiques naturals dels espais per els que transcorren és un repte que cal abordar, si volem mantenir un desenvolupament social i econòmic amb un territori de qualitat i que conservi els seus valors intrínsecs.

En aquest sentit, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha publicat el llibre Recomanacions tècniques per al disseny ambiental de les carreteres de muntanya amb l’objectiu d’establir criteris, solucions i tècniques de restauració que prevenen o disminueixen les afeccions sobre el medi a l’hora de dissenyar el traçat o el condicionament d’una via, afavorint la integració amb el seu entorn.

La base de coneixement reflectida en aquest llibre es el resultat de diversos treballs encarregats per la Direcció General de Polítiques Ambientals a les empreses CICSA – Consultor de Ingeniería Civil, SA, Naturalea Conservació, SL i EGAM – Enginyeria Estudis i Gestió Ambiental, SL, els continguts dels quals s’han integrat total o parcialment en el document final.

Així doncs, us presentem una eina de suport per a l’anàlisi i la presa de decisions que teniu a la vostra disposició aquí.

Codi QR, recomanat per a tablets:

Podeu consultar la pàgina d’avaluació ambiental i la pàgina de publicacions avaluació ambiental.

Guia per a la redacció i execució dels programes de vigilància ambiental d’infraestructures viàries a Catalunya

Col·locació de manta orgànica per estabilitzar el talús facilitant la retenció de la terra vegetal i l’èxit de la hidrosembra

La construcció o el condicionament de carreteres és una activitat que no s’atura. Excepcionalment es produeixen ralentitzacions temporals –com ara en plena crisi econòmica- però, mirat des d’una perspectiva temporal més àmplia, és una activitat constant.

Des de les primeres societats estructurades que s’estan dissenyant construint i modificant camins que comuniquen poblacions, territoris o àrees on s’extrauen recursos. Les característiques d’aquestes vies es van modificant segons les necessitats i les tecnologies de cada moment per això, quan no s’obre una carretera nova és millora un traçat o es condiciona el paviment.

Aquestes actuacions són, sempre, d’un impacte considerable, tant per l’extensió de l‘infraestructura com pel moviment massiu de materials que comporta. És per això que la legislació ambiental estableix l’obligació d’incorporar, en els estudis d’impacte ambiental dels projectes, un capítol que desenvolupi les línies generals d’un pla o programa de vigilància ambiental. A l’hora de començar les obres és quan aquest programa de vigilància es concreta establint detalladament els paràmetres, freqüència i fases d’obra en que s’ha de realitzar cada actuació de control o seguiment.

Des de mitjans dels anys 80 en que es va anar incorporant progressivament la vigilància ambiental a tots els projectes, els plans de vigilància han estat molt diversos perquè la normativa no establia de forma clara el contingut, ni com estructurar-los.

Per promoure una metodologia acurada en l’elaboració i aplicació dels programes de vigilància ambiental a les infraestructures viàries es posa a disposició dels professionals dedicats a la realització i execució d’estudis d’impacte ambiental el llibre Guia per a la redacció i execució dels programes de vigilància ambiental d’infraestructures viàries a Catalunya.

Aquest llibre és fruit de l’experiència i de la recopilació i síntesi de les accions de vigilància ambiental aplicades a projectes ja executats. El document sistematitza el contingut del pla per a cada fase d’obra i per a cada vector ambiental, i està adreçat, principalment al personal de l‘administració pública amb competències en l’aprovació, execució i seguiment de projectes d’infraestructures viàries a Catalunya així com a consultors ambientals i altres organismes i agents implicats en el procés.

Així doncs, en l’enllaç següent teniu aquest document a la vostra disposició i també podeu descarregar-vos-el amb aquest Codi QR:


Enllaços relacionats:

Pàgina de la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental

Altres publicacions d’avaluació ambiental

Idees per a un futur més sostenible

En el marc de la Fira Construmat Sostenible, aquesta setmana ha tingut lloc el fòrum Idees per a un futur més sostenible. Aquesta jornada s’ha impulsat amb l’objectiu d’assentar les bases universals de la sostenibilitat, a través de la reflexió d’experts de diferents àrees professionals. A les jornades hi va participar el secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat del departament, Josep Enric Llebot. En la seva intervenció apunta solucions per poder compatibilitzar el creixement i el desenvolupament econòmic amb la sostenibilitat i el medi ambient:

“La gènesi del concepte de sostenibilitat arrenca durant la segona meitat del segle XX amb la publicació de Silent Spring per Rachel Carson, l’any 1962, advertint que el creixement demogràfic desmesurat, la industrialització, la contaminació, la producció d’aliments i l’explotació de recursos naturals podia sobrepassar la capacitat de la Terra. Des d’aleshores s’han desenvolupat i es desenvolupen plans per a gestionar de la forma més equilibrada possible, el creixement, el desenvolupament econòmic i social en harmonia amb el medi ambient.

Fruit d’aquests plans ara sabem que hi ha solucions per fer les coses millor en molts àmbits, posant especial atenció en nous plantejaments pel que fa a l’urbanisme i l’edificació i, per tant, en la discussió de la integració dels factors vinculats a la sostenibilitat en la planificació urbana i territorial, en la construcció i l’edificació.

L’administració catalana s’ha dotat de documents estratègics on s’assenyalen accions que van en aquesta direcció com promoure la consolidació d’un model territorial que reforci els nodes urbans i que minimitzi el consum de sòl; la priorització de la regeneració de sòl urbans residencials i industrials, la rehabilitació d’habitatges i edificis amb criteris de sostenibilitat o l’impuls de la innovació tecnològica i la implantació de nous sistemes constructius.

Aquestes i altres línies estratègiques han d’acostar-nos a una societat més sostenible que comportarà una major qualitat de vida present i futura per als ciutadans”.

Els terratrèmols de Llorca enregistrats a la Xarxa Sísmica de l’Institut Geològic de Catalunya

Els dos terratrèmols de magnitud 4.4 i 5.1 a menys de 10 km al NE de la ciutat de Llorca (Múrcia), que han tingut lloc el dimecres 11 de maig, ha provocat  víctimes mortals, uns tres cents ferits i danys importants en edificacions antigues, algun edifici de construcció recent i en infraestructures de la ciutat de Llorca.

La regió de Múrcia, així com tot el sud est i el sud de la Península Ibèrica, és una de les zones més sísmiques de l’estat espanyol, tal com està reflectit al mapa actual de perillositat sísmica de la Norma de Construcción Sismoresistente (NCSE-02).

Els antecedents

Es tracta d’un dels pocs terratrèmols amb víctimes mortals a l’estat espanyol des del sisme de 1884 a Andalusia. La zona epicentral ja s’havia vist afectada per diversos terratrèmols, com els de 1999 a Mula, de magnitud 5, i el de 2005 a uns 30 km de Lorca, de magnitud 4.5. Ambdós sismes varen causar danys considerables a edificacions, però no es varen haver de lamentar víctimes mortals.

Els danys

Tant la proximitat a la ciutat de Llorca dels epicentres dels sismes ocorreguts dia 11 de maig de 2011, com el fet que se n’hagin produït dos en un lapse de temps tan curt, explicarien la diferència de danys ocasionats respecte als terratrèmols succeïts en anys anteriors.

Enregistrament dels sismes

La Xarxa Sísmica de Catalunya ha enregistrat aquests sismes, tal com es pot veure al web de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC). La Xarxa Sísmica consta d’una vintena d’estacions sísmiques de banda ampla i d’una vintena d’accelerògrafs, els senyals dels quals es reben per satèl·lit i internet al Centre de recepció de dades sísmiques de l’IGC.

<!–[if !mso]> <! st1:*{behavior:url(#ieooui) } –>

Els terratrèmols de Llorca de l’11 de maig de 2011 enregistrats a la Xarxa Sísmica de l’Institut Geològic de Catalunya

El dia 11 de maig de 2011, han succeït dos terratrèmols de magnitud 4.4 i 5.1 a menys de 10 km al NE de la ciutat de Llorca (Múrcia), segons l’Instituto Geográfico Nacional (www.ign.es)

Hi ha hagut algunes víctimes mortals, uns tres cents ferits i danys importants en edificacions antigues, algun edifici de construcció recent i en infraestructures de la ciutat de Llorca.

La regió de Múrcia, així com tot el sud est i el sud de la Península Ibèrica, és una de les zones més sísmiques de l’estat espanyol, tal com està reflectit al mapa actual de perillositat sísmica de la Norma de Construcción Sismoresistente (NCSE-02) (Figura 1)

Es tracta d’un dels pocs terratrèmols amb víctimes mortals a l’estat espanyol des del sisme de 1884 a Andalusia. La zona epicentral ja s’havia vist afectada per diversos terratrèmols, com els de 1999 a Mula, de magnitud 5, i el de 2005 a uns 30 km de Lorca, de magnitud 4.5. Ambdós sismes varen causar danys considerables a edificacions, però no es varen haver de lamentar víctimes mortals.

Tant la proximitat a la ciutat de Llorca dels epicentres dels sismes ocorreguts dia 11 de maig de 2011, com el fet que se n’hagin produït dos en un lapse de temps tan curt, explicarien la d

El dia 11 de maig de 2011, han succeït dos terratrèmols de magnitud 4.4 i 5.1 a menys de 10 km al NE de la ciutat de Llorca (Múrcia), segons l’Instituto Geográfico Nacional (www.ign.es)

Hi ha hagut algunes víctimes mortals, uns tres cents ferits i danys importants en edificacions antigues, algun edifici de construcció recent i en infraestructures de la ciutat de Llorca.

La regió de Múrcia, així com tot el sud est i el sud de la Península Ibèrica, és una de les zones més sísmiques de l’estat espanyol, tal com està reflectit al mapa actual de perillositat sísmica de la Norma de Construcción Sismoresistente (NCSE-02) (Figura 1)

Es tracta d’un dels pocs terratrèmols amb víctimes mortals a l’estat espanyol des del sisme de 1884 a Andalusia. La zona epicentral ja s’havia vist afectada per diversos terratrèmols, com els de 1999 a Mula, de magnitud 5, i el de 2005 a uns 30 km de Lorca, de magnitud 4.5. Ambdós sismes varen causar danys considerables a edificacions, però no es varen haver de lamentar víctimes mortals.

Tant la proximitat a la ciutat de Llorca dels epicentres dels sismes ocorreguts dia 11 de maig de 2011, com el fet que se n’hagin produït dos en un lapse de temps tan curt, explicarien la diferència de danys ocasionats respecte als terratrèmols succeïts en anys anteriors.

La Xarxa Sísmica de Catalunya ha enregistrat aquests sismes, tal com es pot veure al web de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC, http://www.igc.cat) i a la Figura 2. La Xarxa Sísmica consta d’una vintena d’estacions sísmiques de banda ampla i d’una vintena d’accelerògrafs, els senyals dels quals es reben per satèl•lit i internet al Centre de recepció de dades sísmiques de l’IGC (Figura 3).

El dia 11 de maig de 2011, han succeït dos terratrèmols de magnitud 4.4 i 5.1 a menys de 10 km al NE de la ciutat de Llorca (Múrcia), segons l’Instituto Geográfico Nacional (www.ign.es)

Hi ha hagut algunes víctimes mortals, uns tres cents ferits i danys importants en edificacions antigues, algun edifici de construcció recent i en infraestructures de la ciutat de Llorca.

La regió de Múrcia, així com tot el sud est i el sud de la Península Ibèrica, és una de les zones més sísmiques de l’estat espanyol, tal com està reflectit al mapa actual de perillositat sísmica de la Norma de Construcción Sismoresistente (NCSE-02) (Figura 1)

Es tracta d’un dels pocs terratrèmols amb víctimes mortals a l’estat espanyol des del sisme de 1884 a Andalusia. La zona epicentral ja s’havia vist afectada per diversos terratrèmols, com els de 1999 a Mula, de magnitud 5, i el de 2005 a uns 30 km de Lorca, de magnitud 4.5. Ambdós sismes varen causar danys considerables a edificacions, però no es varen haver de lamentar víctimes mortals.

Tant la proximitat a la ciutat de Llorca dels epicentres dels sismes ocorreguts dia 11 de maig de 2011, com el fet que se n’hagin produït dos en un lapse de temps tan curt, explicarien la diferència de danys ocasionats respecte als terratrèmols succeïts en anys anteriors.

La Xarxa Sísmica de Catalunya ha enregistrat aquests sismes, tal com es pot veure al web de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC, http://www.igc.cat) i a la Figura 2. La Xarxa Sísmica consta d’una vintena d’estacions sísmiques de banda ampla i d’una vintena d’accelerògrafs, els senyals dels quals es reben per satèl•lit i internet al Centre de recepció de dades sísmiques de l’IGC (Figura 3).

iferència de danys ocasionats respecte als terratrèmols succeïts en anys anteriors.

La Xarxa Sísmica de Catalunya ha enregistrat aquests sismes, tal com es pot veure al web de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC, www.igc.cat) i a la Figura 2. La Xarxa Sísmica consta d’una vintena d’estacions sísmiques de banda ampla i d’una vintena d’accelerògrafs, els senyals dels quals es reben per satèl·lit i internet al Centre de recepció de dades sísmiques de l’IGC (Figura 3).

El terratrèmol del Japó causa una deformació del terreny de gairebé dos metres

Investigadors de l’Institut de Geomàtica han realitzat una estimació de les deformacions del terreny sofertes a la zona de Sendai, al Japó, com a conseqüència del terratrèmol de l’11 de març i les seves rèpliques. Les dades s’han obtingut a partir d’observacions radar adquirides pel satèl·lit Envisat de l’Agència Espacial Europea. Segons aquest càlcul, el terreny ha patit una deformació co-sísmica associada a aquest terratrèmol de fins 1,69 metres.

A la distància que es troba Sendai respecte l’epicentre  del terratrèmol normalment no es causarien deformacions co-sísmiques però l’excepcional magnitud del fenomen, en aquest cas, ha provocat deformacions considerables.

Mitjançant altres fonts d’informació, com ara les mesures del sistema GPS, se sap que s’ha produït un desplaçament horitzontal d’uns 3 metres en direcció est, 0,5 metres en direcció nord i un enfonsament vertical del terreny que varia entre 0,5 i 1 metre.

L’efecte més important d’aquest desplaçament, segons els experts, és l’enfonsament en direcció vertical, que suposa una baixada del terreny respecte al nivell del mar. Les àrees més afectades poden ser les zones baixes costaneres, on l’enfonsament pot provocar un desplaçament del terreny per sota el nivell del mar. En el pitjor cas, això podria causar la pèrdua de terreny. Aquest és un fenomen semblant al que podria provocar el canvi climàtic, encara que, en aquest últim cas, la pèrdua de terrenys seria provocada per una pujada del nivell del mar.

La deformació es refereix a la línia que connecta el satèl·lit Envisat i la zona observada, que té una inclinació d’uns 41º respecte a la vertical.

La Comissió d’Urbanisme de Catalunya modifica els PDU de la Val d’Aran, del Pla de Bages i de la serra de Rodes

La Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) ha aprovat avui modificar els plans directors urbanístics (PDU) de la Val d’Aran, del Pla de Bages i del sòl no urbanitzat de la serra de Rodes. En el primer cas, la modificació precisa la interpretació d’alguns preceptes que generaven dubtes pel que fa a les competències municipals. En el cas dels PDU del Pla de Bages i de la serra de Rodes, aprovats el 2006, es corregeixen diversos desajustaments que el temps transcorregut i l’aprovació del planejament territorial han posat en evidència.

Nota de premsa

L’Institut Geològic de Catalunya ens explica el terratrèmol del Japó

El Japó es un país d’activitat sísmica elevada, degut a que es troba situat a la confluència de tres plaques tectòniques. El fregament d’aquestes plaques que es fa a una velocitat de 2-3 cm/any provoca que de manera molt freqüent es produeixin terratrèmols de forta magnitud.

L’any 1923 un terratrèmol de 8.3 graus va causar mes de 100.000 morts a la ciutat de Tòquio. Des de l’any 1923 Japó s’ha preparat amb construccions sismoresistents, amb plans d’emergència i amb alertes ràpides, que permeten una acció de protecció abans de l’arribada de les ones destructores. Per tant, es molt probable, que els danys del present terratrèmol, malgrat ser importants, no seran tan catastròfics degut a totes les mesures de prevenció existents.

S’ha originat un tsunami pel trencament del fons marí degut a la ruptura d’uns 500km que ha produït el terratrèmol. El trencament del fons marí provoca un pols a la massa oceànica que es propaga en totes direccions a una velocitat aproximada de 900 km/hora. L’arribada de l’ona a la costa augmenta la seva alçada i per tant s’introdueix a les zones costaneres baixes. El Japó i els països del Pacífic tenen un sistema d’alerta de tsunami que permet avisar amb temps suficient perquè les persones s’allunyin de la línia de costa.

Les informacions actuals mostren danys importants a les ciutats costaneres deguts a les ones sísmiques i a l’arribada del tsunami. A la ciutat de Tòquio, de gairebé 10 milions d’habitants els danys semblen ser importants.

[tv3 3417011]

Més informació sobre sismologia al web de l’IGC.

Institut Geològic de Catalunya

L’Institut Cartogràfic de Catalunya i el Ministeri de Defensa signen un conveni per compartir arxius fotogràfics

icc-recoder-chaconEl Centre Cartogràfic i Fotogràfic de l’Exèrcit de l’Aire (CECAF) cedirà a l’Institut Cartogràfic (ICC) els fotogrames escanejats corresponents a Catalunya del vol general sobre Espanya que es va realitzar als anys 1945 i 46. Amb aquests arxius, l’ICC elaborarà un ortofotomapa digital de Catalunya i, posteriorment, en lliurarà una còpia al CECAF.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder i la ministra de Defensa, Carme Chacón, han signat avui un protocol que permetrà als organismes adscrits, l’ICC i el CECAF, compartir arxius i treballs fotogràfics.

Així, el CECAF cedirà a l’Institut Cartogràfic els fotogrames escanejats corresponents al territori català del vol general sobre Espanya que va tenir lloc els anys 1945-46. Igualment, facilitarà les dades tècniques disponibles d’aquest vol, com ara l’alçada a què es van fer les fotografies, les dates concretes en què van tenir lloc els vols o les coordenades dels fotogrames.

El vol general va ser el primer de cobertura total de Catalunya i Espanya, realitzat per l’Exercit de l’Aire Nord-Americà (USAF) per al reconeixement territorial i generació de cartografia de base. Va tenir lloc entre el febrer de 1945 i setembre del 1946, en dates immediatament posteriors a l’acord bilateral EEUU – Espanya de desembre de 1944.

Amb aquesta informació, l’ICC elaborarà un ortofotomapa digital en blanc i negre de Catalunya del qual lliurarà una còpia al CECAF. Aquest ortofotomapa té una importància cabdal des del punt de vista cartogràfic, atès que permet conèixer mètricament tot el territori català amb un píxel de 0,5-1m i una resolució de 1,5 – 2,5m. L’ús quotidià es podrà veure en el servei de fotointerpretació ortoXpres de l’ICC (www.ortoxpres.cat).