La Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament visita finques en custòdia

Membres de la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya van visitar la setmana passada experiències de custòdia el Territori al Collsacabra (Osona).  La directora general de Polítiques Ambientals,  Marta Subirà, representants de la Xarxa de Custòdia del Territori (xct), entitats de custòdia, propietaris, i alcaldes van acompanyar els diputats.
La comitiva va visitar experiències d’èxit de finques on s’apliquen acords de custòdia com a mecanismes per a la conservació i el bon ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics del territori. El Collsacabra és una zona amb diverses i innovadores actuacions. Hi destaca el Programa de conservació i custòdia de l’Associació Paisatges Vius, que disposa d’una subvenció del Departament de Territori i Sostenibilitat en concepte de contribució a la contractació d’experts  i per a treballs de comunicació i divulgació.

Read More »

Albert Vilalta, un pioner

Fa aproximadament un any i mig, en una sala d’actes del Palau de la Generalitat plena a vessar, govern i societat civil commemoraven els 20 anys de creació del departament de Medi Ambient. El 1991 el president Pujol va tenir l’encert de dotar-nos d’una estructura d’Estat que només tenien els països més avançats d’Europa, com Suècia, Holanda o Dinamarca. L’encert de la decisió va ser doble ja que va nomenar conseller l’Albert Vilalta.

Enginyer de formació, persona d’amplis coneixements tècnics i sòlides conviccions ambientals, fou un autèntic pioner que va posar les bases d’un país que s’ha convertit en exemple i referent en la matèria. En un moment en què la paraula sostenibilitat començava a agafar volada i en què les exigències mediambientals d’Europa ens dibuixaven un camí a seguir, l’Albert Vilalta va ser capaç de tirar endavant una ambiciosa política que anava alineada amb els signes dels temps.

Per entendre i posar en valor la seva figura cal remuntar-se més de trenta anys enrere, quan les competències ambientals que l’Estatut de 1979 atribuïa a la Generalitat eren exercides per diversos departaments, de manera sectorial i sense visió integral de les polítiques d’aigua, de residus i sostenibilitat. No va ser fins l’arribada de Vilalta que Catalunya va poder pujar al tren de les polítiques ambientals més avançades. La incorporació a la Unió Europea, que exigia un major rigor en el control de la contaminació, combinada amb elements concrets com el fracàs del Pla de Residus o la contaminació dels nostres rius, van influir en la decisió del president Pujol de posar al capdavant del departament una persona com l’Albert Vilalta, capaç d’edificar el que avui definiríem com a estructures d’Estat.

Read More »

Nou concurs d’Instagram per la Setmana de la Mobilitat

El Departament de Territori i Sostenibilitat, en col·laboració amb les ATM i els operadors de transport públic,  organitza el concurs fotogràfic Apunta’t al Clic Mob!, coincidint amb la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. A partir del 16 de setembre, pots enviar la teva millor foto amb la mobilitat de rerefons. Consulta les bases aquí. Pots guanyar abonaments de transport per tot l’any i entrades a Port Aventura, Port Ainé o la Molina!

Màxima protecció contra la contaminació lluminosa per a la serra del Montsec

La contaminació lluminosa es caracteritza per l’augment del fons de brillantor del cel nocturn a causa de la dispersió de la llum procedent de la il·luminació artificial. Aquest tipus de contaminació pot tenir efectes pertorbadors sobre la qualitat de vida de les persones i causar alteracions de la biodiversitat, la fauna, la flora, els ecosistemes, l’astronomia, el consum energètic i el patrimoni cultural.

A Catalunya, per protegir el medi ambient a la nit, la il·luminació està regulada a tot el territori i, en funció del lloc on està ubicada la instal·lació d’il·luminació, les seves característiques han de complir amb els requeriments tècnics determinats per la normativa ambiental. Es consideren quatre tipologies de protecció del medi envers la contaminació lluminosa: zones de protecció màxima, zones de protecció alta, zones de protecció moderada i zones de protecció menor.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha resolt fixar l’Observatori Astronòmic del Montsec com a punt de referència, figura màxima de protecció contra la contaminació lluminosa, per a la preservació de l’excel·lent qualitat del cel nocturn de la serralada del Montsec. La resolució protegeix tant l’observatori com els 16 municipis de la seva àrea d’influència, amb una superfície de 1.600 km2: Àger, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, les Avellanes i Santa Linya, la Baronia de Rialb, Camarasa, Foradada, Os de Balaguer, Ponts, Vilanova de Meià, Castell de Mur, Gavet de la Conca, Isona i Conca Dellà, Llimiana, Ivars de Noguera i Sant Esteve de la Sarga.

Les zones d’especial valor astronòmic o natural han de ser protegides enfront de la contaminació lluminosa de manera específica per garantir la preservació de la biodiversitat i assegurar que es mantinguin unes condicions de foscor natural que permetin l’observació del firmament en les millors condicions. Aquestes zones d’especial valor són els anomenats punts de referència. Les especificacions que es demanen fan referència al tipus de làmpades, ja que només se’n poden instal·lar de vapor de sodi o LED ambre (ambdues de color ataronjat) i els pàmpols de les lluminàries no poden emetre més de l’1% de la llum cap al cel.

Si voleu saber més sobre  la contaminació lluminosa, aneu a: http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/menuitem.718bbc75771059204e9cac3bb0c0e1a0/?vgnextoid=60c930a0bb597210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=60c930a0bb597210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD


Conversem amb el Premi Margalef 2011 sobre la gestió sostenible dels recursos marins

L’ecòleg xilè, Juan Carlos Castilla, ha estat guardonat amb el premi Ramon Margalef 2011 per les seves investigacions sobre les espècies i les comunitats bèntiques marines, pels seus estudis de les interaccions entre l’activitat humana i l’estructura i funcionament d’aquests ecosistemes, i per la seva contribució al desenvolupament de noves vies per a la gestió de reserves i la conservació dels recursos marins. Ell va incorporar el concepte de la corresponsabilitat, i va fer que els pescadors es responsabilitzèssin de determinades àrees marines i així aconseguir que l’extracció de recursos es racionalitzi.