VIII Jornades sobre Informació de Biodiversitat i Administracions Ambientals

fullsizerender

Del 7 al 10 de novembre s’està celebrant la vuitena edició de les Jornades sobre Informació de Biodiversitat i Administracions Ambientals. El sentit d’aquestes jornades és abordar el paper de les administracions públiques davant de la ciència ciutadana.

Les jornades, organitzades per la Diputació de Barcelona, la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, del Departament de Territori i Sostenibilitat,  i el Node GBIF-España (Infraestructura Mundial d’Informació en Biodiversitat), compten amb la participació de tècnics i caps d’unitat de les administracions públiques de les diferents comunitats autònomes, centres d’investigació i responsables d’entitats de ciència ciutadana. Tots ells treballen en aspectes relacionats amb la informació en biodiversitat, sigui com a base per a la gestió, sigui per donar un servei públic. Problemàtiques recurrents en aquest context són la duplicitat d’esforços  -desenvolupant solucions similars en paral·lel i amb poc contacte transversal- o la necessitat d’integrar diferents fonts d’informació, facin referència a la biodiversitat o bé hi estiguin relacionades.

Read More »

L’olivera mil·lenària d’Icíar Bollaín posa en valor els arbres monumentals

Des de sempre alguns arbres s’han respectat d’una manera especial, són arbres-monument amb nom propi. I precisament, parlant d’arbres amb nom propi, destaquem que tot just fa un mes que es va estrenar la pel·lícula El olivo, d’Icíar Bollaín, un film que té com a principal protagonista una olivera mil·lenària. La recuperació d’aquesta espècie i la importància patrimonial que se li atorga al llarg de la pel·lícula fa que el film serveixi d’element conscienciador i difusor d’un arbre que actualment seria catalogat com a monumental. El rodatge de la pel·lícula s’ha desenvolupat al Baix Maestrat (País Valencià), a prop del Montsià, una zona que destaca precisament per l’abundància d’oliveres centenàries.

A Catalunya la primera declaració d’arbre monumental es va fer l’any 1987, moment en què la Generalitat va establir el mecanisme de protecció dels arbres i arbredes. Ara per ara, ja hi ha 220 arbres o grups, declarats o prevists per declarar, és a dir, 250 arbres monumentals individuals i 3 arbredes. Des que es va començar a desenvolupar aquest vessant més històrico-sentimental dels arbres singulars, s’ha treballat en la protecció dels arbres monumentals, tot procurant la conservació, tal com s’exemplifica a la pel·lícula.

Els arbres i arbredes monumentals són protegits i tutelats per la Generalitat de Catalunya, però el manteniment i millora d’aquest patrimoni és responsabilitat de tothom. És per això que quan es visita un arbre monumental, cal fer-ho amb una actitud respectuosa i cívica.

El Priorat, un model turístic basat en la sostenibilitat

El Parc Natural del Montsant ha organitzat la jornada “La sostenibilitat, el model per al Priorat” amb l’objectiu de contextualitzar dins del marc del Pla Estratègic de Turisme de Natura de Catalunya (Pla NaturCAT 2020) la Carta Europea de Turisme Sostenible que s’està treballant a la comarca des de la tardor de 2014. Per a la coordinadora del Parc Natural de Montsant, Neus Miró, la implicació i, sobretot, el compromís de tots els agents tant públics com privats de la comarca és fonamental per tirar endavant aquets projecte. Miró, que va cloure la jornada, va insistir en què la Carta Europea de Turisme Sostenible del Priorat és, sobretot, una eina de planificació de l’activitat turística i un mètode de treball basat en la participació del propi territori. “La Carta, és, en definitiva, el vehicle aglutinador de les iniciatives individuals dels agents de la comarca i de les polítiques públiques en matèria de desenvolupament turístic que ha de ser guiat per una mateixa línia estratègica vinculada a la sostenibilitat ambiental, econòmica i social del Priorat”, va dir.

Investiguen la vulnerabilitat dels boscos davant del canvi climàtic a l’Albera

Investigadors del CREAF estan fent treball de camp aquests dies a la finca de Requesens, a l’Albera. Estudien com disminuir la vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic en els boscos mediterranis. Ho fan a partir de vàries parcel·les d’alzines que gestionen de forma diferent: estassades amb més o menys intensitat, aclarides en distints graus. En funció de la resposta dels arbres a la gestió, que es mesura a partir de diversos paràmetres, podran determinar quina és la gestió òptima per fer front a les conseqüències dels impactes del canvi climàtic en aquesta zona, bàsicament, l’increment del risc d’incendi forestal i dels períodes d’escassetat de pluges. Han triat aquesta àrea, dins la conca de la Muga, entre d’altres raons, perquè presenta un alt risc d’incendi, i s’hi vol treballar per augmentar el coneixement científic sobre la capacitat d’adaptació dels nostres boscos a aquest perill.

La recerca es duu a  a terme en el marc del projecteLIFE+ MEDACC (Adaptant la Mediterrània al Canvi Climàtic).  L’objectiu del projecte és provar solucions innovadores per adaptar els nostres sistemes agroforestals i urbans als impactes del canvi climàtic en l’àmbit mediterrani i poder-les implementar en les estratègies i polítiques d’adaptació. En el projecte, coordinat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), hi participen el CREAF, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ,i  l’Instituto Pirenaico de Ecología (IPE).

Un equip de la Televisió de Girona ens ha acompanyat a la finca per gravar els treballs que s’hi estan fent. Voleu veure’n les imatges? Aquí teniu un tast del projecte, de la mà del responsable de l’Àrea d’Adaptació de l’OCCC, Gabriel Borràs.

I per conèixer amb més detall les actuacions a l’Albera, podeu seguir les explicacions de l’ambientòleg, doctor en Ecologia i investigador del CREAF, Eduard Pla.

Els seminaris de tardor de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, disponibles online

L’Observatori del Paisatge de Catalunya va organitzar, el passat 17 de setembre a l’Espai Montseny de Viladrau, el seminari Boscos: usos, mirades, paisatges, en col·laboració amb l’Associació de Propietaris del Montseny i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

La trobada tenia per objectiu analitzar noves formes de gestió i d’intervenció a les superfícies forestals, així com debatre quins són els actuals valors socials, productius, ecològics, estètics o terapèutics, entre d’altres.

En aquest sentit, es van posar sobre la taula els paisatges forestals i els de mosaic; el bosc en els catàlegs de paisatge; els valors dels boscos a escala local; els paisatges forestals catalans del futur en un context de canvi global; la funció terapèutica i espiritual dels boscos, i les noves formes de gestió que s’hi poden aplicar. Les diferents ponències ja es troben disponibles a la pàgina web de l’Observatori.

Cal tenir present que més de la meitat del territori català és superfície forestal i que el bosc és un tret distintiu de gairebé dos terços dels 135 paisatges de Catalunya recollits en els catàlegs.

Així mateix, l’Observatori va ser l’organitzador del seminari internacional Paisatge, patrimoni i aigua, celebrat els dies 16 i 17 d’octubre al Museu del Ter de Manlleu. Les conferències es troben igualment disponibles online.

Les jornades partien de la base que l’aigua ha estat, tradicionalment, un dels principals elements articuladors del paisatge i generadora de patrimoni històric. El seminari es va distribuir en tres blocs, el primer dedicat al paisatge, l’aigua i la planificació; el segon al paisatge fluvial en l’art i el cinema, i el tercer al patrimoni i usos del paisatge fluvial.

Entre els temes que es varen debatre figura la influència de les estructures hidroelèctriques en la transformació del paisatge pirinenc, els casos d’Holanda, Padània i del riu Ter, els paisatges agraris i el pla d’usos dels embassaments de l’ACA. El debat va finalitzar amb una sortida sobre el terreny, a càrrec del Museu del Ter, en relació amb el paisatge fluvial i el patrimoni industrial.

El RESTOCAT: Una eina senzilla per avaluar els treballs de restauració de les activitats extractives

El sector de les activitats extractives és fonamental en l’economia del nostre país. L’extracció dels recursos minerals en mines i canteres es fa en funció de la demanda, bàsicament per satisfer el sector de la construcció i l’obra pública, però sempre tenint present l’equilibri i la conservació del medi ambient i el paisatge, amb totes les garanties. La recuperació dels terrenys afectats, a través de programes de restauració de qualitat, redueix els impactes causats i retorna els valors i serveis perduts durant la fase d’explotació.

Les més de 4.000 hectàrees restaurades en els darrers vint anys equivalen a gairebé la meitat de la superfície del municipi de Barcelona, o a la totalitat d’altres municipis de dimensió mitjana com Alforja, Manresa, Castelló d’Empúries o Torregrossa, i representen la quarta part de la superfície que ocupen les 492 explotacions autoritzades.

Eina per a professionals vinculats a la restauració

Catalunya disposa d’un protocol dirigit a professionals vinculats a la restauració d’espais afectats per la mineria anomenat RESTOCAT. Aquesta eina, promoguda per l’Àrea d’Avaluació i Restauració d’Activitats Extractives, de la Direcció General de Qualitat Ambiental, i elaborada pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), facilita una avaluació correcta dels treballs de restauració a través d’indicadors senzills i fàcilment mesurables.

Jornades tècniques de difusió

El Departament de Territori i Sostenibilitat organitza periòdicament jornades per donar a conèixer el RESTOCAT als diferents professionals que hi tenen relació.

Una de les darreres ha estat la sessió de treball sobre els costos de la restauració de diferents tipus d’activitats extractives. Una seixantena de persones, entre directors facultatius, tècnics d’empreses extractives, de consultories ambientals, i de la pròpia Administració, ha comprovat el resultat dels treballs que ha fet la Direcció General de Qualitat Ambiental sobre el que costa la restauració de diferents tipus d’activitats extractives i que han donat lloc a l’elaboració d’un nou mètode de càlcul, que té en compte el major nombre de paràmetres possible. Aquest nou mètode ha de servir tant per  facilitar el càlcul del cost previst de les restauracions com per  ajudar a determinar la fiança que, d’acord amb la normativa, permeti garantir l’aplicabilitat  de  les  mesures  de  protecció  del  medi  ambient  i els treballs de restauració previstos en les seves autoritzacions.

La setmana passada, el CREAF, la Delegació a Girona del Col·legi d’Enginyers Tècnics i de Grau en Mines i Energia de Catalunya i Balears i la Direcció General de Qualitat Ambiental van celebrar a Girona una sessió de treball sobre el RESTOCAT. Durant la jornada, que completa les que es van realitzar els anys 2012 i 2013 a Barcelona i a Les Borges Blanques,  una trentena de professionals va comprovar el funcionament d’aquest protocol tant de forma teòrica com pràctica, amb la realització d’una visita a la pedrera Castellot (Girona) on es va fer un simulacre d’aplicació del protocol.

El protocol RESTOCAT és una eina senzilla i rigorosa a la vegada, que facilita una avaluació correcta dels treballs realitzats en el marc de qualsevol programa de restauració de l’espai afectat per una activitat extractiva, així com el seu seguiment i avaluació periòdica, que constitueixen un punt clau per a l’optimització dels recursos emprats per assolir els objectius perseguits.

Catalunya: fent camí per assolir els objectius d’Aichi per a la conservació de la Biodiversitat

Els objectius d’Aichi són els 20 reptes que el conveni de Diversitat Biològica va fixar per assolir l’any 2020 i garantir la conservació de la biodiversitat mundial, dins del pla estratègic del conveni 2011-2020. Catalunya, en el marc de les seves competències,”sempre ha estat proactiva per assolir els reptes internacionals als quals s’ha compromès. Aquest és el principal missatge que la directora general de Polítiques Ambientals, Marta Subirà, ha transmès als participants de l’acte “Toward Achieving Aichi Biodiversity Targets by 2020 – Contribution of Sub-National Governments organitzat per la Prefectura d’Aichi (Japó), que s’ha celebrat  a la XII reunió del Conveni de Diversitat Biològica a Pyeongchang (Corea).

En el marc de les competències del Departament de Territori i Sostenibilitat, la Directora General en la seva intervenció ha volgut destacar tres línies d’actuació per assolir els objectius d’Aichi:

Objectiu 1. Sensibilització i foment de la participació

El foment de l’educació per la sostenibilitat i la participació pública en temàtica ambiental ha estat un eix de treball prioritari del Govern de la Generalitat. Es concreta en quatre eixos principals de treball.

  • D’acció directa amb el sector educatiu, oferint recursos al professorat i el programa d’Escoles Verdes que ja ha superat els 15 anys i continua renovant-se i millorant el seu contingut any rere any, o promovent la Xarxa d’Escoles per ala Sostenibilitat de Catalunya amb prop del 25% dels centres educatius adherits.
  • Acció indirecta vinculada a promoure i donar suport a les entitats del tercer sector ambiental. Aquestes entitats també desenvolupen activitats i divulgació per a la conservació del patrimoni natural i la sostenibilitat i en aquest sentit, el Departament té obertes línies d’ajuts per a la divulgació i educació en temàtica ambiental i de sostenibilitat i per a la custòdia del territori.
  • Treballant per garantir l’accés a la informació ambiental mitjançant elortal d’informació ambiental propi http://www.gencat.cat/mediambient amb tota la informació de temàtica ambiental de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat. Associat a aquest portal 6 butlletins específics (medi ambient, escoles verdes, tercer sector ambiental, centre de documentació de medi ambient, etiquetatge ecològic i REACH…..), xarxes socials, el Cntre de Documentació del Medi Ambient.
  • Organitzant processos de participació ciutadana en l’elaboració de lleis, plans o programes, en els tràmits d’avaluació ambiental de plans, programes i projectes o amb la creació de nous espais naturals i els seus instruments de gestió. A banda de tots els tràmits d’informació pública exigits per llei.

Objectiu 11 Àrees naturals protegides

El patrimoni natural de Catalunya és excepcionalment divers per la seva situació geogràfica, que abasta tant l’alta muntanya com els espais fluvials, litorals i marins, els hàbitats agraris humanitzats, les zones humides, els boscos, bosquines, prats i pastures. Aquest entramat bàsic del territori ha de poder conviure i sobreviure a les exigències de la societat i conservar-ne els valors.

Amb la combinació de tots aquests factors, es posa en relleu el treball i l’evolució per consolidar un sistema d’espais naturals protegits que actualment ocupa el 31,66% del territori. Aquestes àrees protegides inclouen també tota la designació d’espais que conformen la xarxa europea Natura 2000 que aviat culminarà el seu procés. Així mateix, s’ha establert una línia de treball estratègica ampliar dotar de més protecció part d’aquests espais amb la creació de nous parcs naturals objectiu 2020.

Objectiu 19. Bases de dades i transmissió de coneixement

Catalunya disposa d’un ampli sistema d’informació sobre seu patrimoni natural i continua fomentant treballs de seguiment i d’indicadors de la qualitat ecològica del país. Les dades de la biodiversitat de Catalunya es troben disponibles al web del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya:

  • Cartografies temàtiques (d’Hàbitats, de Vegetació, …)
  • Sistemes d’informació geogràfica, GIS.
  • Banc de dades de biodiversitat de Catalunya que inclou 25.000 referències d’espècies
  • Hàbitats de Catalunya. 600 hàbitats han estat identificats a Catalunya i són una mostra de l’excepcional biodiversitat del país.
  • Inventari de zones humides
  • Inventari d’espais d’interès geològic
  • Inventari de boscos singulars de Catalunya

En la seva intervenció també ha destacat els esforços del Govern català per assolir un marc normatiu més reforçat en matèria ambiental amb la futura llei catalana del canvi climàtic,  l’adaptació de la normativa europea i espanyola a la vigent llei d’avaluació ambiental o amb la nova llei de conservació de la biodiversitat i patrimoni natural. Així mateix treballa per l’impuls d’una economia verda, que dinamitzi l’economia de Catalunya vetllant per la conservació dels recursos naturals i la conservació de la natura. En aquest sentit, també és imprescindible desplegar tots els recursos necessaris per garantir la viabilitat econòmica d’aquests projectes.

Subirà ha reiterat la importància del governs subestatals en la conservació de la biodiversitat, ja que en ells recau la visió estratègica de la planificació del patrimoni natural així com la gestió tècnica des de la proximitat a les persones i la seva activitat diària.

Una instal·lació de bungalous a Tossa, guiada i tutelada pel procés d’avaluació ambiental

Aquesta setmana, el càmping Cala Llevadó de Tossa de Mar ha obert als clients una nova zona amb 30 bungalous dissenyats per garantir el major respecte possible al medi ambient. Aquestes construccions estan situades en una zona de pins i alzines sureres, a 500 metres de les platges, orientades al sud, amb la façana frontal coberta de vidre, ventilació creuada, llums LED i detectors de presència, i estan aixecades sobre pilars de fusta, tot per al màxim aprofitament de l’energia i el respecte pel medi ambient. La densitat d’unitats d’acampada d’aquest zona és del 18%.

L’ordenació de la instal·lació ha estat guiada i tutelada pel procés d’avaluació ambiental, un instrument estratègic de prevenció que s’ha aplicat per valorar la memòria  ambiental del Pla especial urbanístic del càmping, que podia alterar la morfologia del relleu, amb pendent superiors al 20% i masses forestals limítrofs amb la xarxa Natura 2000. El procés també ha servit per definir noves alternatives d’implantació d’unitats d’acampada que impliquen una menor ocupació, una menor transformació topogràfica i un elevat grau de compatibilitat amb els usos del sòl existents i una millor reversibilitat. Calia minimitzar els moviments de terra i preveure les instal·lacions mínimes i imprescindibles per a l’exercici de l’activitat tenint en compte la naturalesa forestal dels terrenys objecte d’implantació.

Gràcies a aquest procés, s’ha garantit:

  • Una menor densitat d’implantació que en la resta del càmping
  • L’establiment d’una franja de transició de 30 metres en els límits confrontants amb la riera del Llorell
  • Accessos per a vianants amb pas de manteniment per a vehicle elèctric
  • La construcció de murets de contenció i escales amb travesses o parets de pedra
  • La disposició de bungalows seguint l’orografia, minimitzant l’afecció topogràfica
  • La inserció dels bungalows en el terreny mitjançant bigues de fusta ancorades en daus de formigó (tipus palafit), el que limita sensiblement la transformació del terreny
  • La creació de serveis soterrats a través dels accessos per a vianants.
  • La minimització dels enjardinaments, sense ús d’espècies exòtiques de comportament invasor.

El càmping Cala Llevadó disposa, a més, del certificat EMAS i del Distintiu de garantia de qualitat ambiental.

Gairebé 2.700 fotos al Wiki Loves Earth… i creixent!

Imatge de Mikipons
Imatge de Mikipons

El patrimoni natural català compta amb gairebé 2.700 imatges més. Quan ens trobem a l’equador del concurs fotogràfic organitzat per la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat amb Amical Wikimedia, Wiki Loves Earth, ja s’han rebut imatges d’uns 270 espais del patrimoni natural català. D’entre tots els països participants, Catalunya, juntament amb Andorra, es troben en quarta posició pel que fa al nombre d’imatges rebudes. L’àmbit metropolità és el que ha rebut més afluència de fotografies i, en concret, el Massís del Montseny amb 174 imatges es troba al capdavant dels llocs catalans fotografiats en el concurs. En canvi, Ponent es troba a la cua pel que fa al volum d’imatges rebudes. Per aquest motiu, i perquè participar té premi, us animem a seguir enviant imatges fins a finals de mes!

Tots els participants podran guanyar uns premis patrocinats per la Secretaria i per la Xarxa de Custòdia del Territori. Addicionalment, s’atorgaran premis per àmbits territorials: Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona, Comarques Centrals, Comarques GironinesMetropolitàPonentTerres de l’Ebre. La majoria dels premis consisteixen en experiències ecoturístiques.

A més, si t’agrada la fotografia i fer sortides amb aquest objectiu, s’han organitzat trobades per fer fotografies encaminades a publicar-les en el concurs, com per exemple: al Baix Empordà.

La gestió de les inundacions en el nostre país

El Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Institut Geològic de Catalunya, ha celebrat durant els dies 27 i 28 de novembre unes jornades sobre gestió d’inundacions, on s’han inscrit 270 persones.

Durant aquests dos dies s’ha analitzat aquesta temàtica, fent una revisió actualitzada de les diverses normatives vinculades amb la problemàtica de les inundacions des dels vessants hidràulics, urbanístics, protecció civil i jurídic.

La trobada ha servit per posar en comú les experiències sobre regulació dels usos de les zones inundables com a una de les eines destacades en la reducció dels danys.

En aquest sentit, s’han abordat aspectes tècnics dels avenços en la delimitació de les zones inundables i s’ha destacat la gran importància de la necessària coordinació i cooperació entre les diferents administracions amb competències sectorials sobre la problemàtica de les inundacions en les diverses fases i aspectes (predicció, avaluació, planificació i gestió d’episodis).

Un dels aspectes que s’ha destacat en aquestes jornades ha estat la contribució que la geologia fa al coneixement de la inundabilitat, i s’ha posat de manifest la necessitat de tenir en compte en el seu anàlisi, la dinàmica sedimentària associada, especialment pel que fa a la càrrega sòlida, i el paper que juguen altres fenòmens geomorfològics associats com esllavissades i corrents d’arrossegalls.

En els darrers anys s’ha produit un important avenç en la predicció i gestió de fenòmens meteorològics extrems, concretament en eines de predicció meteorològica, hidrològica i hidràulica. Això permet actuar amb certa antel·lació i protegir els béns personals i materials.

Conseqüència d’aquest avenç ha permès l’elaboració de protocols d’actuació i l’activació d’eines com el pla Inuncat, per citar un exemple, que permet actuar amb anticipació i evitar danys majors. En aquest sentit, s’ha divulgat la disponibilitat de més informació de fàcil accés sobre inundabilitat com a contribució al coneixement i la gestió del risc i, per tant, a la reducció de danys.

S’ha posat de manifest, també, l’allunyament dels coneixements tècnics i normatius del món local i, en especial, dels ajuntaments petits. En aquest sentit, s’ha destacat la importància d’aplicar mecanismes de participació pública activa, de concertació i corresponsabilització a la gestió del risc d’inundació. A la vegada, s’ha destacat la conveniència d’impulsar l’educació i conscienciació, o sigui, la cultura de l’autoprotecció.

Finalment, s’han exposat i debatut episodis recents d’inundacions sobre els que extreure reflexions de cara al futur.