Noves proteccions antiallaus a la xarxa viària de la Val d’Aran i el Pallars Sobirà

El Departament de Territori i Sostenibilitat va iniciar la tardor passada treballs d’instal·lació de noves proteccions antiallaus a la xarxa viària de la Val d’Aran i el Pallars Sobirà. Aquests treballs permetran millorar la seguretat viària i disminuir les incidències causades per la neu en el trànsit a les carreteres de la zona, amb una especial atenció a la C-28. L’actuació s’emmarca en el programa que el Departament de TES desenvoluparà per evitar allaus, en coordinació amb el Conselh Generau d’Aran i els ajuntaments del territori.

Les obres, amb un pressupost d’1,3 MEUR, tenen com a objectiu reduir les afectacions a la circulació del trànsit que pateix periòdicament aquesta zona per allaus de neu procedents de les muntanyes adjacents mitjançant la construcció de barreres antiallaus en les vessants. En el cas de la C-28, aquestes allaus sovint comporten el tancament del Port de la Bonaigua, que connecta la Val d’Aran i el Pallars Sobirà.

Les barreres antiallaus previstes són estructures metàl·liques elàstiques que, situades en la zona d’inici i generació de l’allau, permeten frenar el mantell de neu i impedir que llisqui fins a la carretera. En concret, les funcions d’aquestes barreres són proporcionar un suport addicional a la neu per evitar l’inici de l’allau; limitar la propagació i el volum de l’allau mitjançant la creació d’una discontinuïtat i aturar petits allaus per tal d’impedir que vagin guanyant volum.

Les estructures que s’estan instal·lant estan formades per panells fabricats amb malla de cable que s’uneix a unes bigues metàl·liques en forma de creu i se subjecten al terreny mitjançats ancoratges i cables. Els panells se situen en fileres, en sentit perpendicular a l’avenç del possible allau.

En total, s’instal·laran 1.500 metres de barreres antiallaus. S’ubicaran principalment en el tram de la C-28 comprès entre Baquèira i Tonyon, al municipi de Naut Aran. Així mateix, s’instal·laran proteccions antiallaus en punts de la C-28 al terme d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), a la zona de la Peülla, i de la carretera d’accés a Beret (C-142B). Les obres finalitzaran la tardor vinent.

Fins al moment s’han col·locat uns 195 panells, que cobriran uns 600 metres de longitud (cadascun dels panells cobreix 3,1 metres de longitud).

Nou Manual de senyalització urbana d’orientació

Presentació del Manual al món local
Presentació del Manual al món local

La senyalització d’orientació és un element clau en els sistemes d’informació a la xarxa viària i té una important funció en la mobilitat, tant des del punt de vista de la seguretat com de l’eficiència, alhora que juga un important paper social i econòmic. En l’entorn urbà, a més d’orientar i facilitar els desplaçaments d’habitants i visitants, és un referent iconogràfic i forma part del paisatge de la població. Per tant, una planificació adequada d’aquesta senyalització millora la mobilitat i promou un ús més racional de la xarxa viària urbana.

Ara, s’ha presentat al món local el nou Manual de senyalització urbana d’orientació, que actualitza els criteris en la instal·lació d’aquests senyals que la Generalitat du a terme a les travesseres urbanes. Aquest document, a més, vol esdevenir una eina de referència per a responsables i tècnics municipals a l’hora de planificar, implantar i gestionar la senyalització d’orientació en l’àmbit urbà.

El nou Manual actualitza l’editat el 2005 i, així, s’adapta a les noves necessitats que han sorgit des de llavors. Incorpora, com a novetat, una guia general per elaborar un pla director de senyalització urbana. A més de facilitar la tasca en la planificació per part dels responsables municipals, aquest manual també s’adreça a tècnics, fabricants i instal·ladors, ja que estableix tipologies, materials, dissenys i criteris en la implantació d’aquesta senyalització.

El Manual que s’acaba de presentar s’emmarca en el Pla integral de millora de la senyalització a Catalunya que la Generalitat està desenvolupant per tal de millorar la senyalització d’orientació a Catalunya, aplicant criteris de modernitat, seguretat, accessibilitat i homogeneïtat.

Carreteres, bones dreceres, com diu el programa Què, qui, com

A Catalunya tenim 12.000 km de carreteres. Amb aquesta extensa xarxa viària podem arribar a qualsevol punt del territori amb el mínim temps possible. Les carreteres són bones dreceres.

El reportatge mostra el procés de construcció d’una carretera des del desbrossament de la vegetació, passant pel moviment de terres, fins a l’aglomerat. Valentín Aceña, de Planificació i Actuació en Infraestructures de la Diputació de Barcelona; Joan Antoni Sinfreu, cap de topografia de COPCISA, i Mariano Ruiz, cap de Producció d’UTE Variant de Vilanova, expliquen tot el procés i el funcionament de la maquinària.

Es fa un breu repàs de la història de la xarxa viària catalana des dels temps dels romans fins a l’actualitat. A mesura que es complica la xarxa, inevitablement també es complica la senyalització, ja que hi ha infinitat de destinacions a les quals es pot accedir per vies diverses, hi ha un espai molt limitat als rètols i poc temps per llegir-los. Ferran Camps, responsable de seguretat viària i senyalització de la Generalitat de Catalunya, n’explica els criteris. A més dels rètols orientatius, les carreteres tenen també molts senyals de circulació. La velocitat s’ajusta a les característiques de la via, i especialment a la seva geometria.

Us deixem amb el programa Què, qui, com que a banda d’informar-nos de tot l’anterior, també us resoldrà preguntes com: Córrer més és una solució per evitar embussos? Com es calcula la distància de seguretat? Quin criteri usen per senyalitzar les carreteres?

[tv3 5100351]

Tornen les màquines llevaneus

El Departament de Territori i Sostenibilitat té activat des del 15 de novembre passat el pla de vialitat hivernal a les carreteres de titularitat de la Generalitat, que sumen més de 6.000 quilòmetres.  Ja s’han utilitzat durant aquest període  55 màquines llevaneus, que han cobert més de 65.000 quilòmetres en 173 carreteres de la Generalitat –tot abastant fins a 421 municipis de 35 comarques.

Read More »

Prova pilot d’aplicació d’un paviment innovador a la C-17 a Montcada i Reixac

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha dut a terme l’aplicació d’un nou tractament superficial en calent en el paviment d’un tram d’uns 400 metres de longitud a la calçada sentit Barcelona a la C-17 als voltants de la població de Montcada i Reixac. L’actuació forma part del Pla de Millora de Paviments de la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre, en el marc del Programa de Seguretat Viària d’enguany.

Aquesta prova pilot s’ha programat en un tram de carretera amb forta intensitat de trànsit  –uns 45.000 vehicles passen diàriament per aquest tram de carretera, amb un percentatge significatiu de camions– que requeria una intervenció per preservar les característiques superficials del ferm, especialment pel que fa a la rugositat dels àrids i a la textura de la mescla.

En aquestes condicions, les solucions convencionals consisteixen en estendre una capa de mescla bituminosa d’uns 3 a 5 cm de gruix. La nova mescla bituminosa aplicada té un gruix de poc més d’1 cm, amb les mateixes prestacions que les anteriors, però amb un cost significativament inferior. Aquest paviment, que suposa un estalvi econòmic del 50% respecte del sistema convencional, és, a més, antilliscant i fonoreductor.

Les proves prèvies de laboratori han permès optimitzar la formulació de la mescla bituminosa quant a les proporcions dels diferents àrids i a la quantitat de betum (el component més costós) que la composen, amb resultats positius. El tram de carretera escollit és idoni per analitzar el comportament de la mescla, per les seves característiques i pel trànsit que registra i, així se’n farà un acurat seguiment per tal de comprovar que es mantenen les seves prestacions en el decurs del temps.

En cas que els resultats siguin òptims, es pot estendre l’ús de productes d’aquest tipus a actuacions similars a la xarxa viària de titularitat de la Generalitat. Aquesta prova pilot a la C-17 a Montcada i Reixac s’ha portat a terme en col·laboració amb el grup empresarial Sorigué.

Una via cívica i moderna

Article del conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, sobre el Raval de la Mar al Diari de Tarragona. Publicat el 28-7-2013.

El paisatge del Camp de Tarragona explica moltes coses. Només amb la mirada, el visitant comprèn que es troba en una important àrea urbana i en un motor econòmic de primer ordre. L’extensa xarxa d’infraestructures, la indústria petroquímica, Port Aventura, els camps i platges i les ciutats i viles del Camp formen, en conjunt, un paisatge característic i fàcilment reconeixible. El Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona, aprovat el passat 2012, descriu a la perfecció quins són els trets distintius i les dinàmiques paisatgístiques de la zona, proposant actuacions d’ordenació i millora ens aquells entorns que suporten una major fragmentació i pèrdua de valors.

La Pineda és un nucli que se situa al costat de les dunes i maresmes més ben conservades del Camp de Tarragona, comptant amb una de les platges més reconegudes de la Costa Daurada. És un lloc on natura i activitat econòmica, ja sigui la indústria o el turisme, coexisteixen sobre el territori, El nou Raval de la Mar ha aconseguit harmonitzar economia i paisatge amb la necessitat de relligar el poble de Vila – seca amb La Pineda. És més que una infraestructura: és una zona verda, és un passeig, és un vial, és un carril – bici, és un mur verd i és un mirador. És una mostra que quan sabem fer les coses bé i de manera integrada ens en sortim. És, abans que res, una via cívica!

Però més enllà del resultat, interessa posar sobre la taula quin ha estat el mètode emprat per la realització del Raval de la Mar: un magnífic exemple de col·laboració públic – privada que ens mostra quin és el camí a seguir, sempre sota el lideratge de l’administració pública. Tres administracions, Generalitat, Diputació i Ajuntament de Vila –seca, cooperant de manera estreta i unes empreses que hi ha donat suport des del primer moment, cedint terrenys en benefici del bé comú. Col·laboració i concertació per poder tirar endavant projectes que, com el raval de la Mar, permeten millorar les necessitats locals a la vegada que donen un rabiós missatge de modernitat que ens fa grans com a país.

Per resultat i mètode; per fons i forma. El Raval de la Mar és una fita pel municipi de Vila – seca que servirà per millorar la qualitat de vida i la competitivitat econòmica del municipi, tot plegat integrant-se en un paisatge que, ara més que mai, és un actiu que cal fer valdre.

Jornada de treball dels equips d’inspeccions bàsiques de ponts i estructures

La 2a Jornada de treball dels equips d’inspeccions bàsiques de ponts i estructures va servir per fer un balanç de la feina feta en la campanya actual i també per consensuar/homogeneïtzar criteris quant a la tipologia i la gravetat de les patologies detectades en els més de 3.000 ponts de la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya.

Els assistents, més d’una trentena de persones dels equips d’inspecció que hi ha repartits per tot el territori, van rebre aquesta formació de la mà dels propis responsables d’estructures.

El fet que aquesta tasca d’inspecció es dugui a terme amb personal propi dels serveis territorials permet que cada equip d’inspecció conegui perfectament tot el que ha passat en aquella carretera i quina problemàtica existeix i, per tant, fer una avaluació del pont molt més acurada. A més, d’aquesta manera, els responsables d’estructures de cada zona tenen més eines de cara a plantejar/proposar el tipus d’actuacions de reparació i les prioritats a l’hora d’actuar en els diferents ponts.

Adequació de la Via verda Rajadell-Manresa; un exemple de mesura de millora socioambiental

Recentment s’han acabat les obres d’adequació de la via verda que uneix Rajadell amb Manresa, mesura de millora socioambiental per la construcció d’un tram de l’Eix Transversal a l’àmbit de la riera de Rajadell

Las grans infraestructures viàries són molt necessàries, i en alguns casos imprescindibles per a la funcionalitat del país. Ara bé, tot i ser un benefici per a la societat, allà on s’emplaça genera un impacte permanent i, més o menys, important. En aquest sentit l’avaluació d’impacte ambiental preveu els principals efectes que comportarà la seva construcció i posterior explotació, i en conseqüència, aplica les mesures necessàries per evitar o minimitzar els efectes negatius que pugui tenir el projecte.

Quan es tira endavant un projecte assumint impactes irreversibles es poden arbitrar una sèrie de mesures per, d’alguna manera, restituir a nivell global allò que s’ha afectat. Un exemple de mesura de millora socioambiental és la recentment acabada adequació de la via verda que uneix Rajadell amb Manresa. Aquesta ha estat una mesura aplicada per la construcció de l’Eix Transversal en un tram complicat a tocar de la riera de Rajadell.

El desdoblament de l’Eix, en el tram en qüestió, preveia un túnel per evitar afectacions a la riera de Rajadell i al servei de ferrocarril entre Manresa i Lleida que, un cop analitzat en detall el terreny a perforar, es va trobar inadequat. La muntanya afectada està plena de guixos expansius que poden posar en risc les estructures resistents del túnel o bé obligaria reforçar-les fins a uns nivells absurds i sense garantia d’èxit. L’alternativa al túnel ha estat dissenyar una traça al costat del vial actual però que podia afectar als espais propis de la riera, especialment durant la fase de construcció.

Per això, l’acord de la Ponència Ambiental va incloure entre les condicions addicionals l’adequació d’una via verda entre el nucli Urbà de Rajadell i el Pla de Suanya a Manresa, a més de les mesures correctores i de restauració habituals en aquest tipus d’infraestructura. Finalment, no s’ha produït cap afectació a la riera però, l’empresa concessionària de la via (CEDINSA), ha mantingut l’adequació de la via verda com a aportació socioambiental per afavorir l’ús de modes de mobilitat no motoritzada.

Compte enrere perquè el 4 de gener entri en servei el desdoblament de l’Eix Transversal

A partir del 4 de gener, els usuaris que circulin per l’Eix Transversal, la C-25, ho faran per una autovia de dos carrils per sentit de circulació. Els treballs per al desdoblament de la via estan pràcticament enllestits i aquests dies es duen a terme les últimes tasques de senyalització i de seguretat per a posar a punt els nous carrils per a la circulació de vehicles. La via renovada millorarà la seguretat i el trànsit de l’eix, per on hi passen una mitjana d’entre 8.000 i 17.000 vehicles diaris, dels que entre el 20 i el 30% són pesants. L’actuació potenciarà les connexions intercomarcals, les de llarg recorregut, fomentarà l’equilibri territorial i afavorirà el desenvolupament econòmic a les comarques d’interior.

La nova autovia abasta més de 150 quilòmetres de recorregut entre Cervera i Caldes de Malavella. En concret, 142,8 quilòmetres s’han desdoblat pròpiament i s’ha construït un nou tram de 2 quilòmetres d’autovia des de l’AP-7 fins connectar amb la N-II desdoblada, a Caldes de Malavella, que se sumen als petits trams de quatre carrils que ja existien. Els treballs inclouen una cinquantena de viaductes, 14 túnels i 40 enllaços. El pressupost de l’obra ha estat de 752,4 milions d’euros, finançats a través d’una concessió d’obra pública que inclou la gestió i manteniment de l’Eix per a un període de 33 anys. En les actuacions que s’hi han desenvolupat s’ha tingut una especial cura amb l’entorn.