20 anys de la revista Medi ambient, tecnologia i cultura

La revista Medi Ambient, Tecnologia i Cultura, que edita semestralment el Departament, ha arribat als 50 números, precisament quan fa 20 anys que s’edita. La publicació és una eina de comunicació oberta que vol contribuir a la reflexió, des d’un punt de vista tecnicodivulgatiu, sobre l’estat actual del medi ambient.

El secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat ha prologat l’últim número, amb un missatge centrat en les polítiques ambientals.

Josep Enric Llebot

Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat

L’incert esdevenidor indueix, moltes vegades, una mirada vers el passat recent amb una barreja d’enveja i de temor. En aquesta mirada jo trobo tres fets importants: fa poc més de vint anys que a Catalunya les polítiques ambientals tenen una organització administrativa centralitzada, fa també poc més de vint anys que es va dur a terme el primer gran concili ambiental al món, la cimera de Río de Janeiro, i fa vint anys que es publica la revista Medi ambient, tecnologia i cultura.

Són esdeveniments de signe diferent, però que contenen punts coincidents que ens porten a definir que cada vegada amb més intensitat les qüestions ambientals pretenen ocupar un lloc central en la nostra vida de cada dia. La cimera de Río de Janeiro va marcar un abans i un després. També des del punt de vista institucional la presència de gairebé un centenar de caps d’Estat i de Govern va donar el senyal que, per primera vegada, la gestió dels temes ambientals ocupava un lloc rellevant a l’agenda política de molts estats. Els resultats no poden deixar de veure’s en el dia a dia.  Desenvolupament sostenible, canvi climàtic, biodiversitat, agendes 21 són mots i, sobretot, conceptes, amb els que sovint ens trobem avui i que foren introduïts de manera important durant la conferència de Río en el debat polític. La renovació dels compromisos de Río i un nou impuls vers al desenvolupament sostenible, amb el rellançament d’una economia que incorpori els temes ambientals en el centre de la seva activitat i dels objectius d’eradicació de la pobresa han estat fa uns pocs mesos el focus de les actuacions internacionals i, des de la perspectiva actual, un epíleg a allò que va dur-se a terme l’any 1992 a Río.

L’interès per les qüestions ambientals a Catalunya no és recent ni és fruit d’una expressió de modernitat oportunista. Som un país hereu de la tradició excursionista i naturalista de finals del segle XIX, amb organitzacions de la societat civil que han cimentat un orgull del nostre territori i del nostre patrimoni natural i, a la vegada, una actuació de coneixement i de tenir-ne cura. El Llibre Blanc de la Natura dels Països Catalans fou una peça molt important en la construcció moderna de la sensibilitat vers la natura de la societat catalana que emergia de les obscures ombres del règim polític del franquisme.

No és casualitat, doncs, que la Generalitat optés per centralitzar les competències i responsabilitats en l’elaboració de les polítiques ambientals en una unitat administrativa l’any 1991. El paisatge ambiental i normatiu del país des d’aleshores ha canviat considerablement. Fruit de la feina i de l’entusiasme de moltes persones, des dels responsables polítiques que han anat passant fins arribar als tècnics i ciutadans  tenim avui un país força diferent del que teníem fa poc més de vint anys. Els nostres rius majoritàriament estan nets i tenim uns objectius de qualitat per ells i per les aigües subterrànies, que la situació econòmica actual dificulta el seu assoliment, però que en cap cas no canviarà. Els entorns naturals que ho necessiten estan gestionats amb diferents figures de protecció, tenim una costa que no s’ha sabut protegir d’unes lògiques econòmiques que ara sabem que són il·lògiques però que té unes platges i una zona costanera amb bona qualitat ambiental, tenim una gestió de residus majoritàriament ordenada i, sobretot, una societat conscienciada en la necessitat de dotar-se de polítiques ambientals serioses, ja que la qualitat ambiental és un element bàsic que configura la qualitat de vida.

Qualitat de vida, estat del benestar, són paraules i conceptes que sovint trobem al debat públic i que no representen el mateix per a tothom. Un medi equilibrat i  gestionat adequadament és un element clau de la qualitat de vida i en una societat moderna és imprescindible disposar de la informació adequada i contrastada. També fa uns vint anys es varen donar els passos per a poder disposar d’una eina que col·labori a la construcció d’una societat ben informada. Aquesta eina és la revista Medi ambient: tecnologia i cultura que justament ha jugat un paper d’acompanyament a aquesta trajectòria esbossada en els paràgrafs anteriors. Es notori constatar que una publicació del tipus que estem comentant arriba al seu número cinquanta i, per tant, s’ha de destacar la seva regularitat  i, sobretot, l’amplitud temàtica dels temes tractats. Fent-ne un repàs és difícil trobar que falti algun tema ambiental i també alguna de les persones de dintre i fora del país que tenen coses a dir en les disciplines ambientals. En aquest punt només queda felicitar-nos i desitjar per molts anys.

One thought on “20 anys de la revista Medi ambient, tecnologia i cultura

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s