Doha i el desè aniversari de participació catalana a una cimera de Nacions Unides de canvi climàtic

Catalunya va començar a participar a les cimeres mundials de canvi climàtic al 2003 i ho hem fet de manera ininterrompuda, de fet, podríem dir que és el desè aniversari d’una delegació catalana a un cimera de Nacions Unides de canvi climàtic. Fent balanç d’aquests deu anys de participació activa podríem dir que els primers anys es van basar en generar el reconeixement internacional de la tasca que davant el canvi climàtic es du a terme des dels governs regionals o subestatals i en concret des de Catalunya. Aquesta feina es va concretar en el que es coneguda com “l’esmena catalana” que es va presentar a Poznan al 2008, que consistia en una proposta de modificació dels textos de negociació en el que s’incorporava el paper rellevant que exerceixen els governs regionals i locals.

Els acords de Cancun del 2010 van recollir per primera vegada aquest reconeixement, incorporant el concepte de “subnations” que és com en el llenguatge de Nacions Unides es refereixen als govern regionals. Aquest reconeixement ara ja és un fet, una mostra són la paraules de la Secretaria Executiva de la Convenció, Christiana Figueres, a Singapore, el passat octubre, on afirma que la solució al canvi climàtic i les negociacions multilaterals no es poden únicament construir sota un esquema de dalt a baix, dels estats cap a la societat, sinó també combinant amb un procés de baix cap a dalt, que incorpori als governs locals, regionals, al sector privat i a la societat en general:

By arguing for a multilateral process, I in no way argue for a process that is exclusively top down. Quite to the contrary. One of the very encouraging effects of the international climate change negotiations is that we are seeing ever increasing actions on both adaptation and mitigation undertaken at the national, subnational and regional levels. We have learned over the past few years that the path forward cannot be either a top down (intergovernmental regulation) or a bottom up exercise (domestic policies, business action, public engagement). The path forward has to be the result of concurrent, mutually reinforcing efforts that help us to spiral up toward the tipping point of transformation“.

En aquesta cimera la delegació catalana, encapçalada pel secretari de medi ambient i sostenibilitat, Josep Enric Llebot, assisteix com a co-president de la xarxa de governs regionals nrg4sd participant en les diverses jornades i trobades que organitza. Igualment es participarà en la jornada de The Climate Group, xarxa de la qual Catalunya forma part, a banda de les diverses trobades bilaterals amb altres governs regionals i agents econòmics i socials.

Bàsicament Catalunya compartirà en aquesta cimera la seva experiència en el desenvolupament de l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC), recentment aprovada pel govern de la Generalitat, així com la del Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2020 i presentarà la iniciativa legislativa per a disposar de la Llei Catalana del Canvi Climàtic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s