Article del conseller Recoder: Vint anys després, torno a Rio

El conseller Recoder, amb el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, i altres autoritats regionals, a Nova York, l'abril passat
El conseller Recoder, amb el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, a Nova York, l'abril passat

Fa 20 anys vaig assistir a la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro formant part de la delegació espanyola en la meva condició de diputat al Congrés. A la tornada el comentari més freqüent entre els delegats era que la Cimera havia estat un fracàs.

Ja llavors jo no compartia aquesta opinió. És cert que les expectatives eren molt altes i, en canvi, les sessions oficials van ser tedioses, els protocols feixucs i les actituds dels estats receloses. Ben diferent del dinamisme i del compromís dels actors no estatals, com les ONG o els ens locals i regionals, que van adoptar un ampli ventall de compromisos.

Crec que no m’erro si dic que el temps m’ha donat la raó. Els cinc acords adoptats, és a dir: la Declaració de Río, els convenis sobre la Diversitat Biològica i sobre el Canvi Climàtic –que es concretaria uns anys més tard a Kyoto- la Declaració dels Boscos, o les “Agendes 21” són claus per entendre les polítiques ambientals dels darrers vint anys. Ara tothom està d’acord que la Cimera de la Terra va marcar un abans i un després a tot el planeta.

Durant aquest període Catalunya ha capgirat la seva fesomia ambiental. És cert que tenim importants problemes per resoldre però, si ens centrem en els vectors més rellevants, coincidireu amb mi que la situació és radicalment diferent a la que hi havia abans del 1992 en matèria d’aigua, residus, atmosfera o espais protegits. Ara tenim major coneixement d’on som i de què ens falta.

Llavors era impensable controlar tots els residus i fer-ne recollida selectiva, sanejar el 95% de les aigües residuals o tornar la vida a rius que eren clavegueres. Tot això, que està en la ment dels ciutadans, no s’hauria assolit sense l’acció de les administracions locals i de la població i de la societat; Catalunya és el territori on més ajuntaments tenen Agendes 21 i on la societat civil és més exigent i participativa.

Aquesta transformació ha comportat que Catalunya hagi desenvolupat un sector econòmic del Medi Ambient de referència, amb capacitat d’innovació, molt internacionalitzat i capaç d’exportar tecnologies i models de gestió.

Catalunya -Govern, ens locals, empreses i ONG- torna a ser present de manera activa a la Conferència de les Nacions Unides Río+20 per renovar el compromís amb el desenvolupament sostenible i per impulsar polítiques d’economia verda i a favor de l’eradicació de la pobresa.

Els tres objectius són, altra vegada, ambiciosos i difícils d’implementar: en primer lloc, renovar el compromís amb el desenvolupament sostenible i, en aquest tema, els governs subnacionals –i Catalunya particularment-  anem a totes, a diferència d’alguns estats.

En segon lloc, crear un nou marc institucional pel desenvolupament sostenible, o model de governança. Es tracta de millorar la forma de prendre decisions i de regular els conflictes d’interessos per assolir el desenvolupament sostenible i l’eradicació de la pobresa.

En tercer lloc, avançar cap a l’economia verda per millorar el benestar de les persones i l’equitat social i, a la vegada, reduir els riscos ambientals i les tensions ecològiques. Segons l’ONU l’economia verda és la que comporta baixes emissions de carboni, utilitza els recursos de forma eficient i és socialment incloent. No es tracta, doncs, de desindustrialitzar sinó de reindustrialitzar i modificar a fons les polítiques energètiques.

El Govern de Catalunya té, a més, tres objectius propis: impulsar la projecció internacional de Catalunya en matèria ambiental, avançar cap al ple reconeixement del caràcter governamental de les regions en el marc de les Nacions Unides, i promoure la declaració de la Regió Mediterrània com a zona d’acció prioritària en la lluita contra el canvi climàtic.

Per avançar cap aquests objectius treballem amb aliats internacionals mitjançant la Xarxa de Regions per al Desenvolupament Sostenible (nrg4SD), que copresidim, i on ens apleguem governs regionals que defensem l’eficàcia dels governs subnacionals per implementar les polítiques ambientals, o el Climate Group, que és un lobby de regions i empreses que creiem que l’economia verda és beneficiosa per a tothom.

Malgrat els esforços de l’ONU, els acords previs són escassos: avui només 70 de les 329 propostes disposen d’un principi d’acord. D’aquí a una setmana, quan tornem de Rio, llegirem altra vegada als diaris sobre el caos que haurà estat la nova cimera i la manca de resultats; més, encara, que fa vint anys, i hi haurà compromisos que no es tancaran a la conferència. Però estic convençut que, tal com va passar fa vint anys, el temps desmentirà els mals auguris i ens demostrarà que darrera la porta verda que obrirem a Rio+20 hi ha moltes respostes per sortir de la crisi i avançar cap a un futur amb més benestar i major equitat.

Lluís Recoder

Conseller de Territori i Sostenibilitat

2 thoughts on “Article del conseller Recoder: Vint anys després, torno a Rio

  1. A Rio +20 es parla dels escenaris post-carboni on l’augment dels costos de transport faran inviables projectes d’altres èpoques com Eurovegas o la Marina d’Or per a xinesos que projecta el seu govern i faran necessària la producció agrària de proximitat en els terrenys més productius com els del Delta.També es parlarà de contaminació i pot citar com a exemple de com la reducció dels 80 km/h pel progrés de trigar un minut menys ha disparat la contaminació a Barcelona. També del dret a la informació ambiental que s’ha retallat en les lleis òmnibus. O de la gestió de l’aigua que vosté a privatitzat. Estem davant del govern més desenvolupista possible, un govern entregat completament als lobbys econòmics causant de la major part de les problemàtiques ambientals per molt que s’hi possin fulles verdes la realitat és la que és.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s