Quines conclusions s’extreuen del Simposi europeu sobre qualitat de l’aire, soroll i efectes sobre la salut en les aglomeracions urbanes?

Imatge de la ciutat de Londres i Aeroport de Londres - Heathrow
Imatge de la ciutat de Londres i Aeroport de Londres - Heathrow

Barcelona ha estat el fòrum de trobada dels responsables màxims de qualitat de l’aire de la UE, de l’Organització Mundial de la Salut i de les principals ciutats europees que estan liderant la lluita per assolir un aire més net per als seus ciutadans. Ha estat en el Simposi europeu sobre qualitat de l’aire, soroll i efectes sobre la salut en les aglomeracions urbanes.

Feia mesos que s’estava gestant a l’OMS una proposta de resolució històrica: “els països han de posar totes les mesures per evitar que els seus ciutadans respirin aire contaminat i s’insta als Governs a buscar solucions i a fer-ho ja per que hi ha vides en joc“. En paraules de María Neira, directora general de Salut Pública, Medi Ambient i Determinants Socials de la Salut. La resolució s’esperava des de l’any 2013 quan l’OMS va declarar la contaminació urbana com a cancerígena, al mateix nivell que el tabac.

Paral·lelament a aquest fet, la Comissió Europea està debatent amb el Estats i el Parlament europeu l’estratègia “aire net per Europa”, que inclou la modificació integral de la “directiva NEC (Sostres nacionals d’Emissions) que preveu reduir fins a un 75% les emissions de NOx, un 48% els components volàtils (contaminants que darrerament estan en boca dels mitjans tarragonins pels nivells detectats d’aquests components), incorpora per primer cop les perilloses partícules ultrafines PM2,5 amb reduccions del 61% entre d’altres entre el 2020 i 2030 amb la possibilitat de fixar objectius obligatoris al 2025.

Aquesta reducció per força haurà d’anar acompanyada d’una revolució tecnològica sense precedents si tenim present que a hores d’ara la directiva que serà substituïda del 2001, molt i molt més laxa, és incomplida per totes les aglomeracions urbanes i bona part de les zones industrials. De fet, ja s’accepta públicament que no serà complida fins al 2020 sempre que es desenvolupin els plans de millora de qualitat de l’aire que s’estan aprovant, com el del govern català aprovat al mes de setembre de 2014 i que han de comptar amb el vist-i-plau de la UE. Com es sabut, aquests incompliments han suposat l’obertura d’expedients sancionadors a l’administració catalana i estatal.

Cal tenir present que bona part d’aquestes emissions es calculen en funció dels combustibles consumits al transport terrestre viari i, en menor mesura, a la resta de modes i a l’ús de combustibles a la indústria i generació elèctrica. Per tant, la reducció del 75% dels NOx respecte als nivells legislats actualment i que a hores d’ara disten del seu compliment, suposarà una transformació radical en el model de mobilitat i generació energètica a nivell europeu a assolir el 2030.

Els organitzadors del seminari, la DGQA i el CREAL amb la complicitat de la Xarxa Air, amb més de 17 regions europees i la complicitat addicional de Berlín i París que no hi són representades, es van aplegar a Barcelona per felicitar a l’OMS, per la decisió valenta que feia temps s’estava gestant i demanar directament al màxim representant de contaminació atmosfèrica de la Comissió, que no debilitin ni endarrereixin l’aprovació de la Directiva NEC.

Les regions i ciutats representades: París, Greater London, Berlín, Milà, Florència i el Govern es van posicionar fermament a favor d’adoptar mesures contundents per al trànsit rodat amb aposta per reduir la mobilitat privada motoritzada, tot i que es va valorar la seva necessària aportació a l’economia d’un país pel que calia fugir de demagògies i apostar clarament pel vehicle elèctric. El transport públic, la bicicleta i anar a peu van ser els altres grans temes.

Londres, París, Berlín i Milà van apostar clarament per les “Zones de baixes Emissions“. Barcelona però, a diferència d’ells, va presentar el Model de superilles que si bé pot semblar equivalent, no ho és: reduir la contaminació derivant els vehicles contaminants (excepte vehicles de serveis, emergències i vehicles de residents) a altres carrers.

El debat de la indústria també va ser present al seminari, amb unes millores clares en les emissions des que va entrar en vigor la directiva IPPC el 96 i amb la nova Directiva d’Emissions Industrials del 2010 es donarà un altre salt. Part d’aquest debat es va deixar per la jornada del 13 de juliol on es tractarà a fons la inspecció i l’autorització ambiental.

Possiblement la ciutat que va generar més enveges va ser Londres amb la disponibilitat per part del Govern del Greater London d’un fons econòmic “Mayor’s Clean Air Fund” de 20M de lliures anual per ajudar a implementar mesures de transport i ZBE als 33 “municipalitats” del GL. L’anècdota es va produir en una diapositiva de la representant de Londres on es veia una taca vermella de contaminació a sobre de l’aeroport de Heathrow que ens dóna la raó a Catalunya en posar un impost a l’aviació per les emissions locals de NOx. Una imatge millor que mil paraules.

París va aportar una altra dada rellevant: s’etiquetaran els vehicles i cap vehicle gasoil, ni tan sols els comprats a partir del 2015 amb la normativa euro VI, obtindrà el distintiu verd. La justificació científica la va aportar en Xavier Querol del CSIC: en condicions normals de circulació els vehicles nous dièsel emeten entre 6 i 7 vegades més NOx dels establerts per homologació i molt lluny del que emeten els de benzina. Si la Unió Europea fa la vista grossa, París no ho farà.

Els peatges urbans a la contaminació van ser aportats per Londres i Milà. Disminucions del trànsit en un 30% i aportacions per al “Mayor’s Clean Air Fund” de 20 M de lliures anuals.

L’àmbit de la recerca i l’exportació del coneixement també hi van ser presents. Cal destinar recursos suficients a la recerca sobre la contaminació de l’aire i el soroll i els seus efectes en la salut per tal d’aprofundir en el seu coneixement i definir així noves estratègies de reducció basades en la evidència científica. En aquest sentit sorprèn que el nou programa marc de recerca i innovació de la Unió Europea per al període 2014-2020, Horitzó 2020, s’orienti a les polítiques de lluita contra el canvi climàtic deixant de banda la contaminació atmosfèrica atesa la magnitud del repte ambiental plantejat per aquesta i més tenint en compte que les sinèrgies entre ambdues polítiques no sempre són clares. Per exemple, es dona el cas que unes poden prioritzar els vehicles dièsel i la biomassa en entorns urbans i les altres les pretenen eliminar o minimitzar.

Al final del seminari es va aprovar la declaració de Barcelona per la qualitat de l’aire, la reducció del soroll i la millora de la salut a les grans aglomeracions urbanes. Aquesta resolució amb les darreres aportacions serà tramesa a la UE i a l’OMS.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s