Els sòls forestals catalans ‘segresten’ l’equivalent a 15 anys de les nostres emissions de CO2

Font: CREAF
Font: CREAF

El CO2 és el principal gas d’efecte d’hivernacle. Per això molts estudis estudien com mitigar l’augment d’aquest gas a l’atmosfera. Una de les vies per fer-ho és evitar que la concentració de CO2 a l’atmosfera arribi a nivells excessius, “segrestant-lo” en compartiments tan estables com sigui possible, el que coneixem com embornals de carboni. Fins ara es coneixia molt bé aquest efecte en la biomassa forestal però no tant en la superfície forestal.

Un embornal es considera un “bon embornal” quan té una gran capacitat d’emmagatzematge, quan captura més carboni que no n’emet, i quan el reté durant molt de temps. En aquest sentit el sòl, pel seu gran volum, representa la reserva de carboni natural més gran del medi terrestre i manté segrestada una quantitat de carboni gairebé equivalent a la que contenen la vegetació i l’atmosfera junts. A nivell mundial, els sòls acumulen una quantitat de carboni equivalent a 145 vegades les emissions per la crema de combustibles fòssils i del canvi d’usos del sòl.

Els sòls dels boscos acumulen matèria orgànica a mesura que van rebent la fullaraca que cau dels arbres, i arrels que moren, per posar alguns exemples. De la mateixa manera, els sòls perden una part del carboni acumulat a través de la descomposició de la matèria orgànica que duen a terme els microorganismes que hi viuen i que se n’alimenten. Els fluxos de CO2 d’entrada i de sortida del sòl poden variar segons canvis en la cobertura vegetal, i també segons el clima, que entre d’altres coses pot accelerar (amb calor i humitat) o frenar (amb fred i sequera) l’activitat dels microorganismes.

Un estudi recent del CREAF, la UAB i el CTFC quantifica el reservori de carboni en els sòls forestals de l’Estat. Les dades indiquen que Catalunya, per la seva característica combinació d’ecosistemes alpins i mediterranis, mostra una mitjana d’estoc de carboni molt propera a la del conjunt de la península. Catalunya emmagatzema un total de 189,9 milions de tones, amb una mitjana de 8,8 Kg de carboni/m2, el 7,47% de tot l’Estat, unes 15 vegades les seves emissions anuals de CO2.  Aquesta heterogeneïtat fa de Catalunya un laboratori de gestió exemplar, on les potencials mesures per a la conservació de les reserves de carboni podrien servir de model a altres comunitats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s