Un nou grau en Enginyeria de l’Energia i la Sostenibilitat a la Universitat de Lleida

L’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida ha proposat de cara al curs vinent un nou Grau en Enginyeria de l’Energia i la Sostenibilitat. La nova titulació  ha obtingut el vist i plau del Consell Interuniversitari de Catalunya i, per aquest motiu, el director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Salvador Samitier, explica la importància que suposa la generació d’especialistes en un àmbit, el desenvolupament sostenible, amb el que haurem de conviure, sí o sí, a partir d’ara. Samitier també ha remarcat el pes del binomi energia i canvi climàtic.

El responsable del Grup d’Energia Solar de la UdL, Daniel Chemisana, i el director general de DEKRA Ambio, Josep Dalfó, també han donat la seva visió sobre el nou grau i sobre com pot ajudar en la lluita cap a un món més sostenible.

Podeu veure el debat a continuació:

ssamitier_lleidatv

Com fer rendible la gestió forestal?

L’aforestació del territori com a conseqüència de l’abandonament de la gestió agroforestal i ramadera afegeix més pressió als impactes del canvi climàtic al nostre país, d’acord amb els resultats obtinguts en el marc del Life MEDACC, i d’acord amb el seguiment i avaluació de l’ESCACC. Aquesta major aforestació, en un context d’increment de la temperatura –i, per tant, de l’evapotranspiració- i de reducció de les precipitacions en capçalera (tal i com reflecteix el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya), contribueix a la reducció de cabals als nostres rius i, en conseqüència, a la menor disponibilitat d’aigua.

Aquesta diagnosi genèrica coincideix amb la del massís de les Gavarres i, per aquest motiu, s’han volgut explorar vies de finançament per fer rendible la gestió forestal. El resultat ha estat un taller d’escenaris de transformació precedit d’una quarantena llarga d’entrevistes a multitud d’actors diferents. I ha estat així que reunint empresaris, propietaris forestals, administració, emprenedors, hotelers, vinaters, suraires, científics, alcaldes, bombers, etc., cadascú amb les seves diferents perspectives, idees i dogmes, el taller de dos dies ha pot concloure amb un pla d’acció concret per a les Gavarres en l’horitzó 2025. Un pla que en breu es posarà a disposició de tothom.

A continuació podeu mirar un vídeo resum del taller sobre les Gavarres:

El Consell de Protecció de la Natura col·laborarà en l’elaboració de l’Estratègia Catalana de Biodiversitat i la Llei del Territori

 

consellnaturaEl Consell de Protecció de la Natura és l’òrgan consultiu de la Generalitat de Catalunya en matèria de conservació de la natura i del paisatge des de fa 30 anys.  En la primera reunió del plenari des de la seva adscripció al Departament de Territori i Sostenibilitat el Consell ha acordat l’aprovació inicial dels dictàmens emesos al llarg del 2016, referits a: la modificació de la ZEPA “Capçaleres del Ter i del Freser”; l’informe ambiental estratègic del catàleg de masies de Santa Maria de Miralles; la pista de Sant Marçal del Parc Natural del Montseny; el Pla rector d’us i gestió de les illes Medes; i l’ordre de modificació de la regulació dels instruments d’ordenació forestal.

També s’ha aprovat el Pla de treball 2017-2018 que inclou temes com la col·laboració en el procés d’elaboració de l’Estratègia Catalana de Biodiversitat i de la Llei del Territori, especialment pel que fa al sòl no urbanitzable. Finalment s’ha acordat atendre la proposta del Síndic de Greuges per tal d’obrir un debat, en seu parlamentària, sobre la protecció real dels espais naturals per mitjà de la normativa vigent.

Funcions del Consell

El Consell de Protecció de la Natura està format per un màxim de 21 membres, que nomena el President de la Generalitat, a proposta d’entitats científiques, d’organitzacions agràries i d’agrupacions de municipis. Els membres són persones de competència reconeguda en les disciplines que incideixen en el coneixement, l’estudi, la protecció i la gestió del medi ambient. El president de la Generalitat també nomena el president del Consell, que actualment és el Dr. Joandomènec Ros.

Les principals funcions del Consell són:

  • Emetre informes i dictàmens a requeriment del Parlament i de les administracions competents,  i també els informes que estableix la Llei d’espais naturals.
  • Prestar assessorament científic als òrgans gestors dels parcs naturals.
  • Proposar modificacions al Pla d’espais naturals (PEIN), declaracions de nous parcs naturals i, en general, proposar les actuacions necessàries per al millor compliment dels objectius de la Llei d’espais naturals.

Des de l’any 1990, any que va començar a funcionar, ha elaborat més de 200 informes i mocions sobre les diverses matèries relatives a la conservació de la natura i a la protecció del paisatge, i ha estat consultat pel Parlament de Catalunya, pel President de la Generalitat i per altres membres del Govern en relació a aquests temes.

 

Difonent les Millors Tècniques Disponibles

petroximic_tarrago

Les polítiques europees estan encaminades a garantir la salut de les persones i de les generacions futures mitjançant un desenvolupament econòmic i social equilibrat que garanteixi la protecció del medi ambient. Tanmateix, el desenvolupament econòmic acostuma a portar associat diversos impactes ambientals negatius i, per aquest motiu, la protecció del medi ambient necessita eines legals de protecció i una intervenció de l’Administració.

Entre aquestes eines d’intervenció hi ha les autoritzacions ambientals de totes aquelles activitats incloses en l’àmbit d’aplicació de la Directiva d’Emissions Industrials (DEI). Aquesta directiva atorga un paper molt rellevant a les Millors Tècniques Disponibles (MTD) i les regula amb l’objectiu de no sobrepassar els nivells d’emissió associats al seu ús. Per aquest motiu, les autoritats competents han de procedir a revisar d’ofici les autoritzacions ambientals i adequar-les a aquest requeriment.

En aquest marc, la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic participa de forma activa en diferents fòrums i jornades sobre les MTD. Aquest dijous, 24 de novembre, se’n celebra una a Madrid sobre el sector químic, un dels puntals més sòlids de la indústria catalana que representa gairebé la meitat de tota la producció química de l’Estat espanyol.

Read More »

VIII Jornades sobre Informació de Biodiversitat i Administracions Ambientals

fullsizerender

Del 7 al 10 de novembre s’està celebrant la vuitena edició de les Jornades sobre Informació de Biodiversitat i Administracions Ambientals. El sentit d’aquestes jornades és abordar el paper de les administracions públiques davant de la ciència ciutadana.

Les jornades, organitzades per la Diputació de Barcelona, la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, del Departament de Territori i Sostenibilitat,  i el Node GBIF-España (Infraestructura Mundial d’Informació en Biodiversitat), compten amb la participació de tècnics i caps d’unitat de les administracions públiques de les diferents comunitats autònomes, centres d’investigació i responsables d’entitats de ciència ciutadana. Tots ells treballen en aspectes relacionats amb la informació en biodiversitat, sigui com a base per a la gestió, sigui per donar un servei públic. Problemàtiques recurrents en aquest context són la duplicitat d’esforços  -desenvolupant solucions similars en paral·lel i amb poc contacte transversal- o la necessitat d’integrar diferents fonts d’informació, facin referència a la biodiversitat o bé hi estiguin relacionades.

Read More »

Parlem de l’adaptació de Catalunya al canvi climàtic

samibona

El cap de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Salvador Samitier, ha explicat al programa d’El Punt Avui TV L’Illa de Robinson en quina situació es troba Catalunya davant el repte de l’adaptació a l’escalfament global. Segons Samitier, “una part de l’impacte ja el tenim i ens hi haurem d’adaptar“. Quan falten poques setmanes perquè comenci la Cimera del Canvi Climàtic (COP22) a Marràqueix ha donat compte de les expectatives de la trobada.

Punxa la imatge per veure l’entrevista.

Queden zones tranquil·les a Europa?

Tocat per la tramuntana

Un terç de l’àmbit rural europeu es troba potencialment afectat per problemes de contaminació acústica. Això és el que conclou l’Agència Europea de Medi Ambient a l’informe Zones tranquil·les a Europa: ambients no afectats per la contaminació acústica.

L’estudi confirma que la distribució de zones tranquil·les està fortament relacionada amb la densitat de població i la densitat d’infraestructures de transport presents al territori. D’aquesta manera, regions com Bèlgica, Luxemburg o els Països Baixos, amb una densitat de població elevada, presenten una qualitat acústica més baixa, amb índexs més alts de soroll ambiental, mentre que per contra zones més remotes, com la regió alpina, o de països com ara Finlàndia, Islàndia, Noruega o Suècia, tenen una major proporció de zones tranquil·les. A més, al voltant del 27% dels espais Xarxa Natura 2000 d’Europa tenen àmplies zones considerades tranquil·les, tot i que una cinquena part de les àrees protegides es troben exposades a nivells elevats de soroll.

Read More »

La contaminació acústica arriba a les escoles en forma de taller

blog

El soroll, entès com a sons molestos que percep l’oïda, és considerat contaminació, ja que deteriora la qualitat ambiental del territori. Per augmentar la consciència sobre aquest problema que pateixen sobretot els grans nuclis urbans, el Departament de Territori i Sostenibilitat va organitzar la setmana passada un taller sobre contaminació acústica a l’escola de secundària Els Arcs de Barcelona.

Al taller hi van participar tots els alumnes de secundària i van poder mesurar la contaminació acústica de la seva escola, tot experimentant amb aparells de mesura del soroll ambiental. Per acabar, van proposar bones pràctiques a dur a terme a l’escola i al carrer, per tal de reduir el soroll i contribuir a la millora de la qualitat de vida de les persones que es veuen exposades al soroll.

Festa del Medi Ambient

L’Escola de Secundària Els Arcs va sol·licitar al Servei de prevenció i control de la contaminació acústica i lumínica, de la Direcció General de Qualitat Ambiental, la realització d’un taller sobre aquest tema on participen els alumnes, des de primer a quart d’ESO, en el marc de la Festa del Medi Ambient que celebren abans de la festa de fi de curs, enguany dedicada al so i al soroll.

L’olivera mil·lenària d’Icíar Bollaín posa en valor els arbres monumentals

Des de sempre alguns arbres s’han respectat d’una manera especial, són arbres-monument amb nom propi. I precisament, parlant d’arbres amb nom propi, destaquem que tot just fa un mes que es va estrenar la pel·lícula El olivo, d’Icíar Bollaín, un film que té com a principal protagonista una olivera mil·lenària. La recuperació d’aquesta espècie i la importància patrimonial que se li atorga al llarg de la pel·lícula fa que el film serveixi d’element conscienciador i difusor d’un arbre que actualment seria catalogat com a monumental. El rodatge de la pel·lícula s’ha desenvolupat al Baix Maestrat (País Valencià), a prop del Montsià, una zona que destaca precisament per l’abundància d’oliveres centenàries.

A Catalunya la primera declaració d’arbre monumental es va fer l’any 1987, moment en què la Generalitat va establir el mecanisme de protecció dels arbres i arbredes. Ara per ara, ja hi ha 220 arbres o grups, declarats o prevists per declarar, és a dir, 250 arbres monumentals individuals i 3 arbredes. Des que es va començar a desenvolupar aquest vessant més històrico-sentimental dels arbres singulars, s’ha treballat en la protecció dels arbres monumentals, tot procurant la conservació, tal com s’exemplifica a la pel·lícula.

Els arbres i arbredes monumentals són protegits i tutelats per la Generalitat de Catalunya, però el manteniment i millora d’aquest patrimoni és responsabilitat de tothom. És per això que quan es visita un arbre monumental, cal fer-ho amb una actitud respectuosa i cívica.

La ratificació de l’acord de París: el moment de la veritat

El desembre passat es va aprovar a París un nou acord sobre canvi climàtic. Aquest proper divendres, 22 d’abril, té lloc a la seu de les Nacions Unides, a Nova York, l’acte que marca el començament del període d’un any que el mateix acord estableix perquè els Estats en facin efectiva la ratificació . Recordem que perquè entri en vigor cal que un mínim de 55 Estats, que representin com a mínim un 55% de les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), s’hi sumin. Serà l’hora de comprovar realment si el compromís assolit l’any passat es manté ferm en les agendes mundials.

En aquest marc, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, han volgut adherir-se a la campanya a favor de la ratificació. La iniciativa, liderada per les Nacions Unides, pretén encoratjar tots els ciutadans perquè adrecin missatges de suport a l’acord a través de les xarxes socials.

Read More »