Nova època, nous instruments

Article del conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila.

Publicat avui a  El Periódico de Catalunya.

Vivim en una època tumultuosa en què tot sembla moure’s a velocitat vertiginosa. Les antigues certeses es descomponen per moments i, com deia aquell, tot el que era sòlid ara es desfà a l’aire. Aquesta constatació tan postmoderna es pot aplicar en múltiples aspectes de la vida política, cultural i també econòmica. La crisi ens aboca a dur a terme aquells ajustos, estímuls i reformes necessàries per encarar una nova etapa que, amb tota seguretat, serà diferent a la que hem viscut fins ara.

Les polítiques d’habitatge han estat, són i seran cabdals en la nova etapa que es dibuixa. El sector públic ha de continuar ostentant un paper central per poder garantir no només el dret a l’habitatge, sinó també el dret a la ciutat, entès com la possibilitat de gaudir d’un entorn, d’uns equipaments i d’uns serveis de qualitat universalment accessibles. Aquest fi no difereix del que ha estat vigent durant els darrers 35 anys, però si que caldrà renovar els mitjans per fer-ho possible, ja que les regles del joc han canviat.

Des de 1981, any en què el govern autònom de Catalunya comença a caminar, un 21% dels prop de 1,4 milions d’habitatges que s’han construït han tingut algun tipus d’ajut públic. A la vegada, l’acció de l’administració s’ha deixat notar en múltiples actuacions de millora urbana. Actuacions quirúrgiques, no pas cosmètiques, que s’han dut a terme a l’empara de programes o plans com el de barris, suposant aquest darrer una inversió total de 693 milions d’euros. Ara mateix, tot i les greus constriccions pressupostàries que pateixen les administracions públiques, hi ha 118 actuacions del Pla de Barris en marxa, funcionant en paral·lel a d’altres programes impulsats per la Generalitat: Badalona (Sant Roc), Sabadell (Arrahona), Barcelona (Trinitat Nova), Terrassa (Can Anglada), etc.

Conscients d’on venim, cal que siguem el màxim d’innovadors per poder afrontar una realitat canviant. D’entrada, és possible afirmar que l’era de l’expansió urbana, a Catalunya, ha tocat a la fi a gairebé tot el territori. Només hi haurà nous creixements a les principals ciutats on hi ha demanda acreditada de sòl i habitatge. Toca treballar ciutat endins, limitant les noves promocions allà on realment fa falta. Renovació, regeneració, rehabilitació i reutilització s’imposen i cal un marc d’incentius que ho faci possible, alineant els objectius socials del Govern amb els propis d’un sector econòmic de tanta importància com és el de la construcció, ara en ple procés de reinvenció.

El nou marc, igualment, també ha de tenir presents les noves formes d’accés a l’habitatge, considerant les tinències intermitges i temporals. Si bé el lloguer s’ha de prioritzar a la propietat per tal de canviar el comportament social de les darreres dècades, cal ampliar el ventall d’opcions per poder facilitar l’accés a l’habitatge tot incentivant règims com el dret de superfície o la propietat compartida. I això sense oblidar els ajuts socials per aquelles famílies que es troben en situació més vulnerable.

Nova època, nous instruments. Valgui això de síntesi d’un programa d’acció, eminentment polític, que pretén fer possible compaginar els principis d’equitat, eficiència i sostenibilitat per estar a punt per un futur que ja és present.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s