Setge als habitatges buits

Article de Carles Sala, secretari d’Habitatge i Millora Urbana.

Publicat al diari ARA, el 21/1/2014.


Tots ens hem de felicitar per la iniciativa dels alcaldes catalans que han pres la decisió d’iniciar processos sancionadors a les entitats financeres amb habitatges buits als seus municipis. L’efecte domino és imparable, l’objectiu final és lloable, i el suport ciutadà i, com no, del Govern de Catalunya, està garantit. És intolerable el procés de degradació dels habitatges buits, i encara més en aquells casos en que les entitats financeres n’han adquirit la titularitat fruit de processos d’execució hipotecària o acords de dació amb els particulars.

La deixadesa i el desinterès d’algunes d’aquestes entitats financeres per fer les obres de conservació i manteniment necessàries per tornar a posar l’habitatge en condicions d’ús és més acusada en barris amb importants problemàtiques socials, que s’agreugen amb situacions d’ocupació il·legal, abandonament, impagament de quotes comunitàries i insalubritat. Tot plegat crea enormes problemes als Ajuntaments, que són els qui han d’afrontar en primera línia aquestes situacions. Per tant, les sancions han de servir per combatre-les.

No podem oblidar, però, que l’objectiu final que perseguim tots plegats és combatre l’exclusió social residencial i, en general, la problemàtica dels desnonaments. I això només es pot aconseguir situant en aquests casos els preus del lloguers molt per sota del preu del mercat. De la nostra experiència, podem afirmar que lamentablement les famílies desnonades sovint no poden pagar pràcticament res de lloguer i tenen problemes fins i tot per assumir el cost dels serveis bàsics.

Es per això que aquesta mesura sancionadora pot aconseguir d’entrada una cosa molt important: obliga a mobilitzar els habitatges. Però, i aquí ve la contradicció, no als preus assequibles que necessitem en aquests moments, perquè l’actual Llei pel dret a l’habitatge no obliga als bancs, ni a cap propietari, a llogar els seus habitatges a preus per sota del mercat.

Per això, la mesura que estan prenent molts ajuntaments s’ha de complementar amb mesures que incentivin els lloguers socials, o el que és el mateix, propiciant una rebaixa dels lloguers en el cas d’aquests habitatges ara en mans d’entitats financeres. És en aquest sentit que des del Govern volem signar la cessió d’habitatges desocupats d’aquestes entitats per destinar-los a lloguer social, i per tant a preus assequibles; estem articulant ajuts urgents de diferents tipologies per reduir substancialment el cost del lloguer en casos d’exclusió social; estem destinant habitatges del parc públic a resoldre aquestes situacions d’emergència a lloguers pràcticament zero, i també estem finalitzant el disseny d’un impost sobre els habitatges buits que estableix importants bonificacions si les entitats financeres destinen habitatges a lloguer social. No oblidem que la pròpia llei pel dret a l’habitatge obliga a adoptar aquestes mesures abans d’aplicar les sancions. En aquest sentit encoratjo al lector a fer una anàlisi de la literalitat de l’article 123.1.h de la Llei pel Dret a l’Habitatge i consegüentment dels apartats 1 a 5 de l’article 42 de la mateixa llei.

Amb tota la rotunditat del món, prefereixo que a través d’aquestes mesures de foment i estímul, fins i tot de caràcter fiscal, no recaptem res i aconseguim habitatges per a realitzar polítiques socials en els municipis amb demanda acreditada, que recaptar molt i quedar-nos sense instruments per facilitar sostre a qui ho necessita en aquest moment.

Finalment, una darrera reflexió de caràcter més general. No se’ns pot escapar tampoc que l’acumulació de molts habitatges buits en mans de les entitats financeres suposa una anomalia que hem de saber convertir en una oportunitat pel mercat de lloguer. Sovint ens hem queixat de la debilitat de l’oferta de lloguer en el nostre país. Ara, l’evident impossibilitat de vendre la totalitat dels habitatges en mans dels bancs ens dóna, potser per primera vegada en els darrers 60 anys, l’opció de normalitzar i equilibrar les formes d’accés a l’habitatge habitual, situant-nos en paràmetres més equiparables a la resta de països del nostre entorn.

La prioritat actual és oferir respostes a les famílies que pateixen més la crisi a través d’habitatges a preu assequible. Aquest és l’objectiu que ens uneix a alcaldes i Govern de Catalunya i pel qual treballem, cadascú amb les seves eines i possibilitats. Ara només falta que també s’hi acabin de sumar les entitats financeres que vulguin convertir la seva part de responsabilitat social en el seu millor valor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s