Un nou grau en Enginyeria de l’Energia i la Sostenibilitat a la Universitat de Lleida

L’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida ha proposat de cara al curs vinent un nou Grau en Enginyeria de l’Energia i la Sostenibilitat. La nova titulació  ha obtingut el vist i plau del Consell Interuniversitari de Catalunya i, per aquest motiu, el director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Salvador Samitier, explica la importància que suposa la generació d’especialistes en un àmbit, el desenvolupament sostenible, amb el que haurem de conviure, sí o sí, a partir d’ara. Samitier també ha remarcat el pes del binomi energia i canvi climàtic.

El responsable del Grup d’Energia Solar de la UdL, Daniel Chemisana, i el director general de DEKRA Ambio, Josep Dalfó, també han donat la seva visió sobre el nou grau i sobre com pot ajudar en la lluita cap a un món més sostenible.

Podeu veure el debat a continuació:

ssamitier_lleidatv

Com fer rendible la gestió forestal?

L’aforestació del territori com a conseqüència de l’abandonament de la gestió agroforestal i ramadera afegeix més pressió als impactes del canvi climàtic al nostre país, d’acord amb els resultats obtinguts en el marc del Life MEDACC, i d’acord amb el seguiment i avaluació de l’ESCACC. Aquesta major aforestació, en un context d’increment de la temperatura –i, per tant, de l’evapotranspiració- i de reducció de les precipitacions en capçalera (tal i com reflecteix el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya), contribueix a la reducció de cabals als nostres rius i, en conseqüència, a la menor disponibilitat d’aigua.

Aquesta diagnosi genèrica coincideix amb la del massís de les Gavarres i, per aquest motiu, s’han volgut explorar vies de finançament per fer rendible la gestió forestal. El resultat ha estat un taller d’escenaris de transformació precedit d’una quarantena llarga d’entrevistes a multitud d’actors diferents. I ha estat així que reunint empresaris, propietaris forestals, administració, emprenedors, hotelers, vinaters, suraires, científics, alcaldes, bombers, etc., cadascú amb les seves diferents perspectives, idees i dogmes, el taller de dos dies ha pot concloure amb un pla d’acció concret per a les Gavarres en l’horitzó 2025. Un pla que en breu es posarà a disposició de tothom.

A continuació podeu mirar un vídeo resum del taller sobre les Gavarres:

Parlem de l’adaptació de Catalunya al canvi climàtic

samibona

El cap de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Salvador Samitier, ha explicat al programa d’El Punt Avui TV L’Illa de Robinson en quina situació es troba Catalunya davant el repte de l’adaptació a l’escalfament global. Segons Samitier, “una part de l’impacte ja el tenim i ens hi haurem d’adaptar“. Quan falten poques setmanes perquè comenci la Cimera del Canvi Climàtic (COP22) a Marràqueix ha donat compte de les expectatives de la trobada.

Punxa la imatge per veure l’entrevista.

La ratificació de l’acord de París: el moment de la veritat

El desembre passat es va aprovar a París un nou acord sobre canvi climàtic. Aquest proper divendres, 22 d’abril, té lloc a la seu de les Nacions Unides, a Nova York, l’acte que marca el començament del període d’un any que el mateix acord estableix perquè els Estats en facin efectiva la ratificació . Recordem que perquè entri en vigor cal que un mínim de 55 Estats, que representin com a mínim un 55% de les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), s’hi sumin. Serà l’hora de comprovar realment si el compromís assolit l’any passat es manté ferm en les agendes mundials.

En aquest marc, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, han volgut adherir-se a la campanya a favor de la ratificació. La iniciativa, liderada per les Nacions Unides, pretén encoratjar tots els ciutadans perquè adrecin missatges de suport a l’acord a través de les xarxes socials.

Read More »

El Parlament europeu aprova nous llindars de contaminació d’emissions atmosfèriques

El Parlament Europeu va votar el passat 28 d’Octubre els nous límits màxims nacionals d’emissions dels principals contaminants atmosfèrics per a l’any 2030, amb una etapa intermèdia i obligatòria l’any 2025. D’aquesta manera, va donar llum verda a la proposta de revisió de la Directiva 2003/35/EC, coneguda com “NECD”, que fixa els sostres nacionals d’emissions.

La directiva fixa els topalls màxims de concentració de contaminants que es poden emetre a l’atmosfera, amb uns objectius vinculants tant pel 2025 com pel 2030. Per al 2030, els objectius són coherents amb les propostes de la Comissió Europea, però menys ambiciosos del que volia la Comissió de Medi Ambient del Parlament.

Els eurodiputats estan a favor dels nous límits màxims de diòxid de sofre (SO2), òxids de nitrogen (NOx), components orgànics no metànics (COVNM),  metà (CH4), amoníac (NH3), i partícules fines (PM 2,5) que s’han d’assolir d’aquí al 2020 i al 2030, com proposava la Comissió. El Parlament Europeu ha inclòs l’amoníac i metà, dos contaminants d’origen agrícola, però deixa fora el metà entèric (emès pels remugants).

Read More »

Quines conclusions s’extreuen del Simposi europeu sobre qualitat de l’aire, soroll i efectes sobre la salut en les aglomeracions urbanes?

Imatge de la ciutat de Londres i Aeroport de Londres - Heathrow
Imatge de la ciutat de Londres i Aeroport de Londres - Heathrow

Barcelona ha estat el fòrum de trobada dels responsables màxims de qualitat de l’aire de la UE, de l’Organització Mundial de la Salut i de les principals ciutats europees que estan liderant la lluita per assolir un aire més net per als seus ciutadans. Ha estat en el Simposi europeu sobre qualitat de l’aire, soroll i efectes sobre la salut en les aglomeracions urbanes.

Feia mesos que s’estava gestant a l’OMS una proposta de resolució històrica: “els països han de posar totes les mesures per evitar que els seus ciutadans respirin aire contaminat i s’insta als Governs a buscar solucions i a fer-ho ja per que hi ha vides en joc“. En paraules de María Neira, directora general de Salut Pública, Medi Ambient i Determinants Socials de la Salut. La resolució s’esperava des de l’any 2013 quan l’OMS va declarar la contaminació urbana com a cancerígena, al mateix nivell que el tabac.

Paral·lelament a aquest fet, la Comissió Europea està debatent amb el Estats i el Parlament europeu l’estratègia “aire net per Europa”, que inclou la modificació integral de la “directiva NEC (Sostres nacionals d’Emissions) que preveu reduir fins a un 75% les emissions de NOx, un 48% els components volàtils (contaminants que darrerament estan en boca dels mitjans tarragonins pels nivells detectats d’aquests components), incorpora per primer cop les perilloses partícules ultrafines PM2,5 amb reduccions del 61% entre d’altres entre el 2020 i 2030 amb la possibilitat de fixar objectius obligatoris al 2025.

Aquesta reducció per força haurà d’anar acompanyada d’una revolució tecnològica sense precedents si tenim present que a hores d’ara la directiva que serà substituïda del 2001, molt i molt més laxa, és incomplida per totes les aglomeracions urbanes i bona part de les zones industrials. De fet, ja s’accepta públicament que no serà complida fins al 2020 sempre que es desenvolupin els plans de millora de qualitat de l’aire que s’estan aprovant, com el del govern català aprovat al mes de setembre de 2014 i que han de comptar amb el vist-i-plau de la UE. Com es sabut, aquests incompliments han suposat l’obertura d’expedients sancionadors a l’administració catalana i estatal.

Cal tenir present que bona part d’aquestes emissions es calculen en funció dels combustibles consumits al transport terrestre viari i, en menor mesura, a la resta de modes i a l’ús de combustibles a la indústria i generació elèctrica. Per tant, la reducció del 75% dels NOx respecte als nivells legislats actualment i que a hores d’ara disten del seu compliment, suposarà una transformació radical en el model de mobilitat i generació energètica a nivell europeu a assolir el 2030.

Read More »

Investiguen la vulnerabilitat dels boscos davant del canvi climàtic a l’Albera

Investigadors del CREAF estan fent treball de camp aquests dies a la finca de Requesens, a l’Albera. Estudien com disminuir la vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic en els boscos mediterranis. Ho fan a partir de vàries parcel·les d’alzines que gestionen de forma diferent: estassades amb més o menys intensitat, aclarides en distints graus. En funció de la resposta dels arbres a la gestió, que es mesura a partir de diversos paràmetres, podran determinar quina és la gestió òptima per fer front a les conseqüències dels impactes del canvi climàtic en aquesta zona, bàsicament, l’increment del risc d’incendi forestal i dels períodes d’escassetat de pluges. Han triat aquesta àrea, dins la conca de la Muga, entre d’altres raons, perquè presenta un alt risc d’incendi, i s’hi vol treballar per augmentar el coneixement científic sobre la capacitat d’adaptació dels nostres boscos a aquest perill.

La recerca es duu a  a terme en el marc del projecteLIFE+ MEDACC (Adaptant la Mediterrània al Canvi Climàtic).  L’objectiu del projecte és provar solucions innovadores per adaptar els nostres sistemes agroforestals i urbans als impactes del canvi climàtic en l’àmbit mediterrani i poder-les implementar en les estratègies i polítiques d’adaptació. En el projecte, coordinat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), hi participen el CREAF, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ,i  l’Instituto Pirenaico de Ecología (IPE).

Un equip de la Televisió de Girona ens ha acompanyat a la finca per gravar els treballs que s’hi estan fent. Voleu veure’n les imatges? Aquí teniu un tast del projecte, de la mà del responsable de l’Àrea d’Adaptació de l’OCCC, Gabriel Borràs.

I per conèixer amb més detall les actuacions a l’Albera, podeu seguir les explicacions de l’ambientòleg, doctor en Ecologia i investigador del CREAF, Eduard Pla.

“Cada cop som més exigents en la qualitat de l’aire”, explica Josep Enric Llebot

El secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, Josep Enric Llebot ha explicat el protocol per contaminació atmosfèrica en una entrevista a Barcelona Televisió. Aquest protocol, com ha detallat el secretari, pretén que s’emeti el menys possible sense pertorbar l’activitat de la gent i s’activa preventivament quan els nivells de contaminants es troben a la meitat del nivell d’alerta europeu per qüestions sanitàries (400 micrograms/m3 de NOx). El secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat ha puntualitzat que es tracta d’una mesura de precaució i que mai s’ha arribat als nivells d’alerta. “Es pot dir que Barcelona té una bona qualitat de l’aire però que la ciutadania cada cop som més exigents i, en conseqüència, els llindars es fan més estrictes“, respon el secretari. Malgrat això, ha puntualitzat Llebot, “sempre es pot millorar, per exemple, amb el parc automobilístic del país que ha crescut força pel que fa a vehicles dièsel, que consumeixen menys però que emeten més partícules”.

Podeu mirar l’entrevista sencera:

Catalunya: fent camí per assolir els objectius d’Aichi per a la conservació de la Biodiversitat

Els objectius d’Aichi són els 20 reptes que el conveni de Diversitat Biològica va fixar per assolir l’any 2020 i garantir la conservació de la biodiversitat mundial, dins del pla estratègic del conveni 2011-2020. Catalunya, en el marc de les seves competències,”sempre ha estat proactiva per assolir els reptes internacionals als quals s’ha compromès. Aquest és el principal missatge que la directora general de Polítiques Ambientals, Marta Subirà, ha transmès als participants de l’acte “Toward Achieving Aichi Biodiversity Targets by 2020 – Contribution of Sub-National Governments organitzat per la Prefectura d’Aichi (Japó), que s’ha celebrat  a la XII reunió del Conveni de Diversitat Biològica a Pyeongchang (Corea).

En el marc de les competències del Departament de Territori i Sostenibilitat, la Directora General en la seva intervenció ha volgut destacar tres línies d’actuació per assolir els objectius d’Aichi:

Objectiu 1. Sensibilització i foment de la participació

El foment de l’educació per la sostenibilitat i la participació pública en temàtica ambiental ha estat un eix de treball prioritari del Govern de la Generalitat. Es concreta en quatre eixos principals de treball.

  • D’acció directa amb el sector educatiu, oferint recursos al professorat i el programa d’Escoles Verdes que ja ha superat els 15 anys i continua renovant-se i millorant el seu contingut any rere any, o promovent la Xarxa d’Escoles per ala Sostenibilitat de Catalunya amb prop del 25% dels centres educatius adherits.
  • Acció indirecta vinculada a promoure i donar suport a les entitats del tercer sector ambiental. Aquestes entitats també desenvolupen activitats i divulgació per a la conservació del patrimoni natural i la sostenibilitat i en aquest sentit, el Departament té obertes línies d’ajuts per a la divulgació i educació en temàtica ambiental i de sostenibilitat i per a la custòdia del territori.
  • Treballant per garantir l’accés a la informació ambiental mitjançant elortal d’informació ambiental propi http://www.gencat.cat/mediambient amb tota la informació de temàtica ambiental de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat. Associat a aquest portal 6 butlletins específics (medi ambient, escoles verdes, tercer sector ambiental, centre de documentació de medi ambient, etiquetatge ecològic i REACH…..), xarxes socials, el Cntre de Documentació del Medi Ambient.
  • Organitzant processos de participació ciutadana en l’elaboració de lleis, plans o programes, en els tràmits d’avaluació ambiental de plans, programes i projectes o amb la creació de nous espais naturals i els seus instruments de gestió. A banda de tots els tràmits d’informació pública exigits per llei.

Objectiu 11 Àrees naturals protegides

El patrimoni natural de Catalunya és excepcionalment divers per la seva situació geogràfica, que abasta tant l’alta muntanya com els espais fluvials, litorals i marins, els hàbitats agraris humanitzats, les zones humides, els boscos, bosquines, prats i pastures. Aquest entramat bàsic del territori ha de poder conviure i sobreviure a les exigències de la societat i conservar-ne els valors.

Amb la combinació de tots aquests factors, es posa en relleu el treball i l’evolució per consolidar un sistema d’espais naturals protegits que actualment ocupa el 31,66% del territori. Aquestes àrees protegides inclouen també tota la designació d’espais que conformen la xarxa europea Natura 2000 que aviat culminarà el seu procés. Així mateix, s’ha establert una línia de treball estratègica ampliar dotar de més protecció part d’aquests espais amb la creació de nous parcs naturals objectiu 2020.

Objectiu 19. Bases de dades i transmissió de coneixement

Catalunya disposa d’un ampli sistema d’informació sobre seu patrimoni natural i continua fomentant treballs de seguiment i d’indicadors de la qualitat ecològica del país. Les dades de la biodiversitat de Catalunya es troben disponibles al web del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya:

  • Cartografies temàtiques (d’Hàbitats, de Vegetació, …)
  • Sistemes d’informació geogràfica, GIS.
  • Banc de dades de biodiversitat de Catalunya que inclou 25.000 referències d’espècies
  • Hàbitats de Catalunya. 600 hàbitats han estat identificats a Catalunya i són una mostra de l’excepcional biodiversitat del país.
  • Inventari de zones humides
  • Inventari d’espais d’interès geològic
  • Inventari de boscos singulars de Catalunya

En la seva intervenció també ha destacat els esforços del Govern català per assolir un marc normatiu més reforçat en matèria ambiental amb la futura llei catalana del canvi climàtic,  l’adaptació de la normativa europea i espanyola a la vigent llei d’avaluació ambiental o amb la nova llei de conservació de la biodiversitat i patrimoni natural. Així mateix treballa per l’impuls d’una economia verda, que dinamitzi l’economia de Catalunya vetllant per la conservació dels recursos naturals i la conservació de la natura. En aquest sentit, també és imprescindible desplegar tots els recursos necessaris per garantir la viabilitat econòmica d’aquests projectes.

Subirà ha reiterat la importància del governs subestatals en la conservació de la biodiversitat, ja que en ells recau la visió estratègica de la planificació del patrimoni natural així com la gestió tècnica des de la proximitat a les persones i la seva activitat diària.

Els sòls forestals catalans ‘segresten’ l’equivalent a 15 anys de les nostres emissions de CO2

Font: CREAF
Font: CREAF

El CO2 és el principal gas d’efecte d’hivernacle. Per això molts estudis estudien com mitigar l’augment d’aquest gas a l’atmosfera. Una de les vies per fer-ho és evitar que la concentració de CO2 a l’atmosfera arribi a nivells excessius, “segrestant-lo” en compartiments tan estables com sigui possible, el que coneixem com embornals de carboni. Fins ara es coneixia molt bé aquest efecte en la biomassa forestal però no tant en la superfície forestal.

Un embornal es considera un “bon embornal” quan té una gran capacitat d’emmagatzematge, quan captura més carboni que no n’emet, i quan el reté durant molt de temps. En aquest sentit el sòl, pel seu gran volum, representa la reserva de carboni natural més gran del medi terrestre i manté segrestada una quantitat de carboni gairebé equivalent a la que contenen la vegetació i l’atmosfera junts. A nivell mundial, els sòls acumulen una quantitat de carboni equivalent a 145 vegades les emissions per la crema de combustibles fòssils i del canvi d’usos del sòl.

Els sòls dels boscos acumulen matèria orgànica a mesura que van rebent la fullaraca que cau dels arbres, i arrels que moren, per posar alguns exemples. De la mateixa manera, els sòls perden una part del carboni acumulat a través de la descomposició de la matèria orgànica que duen a terme els microorganismes que hi viuen i que se n’alimenten. Els fluxos de CO2 d’entrada i de sortida del sòl poden variar segons canvis en la cobertura vegetal, i també segons el clima, que entre d’altres coses pot accelerar (amb calor i humitat) o frenar (amb fred i sequera) l’activitat dels microorganismes.

Un estudi recent del CREAF, la UAB i el CTFC quantifica el reservori de carboni en els sòls forestals de l’Estat. Les dades indiquen que Catalunya, per la seva característica combinació d’ecosistemes alpins i mediterranis, mostra una mitjana d’estoc de carboni molt propera a la del conjunt de la península. Catalunya emmagatzema un total de 189,9 milions de tones, amb una mitjana de 8,8 Kg de carboni/m2, el 7,47% de tot l’Estat, unes 15 vegades les seves emissions anuals de CO2.  Aquesta heterogeneïtat fa de Catalunya un laboratori de gestió exemplar, on les potencials mesures per a la conservació de les reserves de carboni podrien servir de model a altres comunitats.