Com fer rendible la gestió forestal?

L’aforestació del territori com a conseqüència de l’abandonament de la gestió agroforestal i ramadera afegeix més pressió als impactes del canvi climàtic al nostre país, d’acord amb els resultats obtinguts en el marc del Life MEDACC, i d’acord amb el seguiment i avaluació de l’ESCACC. Aquesta major aforestació, en un context d’increment de la temperatura –i, per tant, de l’evapotranspiració- i de reducció de les precipitacions en capçalera (tal i com reflecteix el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya), contribueix a la reducció de cabals als nostres rius i, en conseqüència, a la menor disponibilitat d’aigua.

Aquesta diagnosi genèrica coincideix amb la del massís de les Gavarres i, per aquest motiu, s’han volgut explorar vies de finançament per fer rendible la gestió forestal. El resultat ha estat un taller d’escenaris de transformació precedit d’una quarantena llarga d’entrevistes a multitud d’actors diferents. I ha estat així que reunint empresaris, propietaris forestals, administració, emprenedors, hotelers, vinaters, suraires, científics, alcaldes, bombers, etc., cadascú amb les seves diferents perspectives, idees i dogmes, el taller de dos dies ha pot concloure amb un pla d’acció concret per a les Gavarres en l’horitzó 2025. Un pla que en breu es posarà a disposició de tothom.

A continuació podeu mirar un vídeo resum del taller sobre les Gavarres:

El Priorat, un model turístic basat en la sostenibilitat

El Parc Natural del Montsant ha organitzat la jornada “La sostenibilitat, el model per al Priorat” amb l’objectiu de contextualitzar dins del marc del Pla Estratègic de Turisme de Natura de Catalunya (Pla NaturCAT 2020) la Carta Europea de Turisme Sostenible que s’està treballant a la comarca des de la tardor de 2014. Per a la coordinadora del Parc Natural de Montsant, Neus Miró, la implicació i, sobretot, el compromís de tots els agents tant públics com privats de la comarca és fonamental per tirar endavant aquets projecte. Miró, que va cloure la jornada, va insistir en què la Carta Europea de Turisme Sostenible del Priorat és, sobretot, una eina de planificació de l’activitat turística i un mètode de treball basat en la participació del propi territori. “La Carta, és, en definitiva, el vehicle aglutinador de les iniciatives individuals dels agents de la comarca i de les polítiques públiques en matèria de desenvolupament turístic que ha de ser guiat per una mateixa línia estratègica vinculada a la sostenibilitat ambiental, econòmica i social del Priorat”, va dir.

Els paisatges de Catalunya a l’ARA

El diari Ara va dedicar íntegrament tot un exemplar al paisatge fa uns dies. Aquesta edició especial, realitzada amb la col·laboració de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, va incloure un monogràfic inicial amb reportatges, articles d’opinió i infografies amb el títol “El país que tenim”. A més, el paisatge va ser present en imatges fotogràfiques en totes les seccions del diari, des de la de política internacional a la dels esports.

Més enllà de la versió en paper, la secció digital L’Ara mirades, dedicada al fotoperiodisme, va publicar un especial amb una selecció d’imatges de 50 paisatges de Catalunya, mentre que el periodista Antoni Bassas es va desplaçar a la Cerdanya per mostrar com es gestiona el paisatge des d’un punt de vista transfronterer.

Aquesta edició especial ha coincidit amb el desè aniversari de l’Observatori de Paisatge de Catalunya, els deu anys de la Llei del paisatge de Catalunya i els quinze del Conveni europeu del paisatge.  Amb aquesta experiència pionera, el diari Ara posa en pràctica un dels postulats bàsics del Conveni europeu del paisatge, en concret el que fa referència a la importància que tenen la sensibilització, la conscienciació i l’educació ciutadanes en matèria de paisatge a l’hora d’aconseguir una nova cultura del territori.

L’exemplar es pot descarregar gratuïtament en format PDF en aquest enllaç:

http://www.catpaisatge.net/docs/ara_especial_paisatges.pdf

La Comissió Europea avala la proposta de declaració de 115 Zones Especials de Conservació

Paratge de Tudela. Cap de Creus. Foto: Albert TM
Paratge de Tudela. Cap de Creus. Foto: Albert TM

La Comissió Europea ha acceptat la proposta de declaració de Zones Especials de Conservació (ZEC) que ha fet la Generalitat. Ho ha fet a través d’una carta al Ministeri de Medi Ambient on dóna el vistiplau a la proposta sense cap esmena o modificació, fet que avala la bona feina feta per l’equip de la Direcció General de Polítiques Ambientals, del Departament de Territori i Sostenibilitat. L’aprovació de la proposta per declarar 115 ZEC, ara ratificat per la Comissió Europea, juntament amb les 73 Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) prèvies, culmina el procediment de desplegament de la xarxa Natura 2000 al nostre país.

D’aquesta manera, Catalunya ha finalitzat el procés de declaració de la xarxa Natura 2000, la xarxa europea d’espais naturals, que té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l’activitat humana que s’hi desenvolupa, per mantenir un bon estat de conservació dels hàbitats i espècies, i per evitar-ne el deteriorament.

Des de començament del anys 90, la Generalitat ha anat aprovant diverses llistes d’espais a incorporar a la xarxa Natura 2000. La primera d’elles, l’any 1997, incloïa exclusivament els espais del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) que complien amb els criteris de la normativa europea per ser declarats com a Llocs d’Importància Comunitària (LIC), o com a Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). A llarg dels anys, aquestes llistes han estat modificades diverses vegades, fins que l’any 2006 el Govern va aprovar la llista definitiva de LIC i de ZEPA que configura la xarxa Natura 2000 al nostre país. D’aquesta manera, les ZEPA van ser declarades, d’acord amb la Directiva d’aus, directament per la Generalitat, mentre que els LIC, que deriven de la Directiva d’hàbitats, es van aprovar definitivament per la Comissió europea l’any 2008.

La mateixa Directiva d’hàbitats, determina que cal declarar com a ZEC tots els espais que ja han estat designats prèviament com a LICs, en un termini màxim de 6 anys. La declaració de les ZEC comporta l’elaboració de l’instrument de gestió corresponent, que s’aprova juntament amb la declaració, i que fa una diagnosi de l’estat de conservació d’aquests elements d’interès comunitari, proposant un seguit de mesures de gestió orientades a la conservació.

Els seminaris de tardor de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, disponibles online

L’Observatori del Paisatge de Catalunya va organitzar, el passat 17 de setembre a l’Espai Montseny de Viladrau, el seminari Boscos: usos, mirades, paisatges, en col·laboració amb l’Associació de Propietaris del Montseny i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

La trobada tenia per objectiu analitzar noves formes de gestió i d’intervenció a les superfícies forestals, així com debatre quins són els actuals valors socials, productius, ecològics, estètics o terapèutics, entre d’altres.

En aquest sentit, es van posar sobre la taula els paisatges forestals i els de mosaic; el bosc en els catàlegs de paisatge; els valors dels boscos a escala local; els paisatges forestals catalans del futur en un context de canvi global; la funció terapèutica i espiritual dels boscos, i les noves formes de gestió que s’hi poden aplicar. Les diferents ponències ja es troben disponibles a la pàgina web de l’Observatori.

Cal tenir present que més de la meitat del territori català és superfície forestal i que el bosc és un tret distintiu de gairebé dos terços dels 135 paisatges de Catalunya recollits en els catàlegs.

Així mateix, l’Observatori va ser l’organitzador del seminari internacional Paisatge, patrimoni i aigua, celebrat els dies 16 i 17 d’octubre al Museu del Ter de Manlleu. Les conferències es troben igualment disponibles online.

Les jornades partien de la base que l’aigua ha estat, tradicionalment, un dels principals elements articuladors del paisatge i generadora de patrimoni històric. El seminari es va distribuir en tres blocs, el primer dedicat al paisatge, l’aigua i la planificació; el segon al paisatge fluvial en l’art i el cinema, i el tercer al patrimoni i usos del paisatge fluvial.

Entre els temes que es varen debatre figura la influència de les estructures hidroelèctriques en la transformació del paisatge pirinenc, els casos d’Holanda, Padània i del riu Ter, els paisatges agraris i el pla d’usos dels embassaments de l’ACA. El debat va finalitzar amb una sortida sobre el terreny, a càrrec del Museu del Ter, en relació amb el paisatge fluvial i el patrimoni industrial.

El RESTOCAT: Una eina senzilla per avaluar els treballs de restauració de les activitats extractives

El sector de les activitats extractives és fonamental en l’economia del nostre país. L’extracció dels recursos minerals en mines i canteres es fa en funció de la demanda, bàsicament per satisfer el sector de la construcció i l’obra pública, però sempre tenint present l’equilibri i la conservació del medi ambient i el paisatge, amb totes les garanties. La recuperació dels terrenys afectats, a través de programes de restauració de qualitat, redueix els impactes causats i retorna els valors i serveis perduts durant la fase d’explotació.

Les més de 4.000 hectàrees restaurades en els darrers vint anys equivalen a gairebé la meitat de la superfície del municipi de Barcelona, o a la totalitat d’altres municipis de dimensió mitjana com Alforja, Manresa, Castelló d’Empúries o Torregrossa, i representen la quarta part de la superfície que ocupen les 492 explotacions autoritzades.

Eina per a professionals vinculats a la restauració

Catalunya disposa d’un protocol dirigit a professionals vinculats a la restauració d’espais afectats per la mineria anomenat RESTOCAT. Aquesta eina, promoguda per l’Àrea d’Avaluació i Restauració d’Activitats Extractives, de la Direcció General de Qualitat Ambiental, i elaborada pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), facilita una avaluació correcta dels treballs de restauració a través d’indicadors senzills i fàcilment mesurables.

Jornades tècniques de difusió

El Departament de Territori i Sostenibilitat organitza periòdicament jornades per donar a conèixer el RESTOCAT als diferents professionals que hi tenen relació.

Una de les darreres ha estat la sessió de treball sobre els costos de la restauració de diferents tipus d’activitats extractives. Una seixantena de persones, entre directors facultatius, tècnics d’empreses extractives, de consultories ambientals, i de la pròpia Administració, ha comprovat el resultat dels treballs que ha fet la Direcció General de Qualitat Ambiental sobre el que costa la restauració de diferents tipus d’activitats extractives i que han donat lloc a l’elaboració d’un nou mètode de càlcul, que té en compte el major nombre de paràmetres possible. Aquest nou mètode ha de servir tant per  facilitar el càlcul del cost previst de les restauracions com per  ajudar a determinar la fiança que, d’acord amb la normativa, permeti garantir l’aplicabilitat  de  les  mesures  de  protecció  del  medi  ambient  i els treballs de restauració previstos en les seves autoritzacions.

La setmana passada, el CREAF, la Delegació a Girona del Col·legi d’Enginyers Tècnics i de Grau en Mines i Energia de Catalunya i Balears i la Direcció General de Qualitat Ambiental van celebrar a Girona una sessió de treball sobre el RESTOCAT. Durant la jornada, que completa les que es van realitzar els anys 2012 i 2013 a Barcelona i a Les Borges Blanques,  una trentena de professionals va comprovar el funcionament d’aquest protocol tant de forma teòrica com pràctica, amb la realització d’una visita a la pedrera Castellot (Girona) on es va fer un simulacre d’aplicació del protocol.

El protocol RESTOCAT és una eina senzilla i rigorosa a la vegada, que facilita una avaluació correcta dels treballs realitzats en el marc de qualsevol programa de restauració de l’espai afectat per una activitat extractiva, així com el seu seguiment i avaluació periòdica, que constitueixen un punt clau per a l’optimització dels recursos emprats per assolir els objectius perseguits.

7.000 fotografies, 100 participants, 578 llocs diferents

Massís del Montseny, per Víctor
Massís del Montseny, per Víctor

El concurs Wiki Loves Earth ha finalitzat havent recopil·lat més de 7.000 fotografies enviades per gairebé 100 participants. A nivell internacional han estat 59.000 fotografies i l’aportació d’Andorra i les àrees catalanes se situa en la tercera posició.

La participació és destacable en l’àmbit Metropolità de Barcelona, amb 2.300 fotos, i a les Comarques Gironines amb 45 participants. Ha estat menor en l’àmbit de Ponent i en les Illes Balears.

En total s’han fotografiat 578 llocs diferents dels quals la meitat són fotos noves que seran útils per desenvolupar la informació a la Viquipèdia. Dels espais naturals protegits gairebé s’ha completat el Pirineu i Prepirineu quedant pendent sobretot la Depressió Central.

El lloc més popular ha estat les Serres del Cadí-el Moixeró, amb 12 participants, i el lloc més fotografiat és la Serra de Collserola amb 473 fotos. El Massís del Montseny està en segona posició tant en participació com en fotografies.

Amb aquesta quantitat d’imatges, el jurat necessita força temps per triar els guanyadors. Sort a tots!

La Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament visita finques en custòdia

Membres de la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya van visitar la setmana passada experiències de custòdia el Territori al Collsacabra (Osona).  La directora general de Polítiques Ambientals,  Marta Subirà, representants de la Xarxa de Custòdia del Territori (xct), entitats de custòdia, propietaris, i alcaldes van acompanyar els diputats.
La comitiva va visitar experiències d’èxit de finques on s’apliquen acords de custòdia com a mecanismes per a la conservació i el bon ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics del territori. El Collsacabra és una zona amb diverses i innovadores actuacions. Hi destaca el Programa de conservació i custòdia de l’Associació Paisatges Vius, que disposa d’una subvenció del Departament de Territori i Sostenibilitat en concepte de contribució a la contractació d’experts  i per a treballs de comunicació i divulgació.

Read More »

Tornen les màquines llevaneus

El Departament de Territori i Sostenibilitat té activat des del 15 de novembre passat el pla de vialitat hivernal a les carreteres de titularitat de la Generalitat, que sumen més de 6.000 quilòmetres.  Ja s’han utilitzat durant aquest període  55 màquines llevaneus, que han cobert més de 65.000 quilòmetres en 173 carreteres de la Generalitat –tot abastant fins a 421 municipis de 35 comarques.

Read More »

TES retornarà anualment part de les fiances a les activitats extractives i mineres que vagin restaurant els terrenys mentre continuen l’explotació

  • L’objectiu és aconseguir minimitzar les ferides que realitzen en el territori aquestes activitats sense esperar al final de vida de les explotacions

  • Aquest retorn pot arribar a mobilitzar més de 40 M € per a nous projectes, alleugerint les càrregues financeres a les empreses del sector

L’aposta per la restauració integrada consisteix a no deixar per al final de la vida de l’explotació d’un recurs natural, molts cops 50 anys més tard del seu inici, la rehabilitació de l’espai. La filosofia que una activitat extractiva va més enllà d’explotar econòmicament un recurs natural és el que es troba al darrere de l’Ordre que ha presentat la Direcció General de Qualitat Ambiental en una jornada adreçada al sector.

L’activitat minera ha de posar al mateix nivell d’importància l’explotació del recurs que la restauració del seu impacte en la natura. La manera de fer-ho és restaurant a mesura que explota. L’adminsitració ambiental té a les seves mans el mecanisme per fer-ho possible: jugar amb les garanties financeres que les activitats del sector tenen dipositades en forma d’avals bancaris. Diners que, al llarg de la vida de l’activitat extractiva, sovint no són útils ni per restaurar ni per al propi sector econòmic, que podria aprofitar i posar en joc aquests recursos financers, més en la situació actual de manca de crèdit generalitzat.

Amb l’ordre que ha aprovat el TES (TES/4121/2012) es preveu poder retornar bona part de les fiances a les activitats que anualment vagin restaurant. Alhora, es recalcularà la fiança de totes les activitats que ho sol.licitin, de manera que aquesta es correspongui a l’impacte ambiental real, és a dir, a l’espai que s’explota o s’ha explotat i no s’ha retornat a la seva situació inicial. Actualment la fiança s’estableix per a la totalitat de l’activitat estigui o no explotada la superfície.

La revisió anual de les fiances anirà vinculada a la informació del pla de labors. Per tant, no suposarà una feina addicional per al sector i sí un benefici  clar per a aquelles empreses que treballin bé, restaurant les ferides generades per l’activitat extractiva de forma paral·lela a l’extracció del recurs.