Els paisatges de Catalunya a l’ARA

El diari Ara va dedicar íntegrament tot un exemplar al paisatge fa uns dies. Aquesta edició especial, realitzada amb la col·laboració de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, va incloure un monogràfic inicial amb reportatges, articles d’opinió i infografies amb el títol “El país que tenim”. A més, el paisatge va ser present en imatges fotogràfiques en totes les seccions del diari, des de la de política internacional a la dels esports.

Més enllà de la versió en paper, la secció digital L’Ara mirades, dedicada al fotoperiodisme, va publicar un especial amb una selecció d’imatges de 50 paisatges de Catalunya, mentre que el periodista Antoni Bassas es va desplaçar a la Cerdanya per mostrar com es gestiona el paisatge des d’un punt de vista transfronterer.

Aquesta edició especial ha coincidit amb el desè aniversari de l’Observatori de Paisatge de Catalunya, els deu anys de la Llei del paisatge de Catalunya i els quinze del Conveni europeu del paisatge.  Amb aquesta experiència pionera, el diari Ara posa en pràctica un dels postulats bàsics del Conveni europeu del paisatge, en concret el que fa referència a la importància que tenen la sensibilització, la conscienciació i l’educació ciutadanes en matèria de paisatge a l’hora d’aconseguir una nova cultura del territori.

L’exemplar es pot descarregar gratuïtament en format PDF en aquest enllaç:

http://www.catpaisatge.net/docs/ara_especial_paisatges.pdf

La Comissió Europea avala la proposta de declaració de 115 Zones Especials de Conservació

Paratge de Tudela. Cap de Creus. Foto: Albert TM
Paratge de Tudela. Cap de Creus. Foto: Albert TM

La Comissió Europea ha acceptat la proposta de declaració de Zones Especials de Conservació (ZEC) que ha fet la Generalitat. Ho ha fet a través d’una carta al Ministeri de Medi Ambient on dóna el vistiplau a la proposta sense cap esmena o modificació, fet que avala la bona feina feta per l’equip de la Direcció General de Polítiques Ambientals, del Departament de Territori i Sostenibilitat. L’aprovació de la proposta per declarar 115 ZEC, ara ratificat per la Comissió Europea, juntament amb les 73 Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) prèvies, culmina el procediment de desplegament de la xarxa Natura 2000 al nostre país.

D’aquesta manera, Catalunya ha finalitzat el procés de declaració de la xarxa Natura 2000, la xarxa europea d’espais naturals, que té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l’activitat humana que s’hi desenvolupa, per mantenir un bon estat de conservació dels hàbitats i espècies, i per evitar-ne el deteriorament.

Des de començament del anys 90, la Generalitat ha anat aprovant diverses llistes d’espais a incorporar a la xarxa Natura 2000. La primera d’elles, l’any 1997, incloïa exclusivament els espais del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) que complien amb els criteris de la normativa europea per ser declarats com a Llocs d’Importància Comunitària (LIC), o com a Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). A llarg dels anys, aquestes llistes han estat modificades diverses vegades, fins que l’any 2006 el Govern va aprovar la llista definitiva de LIC i de ZEPA que configura la xarxa Natura 2000 al nostre país. D’aquesta manera, les ZEPA van ser declarades, d’acord amb la Directiva d’aus, directament per la Generalitat, mentre que els LIC, que deriven de la Directiva d’hàbitats, es van aprovar definitivament per la Comissió europea l’any 2008.

La mateixa Directiva d’hàbitats, determina que cal declarar com a ZEC tots els espais que ja han estat designats prèviament com a LICs, en un termini màxim de 6 anys. La declaració de les ZEC comporta l’elaboració de l’instrument de gestió corresponent, que s’aprova juntament amb la declaració, i que fa una diagnosi de l’estat de conservació d’aquests elements d’interès comunitari, proposant un seguit de mesures de gestió orientades a la conservació.

Els seminaris de tardor de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, disponibles online

L’Observatori del Paisatge de Catalunya va organitzar, el passat 17 de setembre a l’Espai Montseny de Viladrau, el seminari Boscos: usos, mirades, paisatges, en col·laboració amb l’Associació de Propietaris del Montseny i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

La trobada tenia per objectiu analitzar noves formes de gestió i d’intervenció a les superfícies forestals, així com debatre quins són els actuals valors socials, productius, ecològics, estètics o terapèutics, entre d’altres.

En aquest sentit, es van posar sobre la taula els paisatges forestals i els de mosaic; el bosc en els catàlegs de paisatge; els valors dels boscos a escala local; els paisatges forestals catalans del futur en un context de canvi global; la funció terapèutica i espiritual dels boscos, i les noves formes de gestió que s’hi poden aplicar. Les diferents ponències ja es troben disponibles a la pàgina web de l’Observatori.

Cal tenir present que més de la meitat del territori català és superfície forestal i que el bosc és un tret distintiu de gairebé dos terços dels 135 paisatges de Catalunya recollits en els catàlegs.

Així mateix, l’Observatori va ser l’organitzador del seminari internacional Paisatge, patrimoni i aigua, celebrat els dies 16 i 17 d’octubre al Museu del Ter de Manlleu. Les conferències es troben igualment disponibles online.

Les jornades partien de la base que l’aigua ha estat, tradicionalment, un dels principals elements articuladors del paisatge i generadora de patrimoni històric. El seminari es va distribuir en tres blocs, el primer dedicat al paisatge, l’aigua i la planificació; el segon al paisatge fluvial en l’art i el cinema, i el tercer al patrimoni i usos del paisatge fluvial.

Entre els temes que es varen debatre figura la influència de les estructures hidroelèctriques en la transformació del paisatge pirinenc, els casos d’Holanda, Padània i del riu Ter, els paisatges agraris i el pla d’usos dels embassaments de l’ACA. El debat va finalitzar amb una sortida sobre el terreny, a càrrec del Museu del Ter, en relació amb el paisatge fluvial i el patrimoni industrial.

Comença el procés participatiu per la nova Llei de territori

La futura Llei de territori es concep com la materialització d’un procés de revisió dels objectius, els instruments i els procediments vigents a hores d’ara per a l’ordenació del territori i l’urbanisme. L’objectiu del Departament és anar més enllà dels habituals canvis periòdics en la legislació per proposar una reforma completa del model, iniciant aquest canvi amb un debat a fons i sense limitacions, adreçat als ens locals, professionals de l’urbanisme, actors econòmics i entitats interessades en l’ordenació del territori.

Per tal que la nova Llei es construeixi sobre la base d’un coneixement actualitzat de la problemàtica actual i de les propostes dels sectors més relacionats amb l’urbanisme, el Departament de TES ha engegat un ampli procés participatiu.

Aquest procés s’estructura en sis sessions de debat de caràcter temàtic distribuïdes territorialment. Cadascuna d’elles recopilarà les propostes que facin els assistents, tant de manera presencial com mitjançant formularis online.

Si us interessa veure la sessió incial dels debats, aquí hi ha el vídeo de l’acte.

[big id=224af0b00b27d7031ddc]

Una instal·lació de bungalous a Tossa, guiada i tutelada pel procés d’avaluació ambiental

Aquesta setmana, el càmping Cala Llevadó de Tossa de Mar ha obert als clients una nova zona amb 30 bungalous dissenyats per garantir el major respecte possible al medi ambient. Aquestes construccions estan situades en una zona de pins i alzines sureres, a 500 metres de les platges, orientades al sud, amb la façana frontal coberta de vidre, ventilació creuada, llums LED i detectors de presència, i estan aixecades sobre pilars de fusta, tot per al màxim aprofitament de l’energia i el respecte pel medi ambient. La densitat d’unitats d’acampada d’aquest zona és del 18%.

L’ordenació de la instal·lació ha estat guiada i tutelada pel procés d’avaluació ambiental, un instrument estratègic de prevenció que s’ha aplicat per valorar la memòria  ambiental del Pla especial urbanístic del càmping, que podia alterar la morfologia del relleu, amb pendent superiors al 20% i masses forestals limítrofs amb la xarxa Natura 2000. El procés també ha servit per definir noves alternatives d’implantació d’unitats d’acampada que impliquen una menor ocupació, una menor transformació topogràfica i un elevat grau de compatibilitat amb els usos del sòl existents i una millor reversibilitat. Calia minimitzar els moviments de terra i preveure les instal·lacions mínimes i imprescindibles per a l’exercici de l’activitat tenint en compte la naturalesa forestal dels terrenys objecte d’implantació.

Gràcies a aquest procés, s’ha garantit:

  • Una menor densitat d’implantació que en la resta del càmping
  • L’establiment d’una franja de transició de 30 metres en els límits confrontants amb la riera del Llorell
  • Accessos per a vianants amb pas de manteniment per a vehicle elèctric
  • La construcció de murets de contenció i escales amb travesses o parets de pedra
  • La disposició de bungalows seguint l’orografia, minimitzant l’afecció topogràfica
  • La inserció dels bungalows en el terreny mitjançant bigues de fusta ancorades en daus de formigó (tipus palafit), el que limita sensiblement la transformació del terreny
  • La creació de serveis soterrats a través dels accessos per a vianants.
  • La minimització dels enjardinaments, sense ús d’espècies exòtiques de comportament invasor.

El càmping Cala Llevadó disposa, a més, del certificat EMAS i del Distintiu de garantia de qualitat ambiental.

La gestió de les inundacions en el nostre país

El Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Institut Geològic de Catalunya, ha celebrat durant els dies 27 i 28 de novembre unes jornades sobre gestió d’inundacions, on s’han inscrit 270 persones.

Durant aquests dos dies s’ha analitzat aquesta temàtica, fent una revisió actualitzada de les diverses normatives vinculades amb la problemàtica de les inundacions des dels vessants hidràulics, urbanístics, protecció civil i jurídic.

La trobada ha servit per posar en comú les experiències sobre regulació dels usos de les zones inundables com a una de les eines destacades en la reducció dels danys.

En aquest sentit, s’han abordat aspectes tècnics dels avenços en la delimitació de les zones inundables i s’ha destacat la gran importància de la necessària coordinació i cooperació entre les diferents administracions amb competències sectorials sobre la problemàtica de les inundacions en les diverses fases i aspectes (predicció, avaluació, planificació i gestió d’episodis).

Un dels aspectes que s’ha destacat en aquestes jornades ha estat la contribució que la geologia fa al coneixement de la inundabilitat, i s’ha posat de manifest la necessitat de tenir en compte en el seu anàlisi, la dinàmica sedimentària associada, especialment pel que fa a la càrrega sòlida, i el paper que juguen altres fenòmens geomorfològics associats com esllavissades i corrents d’arrossegalls.

En els darrers anys s’ha produit un important avenç en la predicció i gestió de fenòmens meteorològics extrems, concretament en eines de predicció meteorològica, hidrològica i hidràulica. Això permet actuar amb certa antel·lació i protegir els béns personals i materials.

Conseqüència d’aquest avenç ha permès l’elaboració de protocols d’actuació i l’activació d’eines com el pla Inuncat, per citar un exemple, que permet actuar amb anticipació i evitar danys majors. En aquest sentit, s’ha divulgat la disponibilitat de més informació de fàcil accés sobre inundabilitat com a contribució al coneixement i la gestió del risc i, per tant, a la reducció de danys.

S’ha posat de manifest, també, l’allunyament dels coneixements tècnics i normatius del món local i, en especial, dels ajuntaments petits. En aquest sentit, s’ha destacat la importància d’aplicar mecanismes de participació pública activa, de concertació i corresponsabilització a la gestió del risc d’inundació. A la vegada, s’ha destacat la conveniència d’impulsar l’educació i conscienciació, o sigui, la cultura de l’autoprotecció.

Finalment, s’han exposat i debatut episodis recents d’inundacions sobre els que extreure reflexions de cara al futur.

La Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament visita finques en custòdia

Membres de la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya van visitar la setmana passada experiències de custòdia el Territori al Collsacabra (Osona).  La directora general de Polítiques Ambientals,  Marta Subirà, representants de la Xarxa de Custòdia del Territori (xct), entitats de custòdia, propietaris, i alcaldes van acompanyar els diputats.
La comitiva va visitar experiències d’èxit de finques on s’apliquen acords de custòdia com a mecanismes per a la conservació i el bon ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics del territori. El Collsacabra és una zona amb diverses i innovadores actuacions. Hi destaca el Programa de conservació i custòdia de l’Associació Paisatges Vius, que disposa d’una subvenció del Departament de Territori i Sostenibilitat en concepte de contribució a la contractació d’experts  i per a treballs de comunicació i divulgació.

Read More »

La Cartoteca digital de l’Institut Cartogràfic supera els 62.000 documents descarregables gratuïtament online

La Cartoteca digital, el fons de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) accessible per Internet, supera ja els 62.000 documents descarregables gratuïtament online mitjançant la seva pàgina web. Si hi esteu interessats, podeu obtenir versions d’alta resolució de 60.411 documents digitals, 127 llibres i 1.497 mapes georeferenciats pels mateixos usuaris. La Cartoteca digital és la punta de llança de la Cartoteca pròpiament dita de l’ICC, on es preserven més de 600.000 documents de tot el món, com ara mapes, fotografies aèries, atles i globus consultables presencialment, a més de 200 instruments antics, tant de navegació com utilitzats per confeccionar mapes.

A més de documents que permeten reconstruir la vida als pobles i ciutats catalanes, o les transformacions de les ciutats industrials, la Cartoteca custodia tresors com ara un exemplar original de “Geographia Universalis”, de Claudi Ptolomeu, en la seva edició de 1542, o bé un mapamundi incunable de l’any 1493. Precisament, la cobertura mundial que ofereix el fons de la Cartoteca és un dels seus principals valors, a l’abast del ciutadà interessat.

La Cartoteca s’estructura en tres fons principals: el fotogràfic i documental, el bibliogràfic i el cartogràfic.

Read More »

Publicat el mapa dels municipis de Catalunya que disposen de Mapa de capacitat acústica

El Departament publicarà semestralment un mapa actualitzat per visualitzar els municipis que disposen de Mapa de capacitat acústica. Aquesta eina estableix la zonificació del territori i els valors límit d’immissió d’acord amb les zones de sensibilitat acústica. És a dir, fixa els objectius de qualitat acústica del territori per a cada zona, per a períodes temporals diferenciats, i incorpora els usos del sòl.

El mapa, que s’actualitzarà semestralment, inclou els municipis que han donat trasllat de l’aprovació del seu Mapa de capacitat acústica a la Direcció General de Qualitat Ambiental i els que han estat publicats al DOGC , a més dels adequats i que encara no han estat aprovats.

Podeu consultar-lo aquí.

Els mapes de capacitat acústica regulen els objectius de qualitat acústica dels municipis, com ara els nivells de soroll global que hi pot haver a cada carrer o parc, i els valors límit d’immissió de les activitats i el veïnat. Permeten una millora en la gestió de la contaminació acústica, en la planificació urbanística i en la mobilitat, a més d’ajudar a l’obtenció de l’índex de soroll diürn.

Sessions de treball als Consells Comarcals d’Osona, Bages i Berguedà per donar suport en l’adequació dels mapes

Tècnics del Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa s’han reunit aquest mes d’octubre amb els Consells Comarcals d’Osona, Berguedà i Bages i donarà assistència tècnica als ajuntaments per a l’adequació dels mapes de capacitat acústica municipals. Segons està contemplat a la llei de protecció contra la contaminació acústica, els municipis poden sol•licitar la col•laboració i el suport tècnic necessari de la Direcció General de Qualitat Ambiental en l’elaboració del mapa de capacitat acústica del seu territori.

L’arquitectura que ens distingeix

Article del conseller Santi Vila.

Publicat a El Periódico de Catalunya el 7/10/2013.

Catalunya és i ha estat un país que sempre s’ha distingit per la qualitat de la seva arquitectura. Una constatació que es pot acreditar en clau externa, pel reconeixement internacional que han obtingut i obtenen els nostres arquitectes, com també en clau interna, pel fet que, a Catalunya, qui més qui menys entén d’arquitectura. En aquest sentit, amb els arquitectes ens ha passat una mica com amb els cuiners, que s’han fet populars i han dotat el país d’un orgull col·lectiu molt necessari en temps de crisi. És, ni més ni menys, que un valor de marca.

Als grans noms d’ahir, els quals ens han deixat una empremta inesborrable, els hi hem de sumar els d’avui i els que estan cridats a protagonitzar el demà. Ja no són només els Gaudí, Jujol, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch o Sert, sinó també contemporanis que demostren un gran sentit i sensibilitat en les seves creacions, amb especial atenció cap a qui ja són més que joves promeses, com ara Beth Capdeferro o Olga Felip, per posar dos noms d’una generació que puja amb força. Gent creativa, imaginativa i innovadora que destaca, indistintament, tan en els projectes d’arquitectura privada com també en els d’arquitectura pública. No obstant, m’és especial motiu de satisfacció que, encara ara en temps d’ajustos i dificultats, equipaments públics com l’escola de Sant Roc d’Olot, obra d’Antoni Barceló i Bàrbara Balanzó, siguin premiats per la delegació gironina del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

Les polítiques d’ajust de les finances públiques no han d’implicar una pèrdua de qualitat arquitectònica, perquè deixaríem una herència culturalment pobre i socialment alienadora als nostres fills. En aquest sentit, cal recordar la nefasta política d’habitatge protegit que va caracteritzar molts països europeus durant els anys 60 i 70, que ha deixat un paisatge de barris i ciutats desangelats, marcats per les problemàtiques socials i per la manca d’oportunitats econòmiques. El desaparegut historiador Tony Judt va criticar de manera vehement el principi de “la dida en sap més”, inherent en aquelles polítiques d’habitatge i urbanístiques d’antany, tot afirmant que no responien a una modernització, sinó que eren símptomes d’un poder descontrolat i insensible. Afortunadament, la Catalunya dels darrers 30 anys no ha caigut en aquesta trampa, sinó que s’ha esforçat a compaginar un bon nivell arquitectònic amb la funcionalitat i en fer possible el sentit del lloc. Garantia de cohesió contra el perill de la segregació.

Potenciar una arquitectura de qualitat, doncs, ha de ser una prioritat de país degut a les seves múltiples derivades socials, culturals i també econòmiques. Fa pocs mesos, durant el transcurs d’una conferència al COAC, vaig fer públic un compromís: el de dotar-nos, ben aviat, d’una llei d’arquitectura. L’objectiu ha de ser ressaltar el paper públic de l’arquitectura, garantir la seva preservació com a bé patrimonial i distingir-la com fonamental pel benestar i la cohesió social. Es tracta d’enfortir i reforçar l’arquitectura que ens distingeix, radicalment innovadors però fidels a uns orígens i a una forma de fer les coses i, fins i tot, a una determinada manera de concebre la vida.