Congrés Mundial de la Natura. Dia 9: Les mocions

El Congrés arriba a una fase de més discussió, degut al sistema que s’utilitza per aprovar les mocions. El sistema és el següent: qualsevol membre pot promoure mocions perquè siguin considerades per l’Assemblea. En general les mocions plantegen qüestions complementàries a les que preveu el Programa d’actuació per al quadrienni 2013-2016, i una gran part d’elles obtenen un suport pràcticament unànime, tant de la “cambra” de governs, com de la d’ONG’s ( hi ha un complex sistema de votació basat en l’equilibri entre aquestes dues cambres).

Al principi de l’Assemblea més aviat es van aprovant les mocions que no presenten desacords. Per a les que presenten desacords, o bé perquè el Comitè de mocions ja ho ha previst, o bé perquè altres grups diferents del promotor hi han presentat esmenes, es convoquen els anomenats “grups de contacte”. Els grups de contacte (que en alguns casos es passen mig Congrés reunits), formats pel promotor de la moció en qüestió i els que hi han presentat esmenes, intenten arribar a un text de consens per portar a l’Assemblea. Molt sovint s’aconsegueix el consens, però de vegades no, i aleshores es porta la moció original a votació. Això fa que les mocions més polèmiques es concentrin en els dos darrers dies del Congrés.

Ha estat particularment polèmica la moció presentada per un grup molt nombrós d’entitats ambientalistes, contrària a la construcció d’una base militar que promou el govern de Corea a la pròpia illa de Jeju. Aquí hi ha hagut de tot: activa campanya del govern en contra de la moció (primer intentant que no anés a votació, després enviant correus personals a cada delegat del Congrés, repartint argumentaris a la sala….), presència permanent, molt respectuosa, d’activistes locals contra la construcció de la base, esbroncada a l’Assemblea, ….

Finalment, la moció no ha estat aprovada.

Certament algunes organitzacions aprofiten l’altaveu del Congrés per intentar que la UICN es pronunciï formalment respecte projectes de caràcter local, per als quals òbviament el Congrés no està preparat per fer-ne una valoració profunda i rigorosa, escoltant totes les parts implicades, i analitzant-ne la informació de detall. Trobo que en aquests casos la UICN perd rigor, no fa cap favor a les polítiques de conservació i utilitza un mètode amb un greu dèficit democràtic.

Per altra banda avui la sessió ha acabat amb un gust agredolç per a Catalunya. S’ha aprovat per pràctica unanimitat la moció 44 sobre incorporació d’objectius de conservació a la planificació territorial promoguda pel departament de Territori i Sostenibilitat, però en canvi no s’ha aprovat, per molt poc, la modificació dels estatuts de la UICN per reforçar (tímidament) el paper dels governs subestatals i locals a l’organització. De fet, hi hagut més vots a favor que en contra a les dues cambres, però per menys d’un punt de percentatge, no s’ha assolit els 2/3 necessaris per a una modificació estatutària. S’haurà de continuar insistint i treballant!

D’altra banda, l’Assemblea ha aprovat el Programa d’actuació de la UICN per al període 2013-2016, acompanyat d’un pressupost de 421 milions d’euros.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s