COP-19 de Varsòvia: Les subnations encara més protagonistes a les negociacions del clima

Val la pena començar recordant, molt breument, què s’entén pel concepte de  subnation dins el llenguatge de les Nacions Unides i, en conseqüència, dins la Convenció Marc de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic.

Subnation és aquell nivell de l’administració pública que es troba per sota del nivell estatal o federal. Per donar alguns exemples: una comunitat autònoma en el cas espanyol, un länder en el cas alemany, un estat en els cas dels EEUU, o una regió a la Xina.

El paper de les subnations per fer front al canvi climàtic és essencial, tant pel que fa a les actuacions d’adaptació com a les de mitigació. S’estima que el 80% de les actuacions per fer front al canvi climàtic es duen a terme a nivell de les subnations.

A la COP del 2008, a Poznan, la Delegació Catalana va proposar a través de la xarxa nrg4sd, que es reconegués el paper de les subnations per fer front al canvi climàtic. Aquell text va ser conegut com “l’esmena catalana”.

El reconeixement amb caràcter oficial de les subnations en la seva lluita contra el canvi climàtic es va obtenir per primera vegada a la COP del 2010 de Cancún, tal i com es recull a les decisions aprovades. Des d’aquell moment les subnations tenim més capacitat per participar a les COPs i la nostra veu és escoltada amb major interès. Aquest reconeixement no és un tema menor, ja que és difícil trobar situacions de reconeixement equivalent en altres processos de les Nacions Unides.

L’objectiu general de la COP de Varsòvia és facilitar el camí per arribar a un gran acord mundial del clima al 2015 a la Cimera que es celebrarà a París. El repte és enorme ja que hi ha una sèrie de punts importants en els que les posicions d’alguns països encara estan molt llunyanes. Però si ens centrem, en aquest apunt, únicament en com el paper de les subnations va evolucionant en el desenvolupament de les reunions podem observar canvis sensibles.  Tot i que aquests canvis s’han anat gestant durant els darrers anys,  en aquesta COP de Varsòvia és on finalment s’estan visualitzant amb claredat.

Tradicionalment s’havia concebut un gran acord de canvi climàtic sota un esquema de dalt a baix. És a dir, els estats haurien d’assolir un compromís de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i de polítiques d’adaptació en el marc de les Nacions Unides. Posteriorment cada estat signant implementaria dins el seu territori les polítiques necessàries per assolir els objectius. Però la realitat demostra que plantejar la lluita contra el canvi climàtic únicament sota aquest esquema de dalt a baix és massa limitat. Això és conseqüència de la incapacitat dels estats d’assolir aquest acord global de reducció d’emissions, com a mínim fins ara. La suma de reduccions compromeses unilateralment pels estats encara està molt lluny del que la ciència alerta que caldria fer a nivell global. Per altra banda, també s’observa com la fixació d’un objectiu, sigui o no ambiciós, no s’assoleix si no s’involucra de manera decidida a la resta d’escales de l’administració, així com al sector privat i a la societat.

En aquest sentit hi ha hagut canvis importants en el posicionament d’alguns països sobre com incorporar les subnations en els acords globals de canvi climàtic. Per exemple, els Estats Units donen suport d’una manera clara i explícita al paper de les subnations i proposen texts a les negociacions que reconeixen els seus esforços i que fan palesa la seva capacitat de lluitar contra el canvi climàtic, tant en mitigació, pel potencial de reducció, com en adaptació per ser l’administració que està més a prop dels impactes.

Els exemples de subnations amb una ambició en la lluita contra el canvi climàtic que va més enllà del que els seus estats els demanen són nombrosos. La llista és molt extensa, però a tall d’exemple podem enumerar: Escòcia, Renània del Nord-Westfàlia o Catalunya, dins l’àmbit europeu. Califòrnia, Québec, Nova York i South Austràlia, entre moltes altres, a nivell global. També són molt destacables entre els països del sud subnations com Kwazulu Natal, a Sudàfrica, o la regió del Nord de Burkina Faso.

No es pot predir encara quin serà l’abast, l’ambició i la forma jurídica de l’acord de París, però és raonable pensar que aquesta evolució en la concepció del paper de les subnations per abordar el repte del canvi climàtic s’incorporarà a l’acord de París, involucrant-les en el desenvolupament i implementació d’alguna de les parts necessàries de les polítiques climàtiques. Un acord mundial del clima que vulgui ser eficaç haurà d’incorporar totes les realitats i no únicament les visions dels estats negociadors. Aquests estats han d’aplicar també internament aquest principi i treballar coordinadament amb totes aquelles altres estructures de l’administració per tal de millorar la consistència i efectivitat  de  les polítiques climàtiques. Sense aquest exercici de corresponsabilitat i aquesta acceptació d’una realitat molt més complexa i rica dins els propis estats, difícilment serem capaços d’assolir els reptes que el canvi climàtic està posant en evidència.

En aquest context Catalunya tornar a participar activament en una COP, com ho ha fet en els darrers onze anys, i en aquest cas amb un doble objectiu: observar aquests canvis en el procés de les negociacions del clima per valorar el repte que suposa pel nostre país, tant en termes d’oportunitat com de responsabilitat, i a la vegada incidir en aquest procés negociador,  a través de la xarxa nrga4sd, la qual presidim, i a través del The Climate Group i de les reunions bilaterals que s’han mantingut amb Escòcia, Quebec, Gal.les, Bretanya o Kwazulu Natal.

Desitgem que el resultat de la COP de Varsòvia sigui un èxit i permeti avançar en el diàleg per assolir un acord al 2015 i a la vegada reforci les actuacions dutes a terme per tantes subnations.

Oficina Catalana del Canvi Climàtic

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s