L’Illa Eficient, un projecte de rehabilitació sostenible d’habitatge que fa partíceps els veïns

El projecte Illa Eficient té per objectiu rehabilitar 27 edificis de l’illa formada pels carrers Gran Via, Viladomat, Diputació i Calàbria de Barcelona, on hi ha 22 comunitats de propietaris i més de 700 persones convivint. Es busca fer una renovació integral que redueixi substancialment el consum energètic i les emissions, però el més novedós és que la primera fase d’aquest projecte inclou un concurs d’idees sobre la rehabilitació que hauran d’incorporar a banda de propostes tècniques també propostes financeres que permetin la seva viabilitat.

Illa Eficient està promogut per Territori i Sostenibilitat i el Grup Habitat Futura, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, el Fòrum d’Entitats de l’Estratègia Catalana de Renovació Energètica d’Edificis (ECREE) i el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona.

La proposta guanyadora, que s’endurà un premi de 15.000 euros, haurà de tenir molt en compte les facilitats econòmiques i logístiques dels veïns ja que ells són els que hauran d’acceptar el projecte. El procés serà el següent: un cop finalitzi la recollida de propostes, el 25 de març, un Jurat integrat per membres de l’ECREE, professionals de prestigi i els presidents de les comunitats afectades faran una selecció que s’exposarà públicament durant 3 setmanes per a que els veïns puguin escollir la proposta guanyadora. També podran participar en el procés associacions de veïns i consumidors de Barcelona.

És la primera vegada a l’Estat espanyol que es promou un projecte multidisciplinari com aquest que inclou propostes tècniques, econòmiques, de gestió i organització.

Per a més informació: http://edificisdecatalunya.cat/campanyes/illa-eficient/

Comença el procés participatiu per la nova Llei de territori

La futura Llei de territori es concep com la materialització d’un procés de revisió dels objectius, els instruments i els procediments vigents a hores d’ara per a l’ordenació del territori i l’urbanisme. L’objectiu del Departament és anar més enllà dels habituals canvis periòdics en la legislació per proposar una reforma completa del model, iniciant aquest canvi amb un debat a fons i sense limitacions, adreçat als ens locals, professionals de l’urbanisme, actors econòmics i entitats interessades en l’ordenació del territori.

Per tal que la nova Llei es construeixi sobre la base d’un coneixement actualitzat de la problemàtica actual i de les propostes dels sectors més relacionats amb l’urbanisme, el Departament de TES ha engegat un ampli procés participatiu.

Aquest procés s’estructura en sis sessions de debat de caràcter temàtic distribuïdes territorialment. Cadascuna d’elles recopilarà les propostes que facin els assistents, tant de manera presencial com mitjançant formularis online.

Si us interessa veure la sessió incial dels debats, aquí hi ha el vídeo de l’acte.

[big id=224af0b00b27d7031ddc]

El lloguer solidari, una experiència pilot per mobilitzar el parc privat d’habitatges

Entre les mesures del Pla pel Dret a l’Habitatge el Govern posarà en marxa a partir d’aquest estiu una nova iniciativa que té per objectiu “incentivar les persones propietàries de pisos buits del parc privat perquè els cedeixin a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya durant sis anys per posar-los a lloguer“. Aquesta experiència pilot preveu mobilitzar, d’entrada, un estoc de 200 pisos situats en algun dels 72 municipis amb forta demanda d’habitatge. La mesura compta amb un pressupost de 2,5 milions d’euros.

Els propietaris, prioritàriament persones físiques, podran optar a participar en aquest programa a canvi de cedir gratuïtament el seu habitatge a l’Administració per un període mínim de sis anys. Com a contrapartida, la Generalitat reformarà i adequarà el pis, per un import màxim de 12.000 euros per habitatge, i el destinarà a lloguer social. Cada propietari serà compensat amb una renda aproximada de 75 euros mensuals que tenen per finalitat únicament compensar-li les despeses ordinàries de l’habitatge (IBI, comunitat de veïns, etc.).

Aquesta iniciativa pretén cobrir els objectius següents: afavorir els propietaris d’habitatges que no poden mantenir-los ni rehabilitar-los, temporalment, però que en volen conservar la propietat; mobilitzar habitatges desocupats; obtenir més habitatges per a polítiques socials, i propiciar que es facin obres de rehabilitació per generar ocupació.

Recupereu la roda de premsa on el conseller Santi Vila donava més detalls d’aquesta iniciativa i de l’impost sobre els pisos buits.

El Pla per al Dret a l’Habitatge beneficiarà 210.000 famílies

El Pla per al Dret a l’Habitatge, aprovat al maig, preveu les actuacions en matèria d’habitatge fins a l’any 2016. La voluntat és destinar 480 milions d’euros en polítiques per evitar l’exclusió social residencial i facilitar l’accés a l’habitatge, i en dinamitzar l’activitat del sector de l’habitatge per recuperar l’ocupació. Aquest pla incorpora les mesures que ja s’apliquen des de l’any 2013, en què ja s’ha fet una aportació de 109 MEUR destinats a programes socials.

El Pla divideix les seves actuacions en dos grans blocs: el primer de caire social i un segon de caire econòmic.

L’eix social se centra en tres tipus d’actuacions:

  1. Les encaminades a evitar la pèrdua de l’habitatge:
  • ajuts urgents, dirigits bàsicament a famílies que hagin estat desnonades i que requereixen d’algun tipus de suport econòmic per trobar un habitatge alternatiu.
  • ajuts per a aturats de llarga durada
  • lliurament d’habitatges de la mesa d’emergències
  • Ofideute, que fa mediació entre famílies i entitats bancàries per evitar desnonaments.

2. Les que faciliten l’accés a l’habitatge en condicions assequibles:

  • ajuts al pagament del lloguer, que actualment arriben a 18.949 famílies;
  • el parc públic de la Generalitat, integrat per 14.128 habitatges;
  • i les borses de lloguer que actualment atenen les necessitats de 9.341 famílies.

3. Les que incentiven l’entrada al mercat de lloguer social d’habitatges desocupats.

  • Impost sobre els pisos buits que estan en mans d’entitats financeres
  • Convenis per estimular la cessió d’habitatges per destinar-los al mercat de lloguer social. Actualment ja hi ha signats convenis amb Catalunya Caixa i Bankia per la cessió de 630 nous habitatges i aquest proper mes de juny es formalitzarà l’acord amb la Sareb per la incorporació de 600 pisos més.

L’eix econòmicdos objectius:

  1. • Promoure la rehabilitació: Es prioritzaran les actuacions de patologies estructurals, accessibilitat i eficiència energètica, així com els edificis que es determini que tenen deficiències greus després d’haver passat la Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE). Es preveu, fins el 2016, destinar més de 170 MEUR a aquestes actuacions.
  2. • Incentivar la recuperació del mercat de l’habitatge i sector de la construcció.

El Pla també incorpora les tinences intermèdies, com les propietats temporals, compartides o dret a superfície. Aquestes noves fórmules es debatran al Parlament abans de l’estiu en forma d’una modificació del codi civil català. El pla aborda finalment la regulació del regim jurídic dels habitatges protegits de nova construcció, mitjançant mesures de flexibilització que afavoreixin la construcció d’aquest tipus d’habitatge en els municipis de major demanda.

Nova època, nous instruments

Article del conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila.

Publicat avui a  El Periódico de Catalunya.

Vivim en una època tumultuosa en què tot sembla moure’s a velocitat vertiginosa. Les antigues certeses es descomponen per moments i, com deia aquell, tot el que era sòlid ara es desfà a l’aire. Aquesta constatació tan postmoderna es pot aplicar en múltiples aspectes de la vida política, cultural i també econòmica. La crisi ens aboca a dur a terme aquells ajustos, estímuls i reformes necessàries per encarar una nova etapa que, amb tota seguretat, serà diferent a la que hem viscut fins ara.

Les polítiques d’habitatge han estat, són i seran cabdals en la nova etapa que es dibuixa. El sector públic ha de continuar ostentant un paper central per poder garantir no només el dret a l’habitatge, sinó també el dret a la ciutat, entès com la possibilitat de gaudir d’un entorn, d’uns equipaments i d’uns serveis de qualitat universalment accessibles. Aquest fi no difereix del que ha estat vigent durant els darrers 35 anys, però si que caldrà renovar els mitjans per fer-ho possible, ja que les regles del joc han canviat.

Des de 1981, any en què el govern autònom de Catalunya comença a caminar, un 21% dels prop de 1,4 milions d’habitatges que s’han construït han tingut algun tipus d’ajut públic. A la vegada, l’acció de l’administració s’ha deixat notar en múltiples actuacions de millora urbana. Actuacions quirúrgiques, no pas cosmètiques, que s’han dut a terme a l’empara de programes o plans com el de barris, suposant aquest darrer una inversió total de 693 milions d’euros. Ara mateix, tot i les greus constriccions pressupostàries que pateixen les administracions públiques, hi ha 118 actuacions del Pla de Barris en marxa, funcionant en paral·lel a d’altres programes impulsats per la Generalitat: Badalona (Sant Roc), Sabadell (Arrahona), Barcelona (Trinitat Nova), Terrassa (Can Anglada), etc.

Conscients d’on venim, cal que siguem el màxim d’innovadors per poder afrontar una realitat canviant. D’entrada, és possible afirmar que l’era de l’expansió urbana, a Catalunya, ha tocat a la fi a gairebé tot el territori. Només hi haurà nous creixements a les principals ciutats on hi ha demanda acreditada de sòl i habitatge. Toca treballar ciutat endins, limitant les noves promocions allà on realment fa falta. Renovació, regeneració, rehabilitació i reutilització s’imposen i cal un marc d’incentius que ho faci possible, alineant els objectius socials del Govern amb els propis d’un sector econòmic de tanta importància com és el de la construcció, ara en ple procés de reinvenció.

El nou marc, igualment, també ha de tenir presents les noves formes d’accés a l’habitatge, considerant les tinències intermitges i temporals. Si bé el lloguer s’ha de prioritzar a la propietat per tal de canviar el comportament social de les darreres dècades, cal ampliar el ventall d’opcions per poder facilitar l’accés a l’habitatge tot incentivant règims com el dret de superfície o la propietat compartida. I això sense oblidar els ajuts socials per aquelles famílies que es troben en situació més vulnerable.

Nova època, nous instruments. Valgui això de síntesi d’un programa d’acció, eminentment polític, que pretén fer possible compaginar els principis d’equitat, eficiència i sostenibilitat per estar a punt per un futur que ja és present.

Noves condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges

El Govern ha aprovat un decret que regula les condicions mínimes que han de reunir els habitatges, tant els de nova construcció com els preexistents, per a poder obtenir la cèdula d’habitabilitat. L’aprovació d’aquest Decret, que modifica el del 2009, pretén simplificar tràmits, flexibilitzar les exigències de disseny dels habitatges, potenciar la rehabilitació, lluitar contra l’infrahabitatge i la sobreocupació i adaptar-se a la nova realitat socioeconòmica.

L’anterior normativa regulava diferents superfícies mínimes segons el nombre d’habitacions, mentre que a partir d’ara s’aplicarà el criteri de superfície mínima per sala d’estar-menjador-cuina (SEMC) que serà d’un mínim de 20 m2, amb independència del nombre de dormitoris. El mínim de metres quadrats que ha de tenir un habitatge nou per poder tenir cèdula d’habitabilitat és de 36 m2.

Una altra novetat que s’incorpora és la voluntat de potenciar la rehabilitació establint una regulació específica i un marc més flexible que la faci viable des dels punts de vista tècnic i econòmic.

El decret també vol evitar els supòsits de sobreocupació que preveu la Llei del dret a l’habitatge i dotar els ens locals de mecanismes més efectius per lluitar contra l’infrahabitatge. Així, s’abandona el criteri del nombre de persones en funció de la superfície total de l’habitatge (vigent fins ara) i es determina el llindar màxim d’ocupació segons el nombre i les dimensions dels dormitoris.

El text també introdueix canvis pel que fa a l’obtenció de la cèdula d’habitabilitat. Es potencia la tramitació de les sol·licituds per la via telemàtica i se suprimeixen documents relatius a les llicències d’ocupació o als certificats de compliment de control de qualitat.

Així mateix, el decret amplia la vigència de la cèdula de primera ocupació de 15 a 25 anys per als habitatges de nova construcció, mentre que es manté la vigència de 15 anys per a les cèdules de segones ocupacions i per a les que es concedeixen als pisos rehabilitats, que s’anomenaran cèdules de primera ocupació de rehabilitació.

Igualment, gràcies a les modificacions que introdueix la Llei de promoció de l’activitat econòmica (Llei Omnibus), s’estableix que la cèdula no pot denegar-se per raons de requeriments urbanístics.

La rehabilitació del turó de la Seu Vella de Lleida i del passeig fora muralles de Girona, a debat

El Departament de Territori i Sostenibilitat desenvolupa una política d’intervenció en l’espai públic i el patrimoni històric i arquitectònic per tal de vetllar per la seva conservació, rehabilitació i posada en valor en el marc de les actuals viles i ciutats. Els anys de treballs continuats han generat un sèrie de criteris de qualitat en la intervenció que es detallen, mitjançant casos pràctics, a les jornades “Debats de patrimoni”, que tenen lloc entre els mesos d’abril i octubre d’enguany.

La jornada que ha tingut lloc avui, la tercera de la sèrie, s’ha centrat en les intervencions en entorns monumentals vinculats a centres històrics i s’han examinat dos projectes, a Girona i Lleida, a tall d’exemple.

La urbanització del passeig fora muralles de Girona estava inclós en el Pla especial del barri vell i tenia l’objectiu d’habilitar un passeig de circumval•lació que dotés d’un nou accés al recinte universitari, així com d’adequar un espai per a aparcament. L’obra va convertir el mur exterior de la muralla en protagonista i es va dividir en diferents trams per facilitar-ne l’execució. En conjunt, es va condicionar el terreny, es van excavar rases per canalitzar els diferents serveis, es va pavimentar el passeig amb pedra i, finalment, es van col•locar els elements de mobiliari i jardineria.

Pel que fa a la Seu Vella de Lleida, va ser construïda en un turó i el conjunt monumental està integrat per la catedral i la muralla que l’envolta. L’actuació va suposar la urbanització de l’espai que envolta la capçalera de la Seu Vella, la muralla annexa i les superfícies en pitjor estat de conservació. Els treballs es van executar per fases, amb els corresponents controls arqueològics. Així, es va arranjar el glacis del recinte, es van consolidar les muralles, reconstruint-ne el coronament, es van instal•lar serveis públics i, finalment, es va pavimentar el conjunt i es dotà d’un aparcament públic.

Noves jornades

Els dos primers debats van estar centrats en la recuperació de places i en les intervencions en edificis existents de valor patrimonial per a usos públics. La quarta jornada de debat, a l’octubre, examinarà les intervencions en centres històrics enteses com a projectes globals, a través de les accions dutes a terme a Bàscara i a Banyoles.

Aquest cicle de debats es tancarà, al mes de novembre, amb l’anàlisi dels plans de renovació i millora urbana de l’espai públic històric, en què s’exposarà l’avantprojecte per a la part alta de Tarragona i la tasca feta a Navata.

S’accelera l’adjudicació de pisos públics buits per donar resposta a la necessitat d’habitatge

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya adjudicarà els 3.264 pisos buits que té la Generalitat per tal de donar sortida al dèficit històric que pateix el país en aquest àmbit. El preu del lloguer tindrà caràcter social i estarà clarament per sota del preu dels de mercat lliure. A més, els pisos qualificats de compra venda canviaran de règim per passar a lloguer amb opció de compra.

[tv3 3706430]

Idees per a un futur més sostenible

En el marc de la Fira Construmat Sostenible, aquesta setmana ha tingut lloc el fòrum Idees per a un futur més sostenible. Aquesta jornada s’ha impulsat amb l’objectiu d’assentar les bases universals de la sostenibilitat, a través de la reflexió d’experts de diferents àrees professionals. A les jornades hi va participar el secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat del departament, Josep Enric Llebot. En la seva intervenció apunta solucions per poder compatibilitzar el creixement i el desenvolupament econòmic amb la sostenibilitat i el medi ambient:

“La gènesi del concepte de sostenibilitat arrenca durant la segona meitat del segle XX amb la publicació de Silent Spring per Rachel Carson, l’any 1962, advertint que el creixement demogràfic desmesurat, la industrialització, la contaminació, la producció d’aliments i l’explotació de recursos naturals podia sobrepassar la capacitat de la Terra. Des d’aleshores s’han desenvolupat i es desenvolupen plans per a gestionar de la forma més equilibrada possible, el creixement, el desenvolupament econòmic i social en harmonia amb el medi ambient.

Fruit d’aquests plans ara sabem que hi ha solucions per fer les coses millor en molts àmbits, posant especial atenció en nous plantejaments pel que fa a l’urbanisme i l’edificació i, per tant, en la discussió de la integració dels factors vinculats a la sostenibilitat en la planificació urbana i territorial, en la construcció i l’edificació.

L’administració catalana s’ha dotat de documents estratègics on s’assenyalen accions que van en aquesta direcció com promoure la consolidació d’un model territorial que reforci els nodes urbans i que minimitzi el consum de sòl; la priorització de la regeneració de sòl urbans residencials i industrials, la rehabilitació d’habitatges i edificis amb criteris de sostenibilitat o l’impuls de la innovació tecnològica i la implantació de nous sistemes constructius.

Aquestes i altres línies estratègiques han d’acostar-nos a una societat més sostenible que comportarà una major qualitat de vida present i futura per als ciutadans”.