Un aniversari, dos informes i una visita, per Salvador Samitier

Visita de la comissària europea d’Acció Climàtica, Connie HedegaardEntre el 21 i 31 de març hi ha hagut una concentració important de notícies relatives al canvi climàtic que val la pena posar de relleu. En primer lloc, el passat 21 de març es van complir 20 anys de l’entrada en vigor de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Un naixement amb una llarga gestació com es pot comprovar a la pàgina web de la convenció.

En segon lloc. Si a l’octubre del 2013, ens fèiem ressò del primer volum del 5è Informe de l’IPCC, corresponent a les bases científiques del canvi climàtic, ara el que acaba de veure la llum és el segon volum corresponent a Impactes, Adaptació i Vulnerabilitat. És un informe que intenta donar resposta a les preguntes: Quines són les conseqüències de l’increment en la concentració dels gasos amb efecte d’hivernacle (GEH? Què és el que raonablement es pot esperar? I, és possible actuar per reduir la vulnerabilitat front aquests impactes?

Ja hem donat compte de l’aniversari i d’un dels informes. Anem ara pel segon informe. El 24 de març, l’Organització Meteorològica Mundial va presentar la seva publicació: Sobre l’estat del clima mundial a 2013.

I per finalitzar, la visita. El 28 de març, una setmana exacte després de l’aniversari al que ens referíem al començament de l’article, vam tenir l’oportunitat a Barcelona de comptar amb la presència de la comissària de Clima de la Comissió Europea, la Sra. Connie Heddegard.

A continuació us donem més detalls de cada notícia:

20 anys de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic

Un naixement amb una llarga gestació com es pot comprovar a la pàgina web de la convenció . Al llarg d’aquest temps, hi ha hagut moments de gran il•lusió i de decepció, d’èxits i fracassos, que seran qualificats de petits o grans segons van ser les aspiracions de cada un dels observadors, o segons si es mira el que s’ha avançat o el molt que encara queda per fer. En totes aquestes valoracions hi haurà una part de la veritat del que han estat aquests 20 anys i de fet aquesta varietat, quan no disparitat d’opinions, és un bon indicador de la complexitat del procés i del tema en qüestió.

Sovint es té tendència a menystenir, quan no atacar durament, les febleses i contradiccions d’aquests organismes i/o institucions que no deixen de ser un embrió del que hauria de ser una governança mundial. Sense perdre l’esperit crític i exigent, especialment front aquells a qui se’ls hi ha dipositat la confiança per treballar pel bé comú o bé tenen el poder econòmic, és convenient aturar-se i fer l’exercici de tractar d’imaginar com podrien ser les coses sense aquests organismes i aquests espais de debat, negociació, i a vegades compromisos que per la seva pròpia naturalesa sempre seran de mínims, atès que el que es tracta és buscar, en cada moment, aquells punts en que tothom (o quasi tothom) pot estar d’acord. Convindran amb mi que mirant el panorama divers dels prop de dos-cents països al món, no és gens fàcil.

Hi ha coses però que ens poden ajudar a tenir una perspectiva del que està succeint i del que raonablement podem fer per reduir els impactes del canvi climàtic. Aquesta és la tasca que porta a terme el Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC en anglès), un organisme anterior a la Convenció Marc, i que neix de la voluntat de l’Organització Meteorològica Mundial (WMO en anglès) i l’UNEP. Aquesta organització, de caràcter científic, intenta posar de manera periòdica, negre sobre blanc el coneixement existent en matèria de canvi climàtic. Aquesta setmana torna a ser notícia.

Segon volum del 5è Informe de l’IPCC corresponent a Impactes, Adaptació i Vulnerabilitat

No és un informe fatalista, en tant admet que és possible reduir la vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic. És un informe ponderat, en tant situa el canvi climàtic en un entorn on intervenen també molts altres factors, i és un informe realista, posant en primer terme les evidències dels impactes. Només uns quants exemples:

• Cada increment en 1ºC de la temperatura mitjana global, pot representar una disminució d’un 20% dels recursos renovables d’aigua, per un 7% addicional de la població.

• Moltes espècies al llarg del segle XXI, no podran moure’s prou ràpid com per mantenir-se dins el seu òptim climàtic.

• A mitjans del segle XXI, els desplaçaments de moltes espècies marines, donaran com a resultat un increment de la riquesa a latituds mitges i altes i una disminució en zones tropicals, provocant una redistribució de les captures i per tant amb importants conseqüències en matèria de seguretat alimentària.

• Sense adaptació, increments locals iguals o superiors a 1ºC per damunt dels nivells pre-industrials, tindran un impacte negatiu sobre el rendiments de la majoria de cultius (blat, arròs, blat de moro) en zones tropicals i temperades, tot i que hi pot haver zones que en surtin beneficiades. La reducció global es pot situar entre 0%-2% per dècada, en un context d’augment de la demanda del 14% per dècada.

• Per la majoria de sectors econòmics, els impactes de factors clau com canvis en la població, estructura de l’edat, ingressos, tecnologia, preus, estil de vida, legislació i governança, seran grans en comparació als impactes del canvi climàtic.

• En molts casos, un primer pas en la direcció cap a l’adaptació al canvi climàtic futur, és reduir la vulnerabilitat i l’exposició al clima en el moment present, mitjançant mesures que posin l’èmfasi en els co-beneficis (ambientals, socials, econòmics, de competitivitat, etc…).

I a aquest segon volum, en breu (uns 15 dies), s’hi unirà un tercer, completant el 5è Informe de l’IPCC (AR5, en les seves sigles en angles). Aquest 3er volum centra la seva atenció en la mitigació del canvi climàtic. És a dir, la resposta a la pregunta: Què és pot fer per reduir el nombre d’emissions de GEH? Haurem d’esperar una mica a conèixer la resposta.

Informe sobre l’estat del clima mundial a 2013

En ell, es constata, un cop més, els grans canvis que s’estan produint. Només un tast:

• L’any 2013 és, juntament amb el 2007, el sisè any més càlid des que es tenen registres globals (1850). També ha estat el sisè més càlid a nivell europeu.

• Tretze dels catorze anys més càlids, inclòs 2013, han tingut lloc durant aquest segle XXI.

• Els oceans han absorbit el 93% de l’excés de la calor atrapada pel sistema Terra entre el 1971 i el 2010. Abans del 2000, la major part d’aquesta energia s’emmagatzemava en les capes més superficials (fins 700m). Ara la major part s’emmagatzema entre 700m i 2.000m. Aquesta nova situació pot comportar canvis significatius en els patrons de circulació de les corrents marines, molt importants en la regulació del clima a nivell mundial.

• Els oceans també absorbeixen part del CO2 emès. El resultat és l’acidificació dels oceans. El seu pH ha disminuït 0,11 unitats, que correspon a un increment de la seva acidesa del 30%, provocant danys en coralls, mol•luscs i d’altres espècies marines.

• Producte del desgel i la dilatació tèrmica de l’aigua, els oceans han augmentat, el seu nivell 19 cm en comparació a començaments del segle XX. La velocitat d’aquest increment s’ha doblat en el període que va del 2001-2010 respecte el passat segle. Aquest major nivell del mar és un dels factor que incideix en l’impacte de les tempestes sobre el litoral.

Com poden veure dades i més dades. Evidències en definitiva. Cada cop més fermes i cada cop més concloents.

La visita

A l’acte, que portava per títol Quin camí cal seguir per avançar vers una economia sostenible?, la van acompanyar el Sr. Björn Stigson, expresident del World Business Council for Sustainable Development i membre del CADS, la professora Miranda Schreurs, directora de l’Environmental Policy Research Centre (Freie Universität Berlin) i presidenta de la xarxa European Environment and Sustainable Development Advisory Councils (EEAC), el Sr. Ferran Rodés, president del CADS i per part del Govern de Catalunya el Sr. Josep Enric Llebot, secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat.

Segurament cada un dels assistents podria fer la seva personal tria de les moltes i molt interessants coses, que es van dir. La meva tria i amb la que tanco aquest article, és la següent:

1.- Els governs i els sectors econòmics estan actualment obsedits amb el tema de la seguretat energètica i el cost d’aquesta energia. Cada cop s’és més conscient de les limitacions dels recursos i de les fortes demandes d’aquests recursos per part de les economies emergents. Aquesta situació condiciona enormement les decisions, afavorint estratègies a curt termini. La seguretat del subministrament és obvi que és un greu problema, però la seva gestió es pot fer amb polítiques que agreugen el fenomen del canvi climàtic (per exemple només optimitzant el preu i per tant en el fons afavorint l’ús de carbó) o que el poden alleugerir (una mescla intel•ligent d’estalvi, eficiència i renovables).

2.- Europa en aquests moments es troba tenallada, atemorida. Hi ha el perill que decideixi renunciar al seu lideratge climàtic i també en matèria energètica (renovables), la qual cosa, en paraules de la Sra. Heddegar, no seria un comportament gaire intel•ligent a mig termini, donada justament la situació de dependència energètica europea i també pel fet que després dels esforços invertits fins ara, renunciar-hi és perdre l’oportunitat de començar a gaudir dels beneficis que les energies renovables estan ja començant a donar. Europa necessita assolir realment una estratègia comuna en matèria d’energia. En cas contrari, si domina la visió individualitzada de cada país, tots en sortirem perdent.

3.- La necessitat que la política recuperi la seva funció de construir un relat a mig i llarg termini. La Comissària de Clima, feia una certa denuncia de com el poder polític s’havia deixat cooptar excessivament pel discurs a curt termini dels mercats, renunciant al que és veritablement la seva funció, donar una visió del que ha de ser el futur, dels valors que cal construir i/o reconstruir. Perquè la qüestió no és si hem de créixer o no, sinó com ha de ser aquest creixement. Recordem aquell vell aforisme que diu: no serveix de res tenir la resposta adequada a la pregunta equivocada.

Salvador Samitier Martí
Oficina Catalana del Canvi Climàtic

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s