La ratificació de l’acord de París: el moment de la veritat

El desembre passat es va aprovar a París un nou acord sobre canvi climàtic. Aquest proper divendres, 22 d’abril, té lloc a la seu de les Nacions Unides, a Nova York, l’acte que marca el començament del període d’un any que el mateix acord estableix perquè els Estats en facin efectiva la ratificació . Recordem que perquè entri en vigor cal que un mínim de 55 Estats, que representin com a mínim un 55% de les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), s’hi sumin. Serà l’hora de comprovar realment si el compromís assolit l’any passat es manté ferm en les agendes mundials.

En aquest marc, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, han volgut adherir-se a la campanya a favor de la ratificació. La iniciativa, liderada per les Nacions Unides, pretén encoratjar tots els ciutadans perquè adrecin missatges de suport a l’acord a través de les xarxes socials.

Fins ara més de 130 estats han confirmat la assistència a la cerimònia de ratificació. Hi aniran uns 60 líders polítics, entre els que destaca el president francès, François Hollande, que, juntament amb el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, i la secretària executiva de la Convenció Marc de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic, Christiana Figueres,  donarà la benvinguda als mandataris.

 

Molt s’ha escrit sobre aquest acord passats ja quatre mesos des de la seva aprovació. No és sobrer, però, a les portes del 22 d’abril, recordar novament el perquè de la seva importància:

 

1.- Que cap dels 195 països participants a la COP 21[1] de París s’hi oposés constata que s’ha entès que no és possible mirar cap al futur sense tenir present aquest repte. Les estratègies podran ser diferents, perquè així ho són també les situacions de partida i les capacitats de cada país, però tots hauran d’informar del que estan fent i ho faran emprant un mateix sistema de comptabilitat i anàlisi.

 

2.- Es comença a superar la rígida divisió establerta al protocol de Kyoto de països amb i sense compromisos. S’assumeix la complexitat econòmica i geoestratègica d’aquest nou segle: cal continuar donant suport als països menys desenvolupats, però l’aparició de nous actors i de noves potències en el concert econòmic mundial fa necessari que l’Acord demani una participació activa de tots.

 

3.- El  senyal no és tant potent com voldríem, però és clar: un objectiu de 2°C, sense perdre de vista els 1,5°C, ens adreça de forma inequívoca a un model energètic no sustentat en els combustibles fòssils i a un progrés més equitatiu i més eficient en l’ús de recursos. És important destacar que entre l’11 i el 13 d’abril va tenir lloc la 43ena sessió de l’IPCC[2], en la qual es va aprovar que aquest organisme publicarà el 2018 un informe especial sobre els impactes d’un escalfament global d’1,5 ºC per sobre dels nivells preindustrials i els diferents escenaris d’emissions de GEH associats. Aquest informe serà d’extraordinària importància si es té en compte que l’acord estableix que cal arribar a un pic global en les emissions de GEH i a la neutralitat en la segona meitat del segle. És un senyal d’una extraordinària importància per al món econòmic i empresarial.

 

4.- Tot i que el vessant de la mitigació de les emissions de GEH sempre s’emporta el protagonisme, aquest acord també dedica força espai a l’adaptació. Una part del canvi climàtic és inevitable. Per aquest motiu cal establir les polítiques necessàries per reduir la vulnerabilitat, tal i com Catalunya ja va fer l’any 2012 aprovant l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic, de la qual aquest any es publicarà una avaluació.

 

5.- Es reconeix que, a més dels Estats, també hi ha d’altres realitats que tenen molt a fer i a dir en aquest tema. Sense elles la veritable transformació no és possible. En el text de l’Acord apareixen amb el nom de Non-Party Stakeholders, entre els quals destaquen les regions i municipis, que com és el cas de Catalunya, ja fa temps que estan treballant de manera activa per assumir la seva part de responsabilitat.

 

Justament la casualitat ha fet que dos dies abans de la cerimònia a Nova York, el 20 d’abril tingui lloc el debat a la totalitat al Parlament de Catalunya de la Llei de Canvi Climàtic, clar exponent del compromís de Catalunya amb aquest repte. Com a país volem situar-nos al capdavant d’aquesta lluita i jugar un paper principal en l’escena internacional.  El projecte de nou país és un projecte de país millor pels catalans i catalanes, però també amb un fort sentit de la responsabilitat pel benestar i el progrés de tots els pobles del planeta.

 

 

[1] COP: Sigles en anglès de la Conferencia de les Parts

[2] IPCC: Sigles en anglès del Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic (http://www.ipcc.ch/).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s