L’alentiment de l’increment de la temperatura mitjana global la darrera dècada qüestiona el canvi climàtic?

És conegut en els àmbits científics el fet que  a la dècada 2000-2010  s’ha observat un alentiment en l’increment de la temperatura mitjana global. De fet, hi ha abundant literatura científica sobre aquest tema i per tant aquest seria el primer punt a destacar davant els que aprofiten qualsevol moment per insinuar l’existència de conxorxes o obscurantismes de la ciència “oficial” per amagar allò que no els convé: la comunitat científica no està ni amagant ni ocultant aquesta informació. La mateixa NASA-NOA a començaments d’any en el seu document Global Temperature Update Through 2012 fa menció d’aquesta situació. Concretament indica que The 5-year mean global temperature has been flat for a decade, which we interpret as a combination of natural variability and a slowdown in the growth rate of the net climate forcing[1]. Qui afirma això, entre d’altres, és en James Hansen, un dels grans climatòlegs mundials. I aquest és un dels molts exemples de literatura científica que està estudiant aquest tema.

Si be és cert que s’ha produït aquesta estabilització en la temperatura mitjana global a l’última dècada, el que també és un fet és que la concentració de GEH ha continuat augmentant en aquesta mateixa dècada i que conseqüentment ha augmentat l’energia acumulada pel sistema terra. La qüestió que s’estan plantejant els científics és, i per dir-ho planerament, on ha anat a parar aquesta energia?. S’han plantejat algunes hipòtesis i entre elles la que ara per ara sembla que dóna una millor explicació seria la que aquesta energia ha estat absorbida pels oceans en les seves capes més profundes. També s’han suggerit altres possible causes com un mínim prolongat pel que fa a l’energia rebuda pel sol, canvis en la quantitat de vapor estratosfèric i l’efecte “refredant” que tenen els aerosols a l’estratosfera i la troposfera. De totes maneres, fins ara no s’ha pogut fer una atribució robusta (és a dir estadísticament significativa) d’aquest alentiment a aquestes causes, i ara per ara el paper dels oceans sembla el més plausible.

Potser estem davant la presència d’algun factor que no era del tot ben conegut o comprés, i si això fos així els models climàtics que s’han vingut fent servir no han pogut “encertar” la totalitat de les seves previsions i per tant es constata una certa desviació entre el que els models majoritàriament projectaven i el que s’està observant. Aquest és un fet consubstancial a tots els àmbits de la ciència, es desenvolupen models que amb el temps es contrasten amb la realitat, i a partir de les conclusions, si cal, es perfeccionen aquests models. És part del procés de la ciència, i és evident que en la ciència climàtica ens hi podem trobar amb aquestes situacions en el futur. De fet alguns científics de casa nostra fa un temps que ja ho van començar a alertar. Un d’aquests científics és en Francisco Doblas Reyes de l’IC3, i un dels experts mundials en matèria de projeccions decadals i que justament fa molt poquet conjuntament amb d’altres científics, va publicar un article a Nature Climate Change, on estudia aquest fenomen i considera correcte establir una relació entre aquest alentiment i el paper dels oceans (Retrospective prediction of the global warming slowdown in the past decade[2])

Aquest mateix científic ens va indicar que a mida que vagi passant el temps serà possible poder comparar allò que els models projectaven amb el que realment està passant, i hi poden haver disfuncions en tant els models es van construint amb els coneixements existents en cada moment. Fet que no ens hauria d’estranyar atès que justament la ciència avança, normalment, de manera incremental i progressiva: hipòtesi – falsació davant dades reals, i nova hipòtesi (i/o model).

Cal tenir present que el clima és una sistema extremadament complex que tot just estem comprenent i és molt possible que els mecanismes que actuen en tot aquest procés són molt més complexos del que ara som capaços d’entendre.

A la pregunta de si això posa en qüestió l’escalfament global i el canvi climàtic, la resposta és que no, i es justifica per diferents motius:

  • Les sèries de temperatura que abasten períodes de temps més llargs mostren inequívocament un increment de la temperatura que ja en aquests moments és motiu de preocupació pels efectes contrastats que està tenint sobre el clima.
  • Existeixen altres elements i evidències subministrats per la comunitat científica que corroboren l’existència del canvi climàtic.
  • Tot i ser molt important en el clima, l’increment mitjà de la temperatura en superfície no és l’únic element del canvi climàtic i el que la temperatura no hagi augmentat tant com s’havia previst atès que l’excés d’energia hagi estat absorbit per les capes profundes dels oceans, no ens hauria de preocupar menys atès que l’increment de temperatura d’aquestes capes oceàniques pot comportar canvis en els seu comportament que ara per ara no som capaços de saber. El paper dels oceans en tot el tema del clima és un dels punts més complexos i menys ben entesos i per tant cal ser molt caut.
  • El clima no té un comportament lineal i per tant aquests fenòmens (com el d’aquest alentiment del creixement de la passada dècada) poden coexistir amb una tendència a llarg termini d’escalfament. De fet les projeccions decadals (a un horitzó de 10 anys) són molt més complexes d’establir que les projeccions a horitzons temporals superiors (per exemple de finals de sègle) entre d’altres coses perquè la variabilitat interanual juga un paper molt més accentuat. Fent un símil en una sèrie molt llarga de llançament de monedes (per exemple 1 milió de vegades) és molt possible que ens trobem series de 10 cares o de 10 creus seguides, però la probabilitat a llarg termini en els llançaments continuarà sent d’un 50%, tal i com la ciència de la probabilitat estableix.

En tot cas aquestes observacions, sobre un alentiment en l’increment de la temperatura mitjana global, ens aporten una valuosa informació per la ciència climàtica. Tanmateix, la veritable fotografia global sobre el que implica el repte del canvi climàtic i els impactes que podem preveure amb el coneixement científic actual la tindrem durant aquest any 2013 i 2014. L’IPCC està treballant en el seu Cinquè Informe d’Avaluació del Canvi Climàtic i es preveu que durant aquest 2013 comenci a publicar les conclusions dels seus tres capítols: Capítol 1, Bases de la ciència física, Capítol 2, Impactes, adaptació i vulnerabilitat i Capítol 3, Mitigació del canvi climàtic. Pel 2014 es preveu la publicació de l’Informe de síntesis.

A mesura que aquesta informació es vagi publicant tindrem el coneixement, segons el grau de coneixement de la ciència en l’actualitat, del veritable repte del canvi climàtic i per extensió en quina mesura tot allò que es va preveu al Quart Informe de l’IPCC (2007) s’està complint de la manera que es va preveure, s’està incrementant o s’està alleugerint.

Oficina Catalana del Canvi Climàtic



[1] http://www.nasa.gov/pdf/719139main_2012_GISTEMP_summary.pdf

[2] Guemas V., F.J. Doblas-Reyes, I. Andreu-Burillo and M. Asif (2013). Retrospective prediction of the global warming slowdown in the past decade. Nature Climate Change, doi:10.1038/nclimate1863.

<http://www.nature.com/nclimate/journal/vaop/ncurrent/full/nclimate1863.html>

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s