Expectatives de la COP19. Cimera mundial del clima de Varsòvia

Com probablement ja sabeu el passat dilluns 11 de novembre es va inaugurar a Varsòvia el dinovè període de sessions de la Convenció Marc de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic, altrament coneguda com la COP (Conferència de les Parts), que es celebra cada any abans de Nadal i que durarà fins el 22 de novembre.

Ja hem comentat moltes vegades que l’èxit d’una COP no rau únicament en si s’assoleix una fita o un acord important. El resultat d’una COP pot ser de gran valor si s’avança d’una manera ferma i sòlida en la construcció d’un gran acord mundial per fer front al canvi climàtic.

Aquesta afirmació pot generar un cert sentiment de déjà vu, però és que aquesta COP19 de Varsòvia és una Cimera de transició de la que no podem esperar grans resultats amb ressò mediàtic. Tanmateix, sí que cal esperar que els delegats dels diferents països comencin a establir les bases del gran acord que s’haurà d’assolir al 2015.

Aquest és el gran objectiu final en el que s’està treballant: assolir un acord al 2015 i que sigui d’aplicació al 2020. Serà a la COP21 que es celebrarà a París. Però queda una gran tasca pel davant. Dos anys, o dos cimeres (la de l’any vinent serà a Lima), podrien semblar molt temps i que no hi ha cap pressa, però el repte a abordar és enorme i no hi ha temps a perdre. No tot es podrà acordar a París, és més, l’ideal serà poder arribar a aquell moment amb la major part dels punts clau de l’acord tancats i pendents només d’acordar algun serrell de pura voluntat política i beneir l’acord.

Anem a intentar desgranar alguns dels aspectes claus per interpretar amb major coneixement aquestes negociacions:

Els debats s’han construït sobre quatre grans conceptes:

a) La mitigació de les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle a través dels compromisos de reducció que han de fer els diferents països. Les negociacions es basen en el principi de responsabilitats comunes però diferenciades, és a dir, tots som responsables de reduir les emissions, però aquells que més emeten i que més han estat emetent tenen major responsabilitat i en conseqüència han de tenir major compromís.

El sumatori de reduccions d’emissions que unilateralment es plantegen a cada país es troben encara molt lluny de la reducció global d’emissions que la ciència alerta que cal fer.

Acordar aquestes reduccions és un dels grans entrebancs de les negociacions. Sempre ho ha estat, però ara fins i tot es veu agreujat per la incertesa de quins seran els futurs equilibris econòmics entre els països en un món que està canviant a tanta velocitat.

b)    L’adaptació al canvi climàtic, en especial per aquells països més vulnerables als impactes del canvi climàtic, que acostumen a ser els països més empobrits i que, a la vegada, han estat els menys responsables històricament de les emissions.

Episodis con el que acaba de succeir a les Filipines aporta una dosi de  dramatisme a la reunió i fa més evident la urgència d’assolir un bon acord i començar a aplicar-lo.

c)    El finançament derivat del canvi climàtic per a totes les inversions que cal emprendre, en el doble vessant de mitigació i adaptació, i incorporant tant les aportacions del sector públic com les del sector privat.

d)    La transferència de tecnologia i la creació de capacitats, per tal de facilitar a aquells països més empobrits l’accés als desenvolupaments tecnològics necessaris per fer front al canvi climàtic.

A més, i de cara a l’acord al que s’ha d’arribar al 2015 a París, ja s’ha començat a debatre quina hauria de ser la forma jurídica d’aquest acord. Aquest és un tema determinant ja que la forma jurídica final pot oscil·lar des d’un protocol internacional que seria d’obligat compliment, a un acord entre els països que tindria una força legal relativa.

Un acord futur que sigui inclusiu haurà de ser flexible i tenir en compte el gran mosaic de polítiques climàtiques i energètiques existents, els diferents tipus de mercats ja siguin totalment intervinguts o poc regulats, i els nous enfocaments dels països emergents. Però a la vegada cal no oblidar que un acord futur que sigui eficaç ha d’incorporar allò que la ciència ens alerta i que cada vegada ho fa amb major grau de certesa i seguretat.

Seguirem comentant com pensem que va evolucionant aquesta Cimera mundial del clima de Varsòvia.

Oficina Catalana del Canvi Climàtic

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s