Territori i Sostenibilitat sotmet de nou a informació pública el Pla director urbanístic de l’àmbit central del Camp de Tarragona

El DOGC publicava ahir l’inici de la segona informació pública del Pla director urbanístic de l’àmbit central del Camp de Tarragona, després que la Comissió territorial d’Urbanisme de Tarragona l’aprovés inicialment per segona vegada. El PDU es va sotmetre per primer cop a informació pública el mes de maig de 2010 però, arran de les al·legacions rebudes, es va optar per introduir-hi modificacions que requerien tornar a engegar el procés. Aquest pla concreta amb un major nivell de detall les directrius que emanen de figures de planejament superiors, com és el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, i permet atendre millor la singularitat del territori que abasta.

El projecte de Pla es proposa com a objectius centrals:

  • Garantir la preservació dels sòls no urbanitzables i la seva correcta gestió, conjugant l’existència d’importants extensions agrícoles amb les infraestructures previstes i amb una especial atenció als pols productius.
  • Fixar nou àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat, necessaris per garantir la coherència de l’ordenació territoral proposada.
  • Concretar l’ordenació de la futura Estació Central ferroviària, construir una única xarxa de rodalies i proposar una xarxa especialitzada de mercaderies que eviti el pas per la gran part dels actuals nuclis.
  • Recollir la proposta de traçat en estudi del Tram-Camp, que connecta l’Estació Central amb Reus, Tarragona i amb la costa, tot aprofitant l’alliberament de l’actual línia ferroviària.
  • Proposar vuit projectes estratègics, com són l’eix cívic de la T-11, Estació Central i Parc Esportiu; l’eix cívic Bellisens/N-340; l’àrea del Polígon Industrial Sud, ZAL del Port i Universitat Laboral; els parcs fluvials del Francolí i del Gaià; el corredor ambiental de Sant Ramon; l’estació de mercaderies del polígon de Constantí, i l’eix cívic Salou-Cambrils.

Un enfocament de detall

El Govern de la Generalitat va aprovar definitivament el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona el gener de 2010. Aquest Pla conté determinacions territorials, urbanístiques i relacionades amb les infraestructures per a les comarques del Tarragonès, el Baix Camp, l’Alt Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i el Priorat.

El Pla, igual que els altres que ha impulsat el Departament de Territori i Sostenibilitat, considera que l’ordenació urbanística té un abast que sobrepassa el de cada nucli i, alhora, que cada municipi forma part d’un sistema plurimunicipal construït en base a les relacions que mantenen els diferents nuclis entre si.

Per tal de concretar les propostes dels Plans territorials parcials, el Departament va impulsar la redacció de figures de planejaments que permetin abordar en detall la realitat d’alguns d’aquests sistemes plurimunicipals. Per aquest motiu, i per les oportunitats que obriran els nous projectes d’infraestructures a la zona, el Departament va decidir promoure la redacció d’un pla que permetés concretar, amb un grau de detall encara més proper al territori, les directrius del Pla territorial.

El PDU de l’àmbit central del Camp de Tarragona va ser aprovat inicialment per primera vegada el mes d’abril de 2010. Posteriorment, es va sotmetre a informació pública i va rebre un total de 77 escrits d’al·legacions. Fruit de l’anàlisi d’aquestes al·legacions i dels informes sectorials rebuts, el Departament va introduir algunes modificacions al PDU i va considerar adequat reiniciar els tràmits. Així, el pla va ser aprovat inicialment per segona vegada el passat mes de novembre i ara es torna a sotmetre a informació pública durant un període de 45 dies, per tal d’incrementar el grau de seguretat jurídica del Pla.

Més concrecions

El document que es torna a exposar a informació pública incorpora nous sectors de desenvolupament urbanístic condicionat i algunes precisions pel que fa a les qualificacions del sòl no urbanitzable.

També redueix algunes reserves de sòl per a futurs desenvolupaments, recull la necessitat de redactar un Pla de mobilitat específic per a l’Estació del Camp de Tarragona, retoca les extensions d’alguns sectors urbanitzables i modifica en algun punt les afectacions per futurs traçats ferroviaris.

L’àmbit del Pla

El Pla director abasta 23 municipis de les comarques del Tarragonès, Alt Camp i Baix Camp: Almoster, Altafulla, Cambrils, la Canonja, Castelvell del Camp, el Catllar, Constantí, els Garidells, el Morell, els Pallaresos, Perafort, la Pobla de Mafumet, Reus, la Riera de Gaià, Riudoms, Salou, la Secuita, la Selva del Camp, Tarragona, Torredembarra, Vilallonga del Camp, Vila-seca i Vinyols i els Arcs.

Aquests municipis sumen una superfície de 41.857 hectàrees, amb una població propera als 390.000 habitants, i formen el cor de la segona àrea urbana més important de Catalunya. Es tracta d’un territori amb característiques metropolitanes, tot i que s’hi poden distingir diferents situacions, com ara un litoral residencial i turístic; nuclis situats a la plana agrícola al sud oest de Reus; petits nuclis entre la muntanya i la plana o bé nuclis rurals al nord de l’àmbit, condicionats per les infraestructures; municipis de fort perfil industrial, com Constantí o la Pobla de Mafumet, i l’àmbit metropolità central, integrat per Tarragona, Vila-seca, Reus i Constantí.

L’àmbit central del Camp de Tarragona, doncs, és un territori amb múltiples facetes sotmès a fortes dinàmiques de desenvolupament i transformació, amb una important presència d’infraestructures productives i de mobilitat. Entre aquestes, destaquen el Port -segon en importància de Catalunya-, l’aeroport de Reus, el Polígon Industrial Sud o el TAV.

Els projectes futurs per aquest àmbit passen per la construcció d’un nou traçat del Corredor Mediterrani, des de Cambrils fins a Perafort; la reforma ferroviària que permetrà eliminar el pas pel front de Tarragona i incorporar Reus a la xarxa de rodalies; la nova Estació Central intermodal al sud de l’aeroport, i la creació de la nova ZAL al Port.

El PDU segueix l’estructura tradicional dels plans territorials, agrupant les seves consideracions en tres grans apartats:

  • Espais oberts
  • Sistema d’assentaments urbans
  • Infraestructures de mobilitat

Espais oberts

La protecció dels espais oberts, bé sigui pel seu interès ambiental o bé per la seva contribució a l’equilibri dels nuclis urbans, és un aspecte fonamental per a l’ordenació urbanística de l’àmbit. L’existència d’importants extensions agrícoles s’ha de conjugar amb les infraestructures previstes i amb una especial atenció als pols productius i les seves necessitats.

El PDU recull les categories de protecció establertes pel Pla territorial parcial del Camp de Tarragona i tots els àmbits inclosos en cadascuna d’elles. Els principals criteris mediambientals són: minimitzar el consum de sòl; salvaguardar les àrees amb riscos naturals o tecnològics; conservar els hàbitats d’interès; garantir la funcionalitat dels elements connectors, i vincular la planificació dels usos del sòl amb la de la mobilitat, entre d’altres.

Així, el PDU planteja tres tipus de protecció i, fruit de la primera exposició pública, s’han introduït algunes modificacions:

  • Sòls de protecció especial: comprèn els sòls ja protegits per les normatives sectorials (PEIN, Xarxa Natura 2000 i Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner), zones d’interès geològic, connectors entre espais protegits i hàbits d’interès comunitari.

Entre aquests sòls s’inclouen les conques fluvials del Gaià i del Francolí, amb les seves zones d’horta; les zones humides del front costaner de la Pineda, o el paratge del Bosc de la Marquesa, entre d’altres. En comparació amb la primera informació pública, s’ha atorgat aquest règim de protecció a la zona marítim terrestre de domini públic, tres noves zones humides de l’inventari de Catalunya i les forests i els boscos d’utilitat pública.

  • Sòls de protecció territorial:

  • D’interès agrari i/o paisatgístic: abasta, per exemple, les planes agrícoles de la Selva del Camp (introduïnt en aquest cas algun ajust), Vinyols i els Arcs i Cambrils, així com l’entorn d’Almoster. Arran de la primera informació pública, s’ha incorporat a aquest nivell de protecció sòl del terme d’Altafulla.
  • De potencial interès estratègic, segons la delimitació del Pla territorial parcial.
  • Amb protecció d’infraestructures, en referència a sòls per on és previst el pas futur d’alguna infraestructura. Es tracta del corredor format per l’AP-7, el nou traçat del Corredor Mediterrani i el sistema ferroviari. En el nou text s’incorporen alguns sòls més a aquesta classificació.
  • Sòls de protecció preventiva: es tracta de sòls protegits que no corresponen a cap de les categories anteriors. Aquesta nova versió amplia el sòls amb aquest nivell de protecció.

Finalment, aquesta segona versió del PDU considera que els sòls considerats “de riscos i afectacions” (els situats entorn del Polígon Petroquímic o de l’aeroport, per exemple) tenen caràcter transversal. La primera versió els incloïa en la categoria de sòl de protecció territorial.

Sistema d’assentaments urbans

Les previsions demogràfiques per a l’horitzó temporal del Pla apunten a una població de 552.810 habitants a l’àrea central del Camp de Tarragona l’any 2026. Aquest creixement demogràfic, amb els necessaris llocs de treball i habitatges que l’acompanyaran, haurà de ser absorbit, majoritàriament, pels sòls urbans i urbanitzables previstos pel planejament urbanístic municipal.

Posteriorment, el PDU preveu completar-los amb alguns nous sectors de desenvolupament, ben connectats amb la xarxa de ferrocarril i amb la de tramvia prevista.

Així, el PDU recull les estratègies de desenvolupament que el Pla territorial parcial assignava a cada nucli i assumeix les reduccions de superfície o extincions de sòls urbanitzables que aquell plantejava. No obstant això, el PDU aprofita la seva més gran escala de detall per introduir estratègies específiques en 12 sectors urbanitzables.

Igualment, el PDU aposta pel desenvolupament d’algunes peces de sòl considerades imprescindibles per fer realitat l’ordenació territorial proposada. Es tracta de nou àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat:

  • Estació Central Intermodal, en l’encreuament entre el Corredor ferroviari Mediterrani i la T-11: engloba l’estació de tot tipus de trens de passatgers, el Tram-Camp, terminals aeroportuàries, estació metropolitana d’autobusos, taxis i aparcament. Ocuparà una extensió de 49,6 hectàrees.
  • Estació de mercaderies, Polígon Industrial de Constantí: es preveu completar l’actual polígon, racionalitzant el traçat del seu accés per carretera i reforçant el seu paper com a estació de mercaderies. L’àrea de desenvolupament té una superfície de 10,18 ha, amb façana a l’aeroport.
  • Front residencial i terciari sobre l’eix de la T-11: es proposa una franja de 10,6 ha per connectar els sectors residencials previstos al llarg de la carretera amb els sectors terciaris propers a la futura Estació Central.
  • Sector d’ús mixt La Canonja/Bonavista (La Canonja/Tarragona): situat entre la frontera entre Bonavista i la futura àrea residencial estratègica (ARE) de la Canonja, i sobre el nou eix d’accés a l’actual A-7. Té una superfície de 19,28 hectàrees i combinarà usos residencials i terciaris.
  • Sector d’ús especialitzat La Canonja: un total de 8,86 ha per a equipaments i dotacions complementàries.
    Sector d’ampliació del barri de La Plana (Vila-Seca): el PDU preveu un sector de 2,95 ha per a dotacions complementàries d’aquest petit barri.
  • Sector mixt Rojals (Reus): situat a llevant de la ciutat, en continuïtat al teixit urbà i sobre un dels accessos, amb una superfície de 53,95 ha. El seu desenvolupament pot contribuir de manera decisiva a la configuració de la façana urbana de llevant.
  • Sector T-11 Sud (Tarragona): ubicat al costat de les actuals instal·lacions de CIMALSA i a tocar de la T-11. Es tracta de 39,97 ha amb usos de terciari i equipaments.
  • Horta Gran (Tarragona): el PDU classifica un total de 90,91 ha actualment no urbanitzables a ambdós costats de la T-11 on s’han previst usos residencials i terciaris.

Infraestructures de mobilitat

El PDU recull la proposta sobre infraestructures del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, així com els estudis en curs de les diferents administracions competents. No obstant això, el canvi d’escala del PDU permet una major precisió dels traçats i una visió més integrada d’aquests amb el sistema d’espais oberts.

El Pla aposta per la priorització del transport públic a l’àmbit, posant l’èmfasi en la reordenació i impuls de les Rodalies i el Tram-Camp, i potenciant la intermodalitat, sobre tot en els punts de màxima generació de mobilitat, de nous assentaments residencials i al llarg dels eixos cívics principals.

Xarxa ferroviària de passatgers i mercaderies

El disseny de la nova xarxa ferroviària per a passatgers té en compte la recent arribada del TAV al Camp de Tarragona, amb estació a la Secuita, i les possibilitats que obre la construcció del Corredor Mediterrani, tant per la desafectació de l’actual línia de la costa com per l’aparició d’una estació propera a l’aeroport i a l’N-420. En aquesta nova Estació Central concorreran els trens de mitjana i llarga distància, rodalies, autobusos i Tram-Camp.

En conjunt, la proposta ferroviària construeix una única xarxa de rodalies i proposa una xarxa especialitzada de mercaderies que evita el pas per la gran part dels actuals nuclis.

Així, el PDU preveu dues fases en el desenvolupament de la xarxa ferroviària:

  1. Desviament del traçat costaner al nord del nucli urbà de Tarragona fins a superar el Francolí i trobar-se amb la línia actual. En aquesta primera fase, el traçat pot comptar amb algunes estacions, la més important de les quals podria estar situada en la plaça Imperial Tarraco o al marge dret del Francolí.
  2. Nou traçat soterrat al llarg de la T-11 que podria enllaçar amb la nova Estació Central i amb el Corredor Mediterrani, amb un traçat i estacions intermèdies a concretar per l’administració competent.

Dins d’aquesta xarxa ferroviària de mercaderies, el PDU aposta per la rehabilitació de la línia Reus-Roda i la modernització de la línia mixta Reus-Móra d’Ebre. Igualment, proposa, en coherència amb l’explicat anteriorment, no utilitzar l’actual línia que passa pel centre de Reus per a mercaderies.

Finalment, el Pla completa el disseny de la xarxa d’altes prestacions per a passatgers tot perllongant la línia des del possible cul-de-sac de Tarragona en direcció nord, fins a enllaçar de nou amb la línia d’alta velocitat Madrid-Barcelona a l’alçada de la Pobla de Montornès.

En comparació amb el document de la primera aprovació inicial, el nou PDU introdueix els canvis següents:

  • Modifica el traçat ferroviari que es proposava anteriorment per ponent de la ciutat de Reus, recuperant l’actual traça de llevant.
  • Elimina la previsió de diverses fases desenvolupament del Tram Camp, limitant-se al que preveu l’estudi informatiu actualment en tràmit.
  • Incorpora el ramal ferroviari que permet la connexió de Salou amb la línia Reus-Tarragona-Barcelona també en ample ibèric.
  • Recull les previsions del Pla territorial pel que fa al traçat ferroviari de mercaderies en l’àmbit de la futura ZAL i del Port de Tarragona mentre no es concreti la traça definitiva mitjançant el corresponent estudi sectorial.
  • Contempla com a exclussiu per a passatgers el tram Morell-la Secuita de la línia Reus-Roda fins que s’estableixin les mesures necessàries perquè pugui ser mixta.

Tram-Camp

La nova versió del PDU recull exclussivament la proposta de l’estudi informatiu en curs sobre aquest nou sistema de transport. El Tram-Camp, per tant, discorreria sobre l’antiga franja ferroviària entre Cambrils i Vila-seca, per arribar a la nova estació intermodal de l’aeroport i a Reus i Tarragona.

Xarxa viària

El disseny de la xarxa viària a l’àrea central del Camp de Tarragona persegueix, d’una banda, optimitzar les infraestructures que la travessen longitudinalment, mitjançant la millora dels traçats (tercer carril a l’AP-7 i un possible nou traçat de l’A-7), i, de l’altra, potenciar la connexió vertical, és a dir, amb Valls i Montblanc (nova autovia, plataforma bus-exprés des de Tarragona a l’estació de la Secuita). Finalment, una nova via orbital des de Reus fins a l’AP-7 i l’A-7 a Torredembarra permetria reconduir els tràfics exteriors del sistema urbà tot millorant les carreteres existents.

Així, el PDU proposa les intervencions següents:

  • La creació d’un únic corredor viari arterial, integrat per l’actual AP-7 (amb un tercer carril) i per un nou traçat de l’A-7 al llarg de tot el recorregut. Per aquest corredor discorrerien, també, totes les grans línies de serveis. Això permetria alliberar l’actual A-7 del trànsit de llarg recorregut i permetria el condicionament dels trams més urbans d’aquesta via com a eixos cívics.
  • La construcció de l’autovia a Montblanc a càrrec del Ministeri de Foment.
  • La conversió de la carretera N-240 en una plataforma de bus exprés per tal de resoldre l’accés en transport públic a l’estació del TAV de la Secuita.
  • Un nou accés viari al Port de Tarragona, creant un nou vial fins a la C-31b de Tarragona a Salou. Entre els canvis fruit de les al·legacions, hi ha la creació també de vies de servei per al trànsit pesant a ambdós costats de la C-31b, per tal de separar els fluxos del transport de mercaderies i el trànsit urbà.
  • Condicionament o millora de traçat d’eixos viaris locals i dels seus enllaços amb les vies principals.

La nova versió del PDU introdueix altres canvis en comparació amb el que es va aprovar inicialment per primer cop:

  • Incorpora el projecte de condicionament i millora de la TV-3141 de Reus a Cambrils.
  • Modifica el traçat proposat de la TV-7211 de Reus a Constantí en la part sud del Polígon Industrial d’aquest municipi.
  • Incorpora el nou traçat de la C-14 entre Reus i Alcover
  • Inclou el nou traçat de la reordenació dels accessos en l’autovia T-11

Aeroport de Reus

El PDU recull com a espai aeronàutic de l’aeroport de Reus les 319,8 hectàrees de superfície més una reserva de sòl de 28,3 hectàrees, tal com indica el Pla territorial del Camp de Tarragona.

A més, el PDU proposa estudiar la possible ubicació futura de noves terminals de l’aeroport connectades directament amb la nova Estació Central.

Camins de vianants i carrils bici intermunicipals

El Pla inclou diversos esquemes amb les propostes per a les xarxes d’itinerartis principals per a vianants, transport públic, bicicletes i vehicles.

Projectes estratègics

El document exposat a informació pública recull, amb caràcter propositiu, els possibles esquemes d’ordenació, usos i activitats per a les vuit peces estratègiques de l’àrea central del Camp de Tarragona:

1. Eix Cívic de la T-11, Estació Central i Parc Esportiu:
inclou els desenvolupaments residencials que s’han anat produïnt en els darrers anys al llarg de la carretera T-11. El Pla emfasitza les seves possibilitats com a eix de connexió entre la futura Estació Central -sobre el traçat del Corredor Ferroviari- i el Parc Fluvial del Francolí.

2. Eix Cívic de Bellisens/ N-340: el Pla proposa potenciar el tram de l’antiga N-340 entre el Fluvià i la riera del Mas de Sostre i l’autovia de la Boella com a eix cívic de relació entre les tres ciutats de l’àmbit.

3. Polígon Industrial Sud, ZAL del Port i Universitat Laboral: el PDU proposa noves instal·lacions industrials, no necessàriament químiques, en l’espai lliure del Polígon, en el front de l’eix de l’antiga N-340.

4. Parc Fluvial del Francolí: el PDU considera necessària la transformació de la llera del Francolí i dels seus terrenys adjacents en un parc fluvial.

5. Parc Fluvial del Gaià: el Pla delimita una superfície de gairebé 485 hectàrees al llarg de recorregut del riu Gaià a través dels municipis de Tarragona, Altafulla, la Riera de Gaià i el Catllar, amb l’objectiu de constituir un veritable parc fluvial.

6. Corredor ambiental de Sant Ramon: es proposa una via parc, que podria allotjar el bus exprés des de Tarragona fins a l’estació del TAV.

7. Estació de mercaderies. Polígon de Constantí: el Pla preveu potenciar l’Estació classficadora actual, ateses les previsions portuàries i industrials, i també proposa convertir el Polígon Industrial de Constantí en una gran estació de mercaderies, tot ampliant la seva platja ferroviària.

8. Eix cívic Salou-Cambrils: aposta per aprofitar la desaparició de l’actual via ferroviària al seu pas pel centre de Cambrils i Salou per convertir el traçat en un nou eix cívic vertebrador dels teixits urbans.

Nota de premsa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s