Queden zones tranquil·les a Europa?

Tocat per la tramuntana

Un terç de l’àmbit rural europeu es troba potencialment afectat per problemes de contaminació acústica. Això és el que conclou l’Agència Europea de Medi Ambient a l’informe Zones tranquil·les a Europa: ambients no afectats per la contaminació acústica.

L’estudi confirma que la distribució de zones tranquil·les està fortament relacionada amb la densitat de població i la densitat d’infraestructures de transport presents al territori. D’aquesta manera, regions com Bèlgica, Luxemburg o els Països Baixos, amb una densitat de població elevada, presenten una qualitat acústica més baixa, amb índexs més alts de soroll ambiental, mentre que per contra zones més remotes, com la regió alpina, o de països com ara Finlàndia, Islàndia, Noruega o Suècia, tenen una major proporció de zones tranquil·les. A més, al voltant del 27% dels espais Xarxa Natura 2000 d’Europa tenen àmplies zones considerades tranquil·les, tot i que una cinquena part de les àrees protegides es troben exposades a nivells elevats de soroll.

Read More »

La contaminació acústica arriba a les escoles en forma de taller

blog

El soroll, entès com a sons molestos que percep l’oïda, és considerat contaminació, ja que deteriora la qualitat ambiental del territori. Per augmentar la consciència sobre aquest problema que pateixen sobretot els grans nuclis urbans, el Departament de Territori i Sostenibilitat va organitzar la setmana passada un taller sobre contaminació acústica a l’escola de secundària Els Arcs de Barcelona.

Al taller hi van participar tots els alumnes de secundària i van poder mesurar la contaminació acústica de la seva escola, tot experimentant amb aparells de mesura del soroll ambiental. Per acabar, van proposar bones pràctiques a dur a terme a l’escola i al carrer, per tal de reduir el soroll i contribuir a la millora de la qualitat de vida de les persones que es veuen exposades al soroll.

Festa del Medi Ambient

L’Escola de Secundària Els Arcs va sol·licitar al Servei de prevenció i control de la contaminació acústica i lumínica, de la Direcció General de Qualitat Ambiental, la realització d’un taller sobre aquest tema on participen els alumnes, des de primer a quart d’ESO, en el marc de la Festa del Medi Ambient que celebren abans de la festa de fi de curs, enguany dedicada al so i al soroll.

L’olivera mil·lenària d’Icíar Bollaín posa en valor els arbres monumentals

Des de sempre alguns arbres s’han respectat d’una manera especial, són arbres-monument amb nom propi. I precisament, parlant d’arbres amb nom propi, destaquem que tot just fa un mes que es va estrenar la pel·lícula El olivo, d’Icíar Bollaín, un film que té com a principal protagonista una olivera mil·lenària. La recuperació d’aquesta espècie i la importància patrimonial que se li atorga al llarg de la pel·lícula fa que el film serveixi d’element conscienciador i difusor d’un arbre que actualment seria catalogat com a monumental. El rodatge de la pel·lícula s’ha desenvolupat al Baix Maestrat (País Valencià), a prop del Montsià, una zona que destaca precisament per l’abundància d’oliveres centenàries.

A Catalunya la primera declaració d’arbre monumental es va fer l’any 1987, moment en què la Generalitat va establir el mecanisme de protecció dels arbres i arbredes. Ara per ara, ja hi ha 220 arbres o grups, declarats o prevists per declarar, és a dir, 250 arbres monumentals individuals i 3 arbredes. Des que es va començar a desenvolupar aquest vessant més històrico-sentimental dels arbres singulars, s’ha treballat en la protecció dels arbres monumentals, tot procurant la conservació, tal com s’exemplifica a la pel·lícula.

Els arbres i arbredes monumentals són protegits i tutelats per la Generalitat de Catalunya, però el manteniment i millora d’aquest patrimoni és responsabilitat de tothom. És per això que quan es visita un arbre monumental, cal fer-ho amb una actitud respectuosa i cívica.

La ratificació de l’acord de París: el moment de la veritat

El desembre passat es va aprovar a París un nou acord sobre canvi climàtic. Aquest proper divendres, 22 d’abril, té lloc a la seu de les Nacions Unides, a Nova York, l’acte que marca el començament del període d’un any que el mateix acord estableix perquè els Estats en facin efectiva la ratificació . Recordem que perquè entri en vigor cal que un mínim de 55 Estats, que representin com a mínim un 55% de les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), s’hi sumin. Serà l’hora de comprovar realment si el compromís assolit l’any passat es manté ferm en les agendes mundials.

En aquest marc, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, han volgut adherir-se a la campanya a favor de la ratificació. La iniciativa, liderada per les Nacions Unides, pretén encoratjar tots els ciutadans perquè adrecin missatges de suport a l’acord a través de les xarxes socials.

Read More »

Controlant els sòls afectats entorn del polígon de Flix

Article de Josep Maria Tost, director de l’Agència de Residus de Catalunya al Diari de Tarragona 18/3/2016

josep-maria-tost-215x300En aquests darrers temps s’està escrivint molt sobre Flix. Sobretot, després de l’anunci d’Ercros que l’activitat quedarà sota mínims. És comprensible el neguit que produeix a la comarca la possible pèrdua d’activitat econòmica i la incertesa sobre com es gestiona el passiu ambiental generat per aquesta activitat centenària. És a aquest segon punt al qual em vull referir. És ben cert que a Flix ens trobem amb una situació històrica complexa per a la qual estem cercant la millor solució. Volem posar fi als efectes derivats d’un passiu ambiental històric lligat a un marc normatiu inexistent fins a la dècada dels anys vuitanta del segle passat, moment en què es van promulgar les primeres normatives sobre residus. Des de l’Administració, a través de l’Agència de Residus de Catalunya, hem actuat amb sensibilitat, diàleg i consens. A més, en tot aquest procés, Ercros no ha defugit de conèixer, cercar i aplicar la solució dels problemes ambientals que ha generat.

Read More »

Expliquem als professionals les estratègies i eines per millorar la qualitat de l’aire

l’Escola de Formació del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB), amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat, ha ofert el curs Prevenció i vigilància de la qualitat de l’aire: Estratègies i Eines.

Aquest programa, de tres sessions, ha nascut de la necessitat de sensibilitzar els professionals que gestionen i prenen decisions en àrees que tenen un impacte directe en la qualitat de l’aire i que, al seu torn, han de promoure la sensibilització de la ciutadania en aquest àmbit. També se’ls ha ofert eines pràctiques de suport per aplicar mesures per reduir la contaminació atmosfèrica.

Per començar, s’ha exposat la feina que s’impulsa des del Govern en el marc del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire i s’han detallat els efectes sobre la salut de la població que comporta una qualitat de l’aire insuficient, en base a diferents estudis. Per millorar-la, s’han explicat diferents mesures pràctiques adreçades a la gestió de les accions a la via pública. Un clar exemple és el de les petites obres, un camp en el que encara manca força sensibilització dels treballadors a l’hora de reduir l’impacte atmosfèric que provoca la seva activitat.

Un altre aspecte en el que s’ha incidit és la mobilitat. S’han mostrat diverses experiències a nivell de mobilitat i planificació urbana enfocades a un transport de persones racionalitzat i amb menor impacte ambiental. També s’ha explicat el marc normatiu general i específic del control de les emissions industrials. S’han mostrat els sistemes de vigilància i seguiment d’aquestes emissions a Catalunya.

Finalment, s’ha explicat la dinàmica que s’aplica en el cas de declaració d’episodis ambientals de contaminació: com es fa la vigilància i la modelització, quins paràmetres es tenen en compte, com funcionen les alertes a la població i quines accions es demanen, o quines experiències de declaracions d’episodis hi ha hagut a casa nostra i a d’altres ciutats europees.
Els 25 assistents van ser principalment tècnics de medi ambient d’ens locals, a més de professionals i estudiants interessats a introduir-se en la matèria de la qualitat de l’aire.

Smart city en l’àmbit de la contaminació atmosfèrica

Quines connotacions té l’Smart City en relació a la millora de la qualitat de l’aire?

Aquesta setmana s’ha dut a terme l’Smart City Expo World Congres a la Fira de Barcelona. La Direcció General de Qualitat Ambiental (DGQA) hi ha participat per explicar i fer pedagogia sobre la casuística entre mobilitat elèctrica i “aire més net”, una de les mesures clau del Pla d’Actuació per a la Millora de la Qualitat de l’Aire-Horitzó 2020.

El concepte d’SMART CITY està íntimament relacionat amb la qualitat de l’aire i qualitat de vida a les ciutats en un futur. Les “ciutats intel·ligents” apostaran per ciutats netes i saludables, utilitzant  noves tecnologies i optimitzant recursos energètics per garantir un ambient més respirable.

La mobilitat rodada dins les ciutats provoca el 80% de la contaminació en forma d’òxids de nitrogen i el 40% en forma de partícules en suspensió; que són els principals contaminants de les àrees urbanes. Canviant la manera com ens desplacem i utilitzant vehicles més nets aconseguirem ‘descontaminar’ les àrees urbanes.

La gestió de la mobilitat en funció de la contaminació juntament amb una flota de vehicles més nets basats en la mobilitat elèctrica són dues grans apostes ‘Smart’ per encaminar-nos cap a les ciutats del futur, on la qualitat de l’aire no sigui un problema sinó una solució.

En aquest sentit, gran part de les mesures del PAMQA – Horitzó 2020 poden expressar l’essència de les ciutats intel·ligents del present i del futur: major ús del transport públic, fomentar vehicles més nets, afavorir els desplaçaments a peu i en bicicleta en la mobilitat quotidiana, gestionar dinàmicament la velocitat per reduir la congestió i la contaminació; ambientalitzar el parc de vehicles i  tot plegat fer-ho amb la implicació de tots els agents socials, econòmics i institucions. En aquest sentit, La Taula de la Qualitat de l’Aire a la Conurbació de Barcelona n’és un exemple.

D’altra banda, la DGQA ha posat les eines de pronòstic a l’abast de tothom per a la previsió de contaminació a la conurbació de Barcelona, amb l’objectiu de millorar l’eficiència en la gestió de la qualitat de l’aire que respira la població. Aquestes eines posen de manifest com el coneixement científic s’aplica per resoldre problemes de la vida quotidiana. En aquest cas, la DGQA els utilitza per a la gestió d’episodis ambientals de contaminació atmosfèrica.

Una nova aposta de com informar: més visual, més fàcil, més ràpida i més transparent. Ens encaminem cap a un futur que passa per les constants innovacions i per l’eficiència de recursos a tots els nivells.

L’evolució constant de les noves tecnologies ens porta a una societat de la informació que necessita obligatòriament dotar-se de plataformes, recursos i eines cada vegada més visuals i entenedores que acompanyin l’essència del què està succeint al nostre voltant i que canalitzin les principals problemàtiques de la societat actual per tal d’actuar i canviar les conductes que impliquen contaminació atmosfèrica.

Una d’aquestes eines  és l’aplicatiu mòbil AIRE.CAT; on es poden consultar i conèixer horàriament els nivells de contaminació de tots els punts de la xarxa d’estacions automàtiques que mesuren la qualitat de l’aire.

La DGQA aposta per aquest model d’Smart City, que també està vinculat amb una nova forma de canalitzar la informació i d’anticipar-nos als esdeveniments que es puguin succeir dins les àrees urbanes.

En els propers anys s’esperen avenços importants sobre com es mesura la contaminació. En aquest sentit, en un futur es preveu disposar d’equips de mesura senzills que obtinguin dades de contaminació a temps real i a costos més baixos. Actualment, la DGQA està treballant amb centres de recerca per contrastar i verificar aquests aparells.

La gestió dels residus miners

La direcció general de Qualitat Ambiental ha realitzat avui una jornada tècnica de presentació de la  Guia Metodològica per a la redacció de Plans de Gestió de Residus Miners en les activitats extractives. La guia té dos objectius bàsics. El primer és disposar d’un document de criteris tècnics fiables per a la redacció del pla de gestió de residus per part dels titulars de les activitats extractives que estan obligades a disposar-ne. I el segon, definir els criteris tècnics a tenir en compte per l’administració a l’hora de valorar i informar els plans de gestió de residus.

En l’elaboració de la guia metodològica i la definició dels criteris tècnics s’ha realitzat una anàlisi comparada de la normativa i de les tècniques  de gestió de residus miners que s’apliquen en diversos països de la Unió Europea. Així mateix, s’han concretat les directrius que són aplicables a Catalunya i que estan definides en el document de la Comissió Europea anomenat “Reference Document on Best Available Techniques for Management of Tailings and Waste-Rock in Mining Activities. January 2009”.

La guia s’ha presentat avui a la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat, en una jornada on hi ha participat el subdirector general d’Intervenció i Qualificació Ambiental, Pere Poblet; el cap del servei de Seguiment i Informació d’Activitats, Xavier Carbonell; el responsable d’Avaluació i Restauració d’Activitats Extractives, Josep Maria Mestres i un representant de l’empresa consultora IGREMAP, Ignasi Grau, a qui la Direcció General de Qualitat Ambiental va encarregar la redacció de la guia.

La jornada s’ha desenvolupat amb la participació d’una seixantena d’assistents procedents d’empreses mineres, de consultories, altres organitzacions i de les diferents unitats territorials i vectorials  de l’administració ambiental.

El Parlament europeu aprova nous llindars de contaminació d’emissions atmosfèriques

El Parlament Europeu va votar el passat 28 d’Octubre els nous límits màxims nacionals d’emissions dels principals contaminants atmosfèrics per a l’any 2030, amb una etapa intermèdia i obligatòria l’any 2025. D’aquesta manera, va donar llum verda a la proposta de revisió de la Directiva 2003/35/EC, coneguda com “NECD”, que fixa els sostres nacionals d’emissions.

La directiva fixa els topalls màxims de concentració de contaminants que es poden emetre a l’atmosfera, amb uns objectius vinculants tant pel 2025 com pel 2030. Per al 2030, els objectius són coherents amb les propostes de la Comissió Europea, però menys ambiciosos del que volia la Comissió de Medi Ambient del Parlament.

Els eurodiputats estan a favor dels nous límits màxims de diòxid de sofre (SO2), òxids de nitrogen (NOx), components orgànics no metànics (COVNM),  metà (CH4), amoníac (NH3), i partícules fines (PM 2,5) que s’han d’assolir d’aquí al 2020 i al 2030, com proposava la Comissió. El Parlament Europeu ha inclòs l’amoníac i metà, dos contaminants d’origen agrícola, però deixa fora el metà entèric (emès pels remugants).

Read More »