El paisatge, un recurs territorial emergent

Hem parlat amb en Jaume Busquets, responsable de Planejament de Paisatge a Territori i Sostenibilitat, per analitzar les actuacions que, en matèria de paisatge, ha dut a terme el Departament en els darrers anys, així com els principals reptes que queden per assolir, en un àmbit amb el qual ‘tots establim uns vincles personals i emocionals. Si aquesta relació és harmònica, acaba sent un actiu que contribueix al nostre benestar físic i psicològic. D’altra banda, des del moment en què la societat atribueix un valor al paisatge, el potencial d’aquest valor es multiplica, tant des del punt de vista ambiental com des del cultural i econòmic, i pot esdevenir un símbol d’identitat dels llocs’.

‘S’entén per paisatge qualsevol part del territori, tal com la col·lectivitat la percep, el caràcter de la qual resulta de l’acció de factors naturals o humans i llurs relacions. […] El paisatge participa de manera important en els àmbits cultural, mediambiental i social, i constitueix un recurs territorial favorable a l’activitat econòmica.’

(Fragment de l’entrevista realitzada en el Butlletí d’Innovació i Recerca)

Instruments, lleis, autoexigències… i innovacions derivades

‘Un dels conceptes clau és la consciència que el paisatge és un bé patrimonial, un valor per al país, i que com a tal exigeix que ens fixem no només en la conservació dels anomenats santuaris o illes de natura, sinó que l’abordem d’una manera més general.’

‘Els catàlegs de paisatge sistematitzen el coneixement paisatgístic de Catalunya amb una metodologia única, força innovadora, que es nodreix de diverses especialitats professionals i acadèmiques En pocs anys haurem passat a tenir un coneixement científic, sistemàtic i homogeni de tots els paisatges de Catalunya, amb la caracterització de 134 unitats de paisatge diferents.’

‘La Llei de paisatge és una llei operativa que permet diagnosticar, actuar i finalment avaluar els resultats de les actuacions.’

Legislació innovadora

‘Ha estat important la voluntat de crear una legislació molt acotada i sòbria, com també han estat notables els esforços per desenvolupar tots els instruments de la Llei en pocs anys. Es podria haver formulat una llei extensa i amb voluntat omnicomprensiva que a la pràctica hauria estat inaplicable. En canvi, la Llei 4 de paisatge és una llei operativa que permet diagnosticar, actuar i finalment avaluar els resultats de les actuacions.’

Pots llegir l’entrevista completa al butlletí d’Innovació i Recerca