Un nou marc legislatiu en matèria de Clima i Energia 2030: coses per venir

  • L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic valora els pilars del futur marc legislatiu sobre clima i la lluita contra el canvi climàtic fixat el 2030

La Comissió Europea va presentar el 22 de gener de 2014 la proposta de pilars del nou marc europeu per al 2030 sobre l’energia i la lluita contra el canvi climàtic. L’objectiu és avançar cap a una economia hipocarbònica i cap a un sistema energètic segur i competitiu que garanteixi una energia assequible a tots els consumidors, millori la seguretat del subministrament, redueixi la nostra dependència de les importacions de combustibles fòssils  i creï noves oportunitats de creixement i de llocs de treball.

Els elements clau del marc establert per la Comissió per al 2030 són els següents:

1.  Un objectiu vinculant de reducció dels gasos d’efecte d’hivernacle: l’objectiu  és reduir les emissions un 40 % per sota del nivell de 1990 només prenent mesures a nivell nacional, és a dir, sense incorporar la compra de crèdits de carboni d’altres països de fora de la UE. Això implica que per a les instal·lacions cobertes per la Directiva de comerç de drets d’emissió a partir del 2020 la reducció anual mitjana de les emissions s’incrementaria de l’actual 1,74 % al 2,2 %. Respecte a les emissions difuses s’hauran de reduir un 30% per sota del nivell del 2005 i aquest esforç caldrà repartir-lo entre tots els Estats membres.

2. Un objectiu vinculant en matèria d’energies renovables a nivell de la UE: es proposa pel conjunt dels Estats membres un objectiu vinculant del 27% de producció d’energia renovable. Si aquest es duu a terme tenint en compte els instruments de  mercat i fent possible l’ús de tecnologies emergents serà molt beneficiós pel que fa a les balances comercials energètiques, a la dependència de fonts energètiques locals, al creixement econòmic i a la creació de llocs de treball.

3. Eficiència energètica: la necessària millora de l’eficiència energètica, com element indispensable per a la transició cap a un sistema energètic segur i sostenible, s’estudiarà quan es revisi la Directiva sobre eficiència energètica a finals d’any.

4. Reforma del mercat de drets d’emissió: per tal de reconduir el problema dels drets d’emissió excedents que s’ha creat en els últims anys i millorar la resiliència del sistema, la Comissió proposa crear una reserva que estabilitzi el mercat de drets d’emissió a partir del 2021. La reserva funcionaria d’acord amb normes predefinides que no deixarien cap marge d’actuació a la Comissió ni als Estats membres en la seva aplicació.

5. Energia segura, assequible i competitiva: la Comissió proposa crear un conjunt d’indicadors per avaluar els progressos i oferir dades per a establir les polítiques necessàries. Aquests indicadors avaluaran les diferències de preus de l’energia, la diversificació del subministrament, la dependència de les fonts energètiques locals, així com la capacitat d’interconnexió de les xarxes nacionals.

6. Un nou sistema de governança: es basarà en els plans nacionals per aconseguir una energia competitiva, segura i sostenible. Aquests plans nacionals seguiran les orientacions de la Comissió per tal ser més coherents i coordinats entre ells i oferiran més transparència i seguretat als inversors.

La proposta de marc per al 2030 es recolza en una anàlisi detallada dels preus i dels costos de l’energia i ofereix seguretat jurídica als inversors i un plantejament coordinat dels Estats membres que donarà lloc a la implantació de noves tecnologies. Els preus de l’energia han augmentat a gairebé tots els Estats membres des del 2008. La comparació amb els socis internacionals posa de manifest diferències cada vegada més grans amb els preus del gas practicats a Estats Units, la qual cosa podria anar en detriment de la competitivitat de les empreses europees d’alta intensitat energètica. Tot i això, la pujada dels preus de l’energia pot ser parcialment compensada per unes polítiques energètiques i de lluita contra el canvi climàtic rendibles, per uns mercats energètics competitius i per la millora de l’eficiència energètica.

La comunicació on s’estableix el marc per al 2030 serà debatuda al més alt nivell, és a dir, en el Consell Europeu i en el Parlament Europeu. Segons les previsions, el Consell Europeu estudiarà la proposta en la seva reunió de primavera els dies 20 i 21 de març.

La Comissió convida el Consell i el Parlament Europeu a posar-se d’acord a finals del 2014 per tal que la UE es pugui comprometre en una reducció del 40 % a principis del 2015 en el marc de les negociacions del nou acord sobre la lluita contra el canvi climàtic que se celebraran a París a finals del 2015.

Les valoracions que s’han fet i que es poden fer de la proposta de marc legislatiu són diverses. Hi ha qui la rebutja per inconcreta o per poc ambiciosa. Probablement tinguin la seva part de raó, en especial si la comparen amb el que va ser el Paquet energia i clima, per al 2020, que va donar la sensació d’abordar d’una manera diferent i millor els reptes climàtics i energètics respecte a com fins aquell moment s’havien dissenyat les polítiques.

La proposta per al 2030 no és aire fresc, com va ser la del 2020, fins i tot sembla que pel camí s’hagi deixat alguna peça clau, com un objectiu vinculant per cada Estat membre per a les energies renovables. En el cas de l’Estat espanyol això hagués estat més que desitjable després del canvi radical de rumb de les polítiques sobre l’energia renovable.

Però no perdem de vista que la proposta continua mantenint una sèrie d’elements fonamentals en la política europea per fer front al canvi climàtic. És coherent amb el full de ruta de la Comissió per assolir una economia hipocarbònica i competitiva pel 2050. Permet a Europa seguir mantenint el lideratge de les polítiques climàtiques, ja que no trobarem cap altre regió al món amb un objectiu tan ambiciós. Demostra que la lluita contra el canvi climàtic i la millora de la competitivitat i la creació de llocs de treball no són objectius contraposats, tot el contrari, el futur d’Europa passa per integrar-los.

I el més important de tot és el que ha de venir, és a dir, el camp que el nou marc legislatiu obrirà. En base a aquest paquet caldrà fixar l’objectiu de reducció d’emissions difoses per cada Estat membre, els Estats membres hauran de presentar plans creïbles sobre el futur del seu sistema energètic, es reformarà el funcionament del mercat de drets d’emissió per fer-lo més resilient a les fluctuacions econòmiques i s’aprovaran una gran quantitat de normes sectorials adreçades a l’estalvi i la millora de l’eficiència energètica.

La decisió està en mans del Consell i del Parlament Europeu i si s’aconsegueix aprovar aquesta proposta sense descafeïnar-la s’haurà donat un bon pas endavant més per fer front al repte del canvi climàtic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s