Com fer rendible la gestió forestal?

L’aforestació del territori com a conseqüència de l’abandonament de la gestió agroforestal i ramadera afegeix més pressió als impactes del canvi climàtic al nostre país, d’acord amb els resultats obtinguts en el marc del Life MEDACC, i d’acord amb el seguiment i avaluació de l’ESCACC. Aquesta major aforestació, en un context d’increment de la temperatura –i, per tant, de l’evapotranspiració- i de reducció de les precipitacions en capçalera (tal i com reflecteix el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya), contribueix a la reducció de cabals als nostres rius i, en conseqüència, a la menor disponibilitat d’aigua.

Aquesta diagnosi genèrica coincideix amb la del massís de les Gavarres i, per aquest motiu, s’han volgut explorar vies de finançament per fer rendible la gestió forestal. El resultat ha estat un taller d’escenaris de transformació precedit d’una quarantena llarga d’entrevistes a multitud d’actors diferents. I ha estat així que reunint empresaris, propietaris forestals, administració, emprenedors, hotelers, vinaters, suraires, científics, alcaldes, bombers, etc., cadascú amb les seves diferents perspectives, idees i dogmes, el taller de dos dies ha pot concloure amb un pla d’acció concret per a les Gavarres en l’horitzó 2025. Un pla que en breu es posarà a disposició de tothom.

A continuació podeu mirar un vídeo resum del taller sobre les Gavarres:

El Consell de Protecció de la Natura col·laborarà en l’elaboració de l’Estratègia Catalana de Biodiversitat i la Llei del Territori

 

consellnaturaEl Consell de Protecció de la Natura és l’òrgan consultiu de la Generalitat de Catalunya en matèria de conservació de la natura i del paisatge des de fa 30 anys.  En la primera reunió del plenari des de la seva adscripció al Departament de Territori i Sostenibilitat el Consell ha acordat l’aprovació inicial dels dictàmens emesos al llarg del 2016, referits a: la modificació de la ZEPA “Capçaleres del Ter i del Freser”; l’informe ambiental estratègic del catàleg de masies de Santa Maria de Miralles; la pista de Sant Marçal del Parc Natural del Montseny; el Pla rector d’us i gestió de les illes Medes; i l’ordre de modificació de la regulació dels instruments d’ordenació forestal.

També s’ha aprovat el Pla de treball 2017-2018 que inclou temes com la col·laboració en el procés d’elaboració de l’Estratègia Catalana de Biodiversitat i de la Llei del Territori, especialment pel que fa al sòl no urbanitzable. Finalment s’ha acordat atendre la proposta del Síndic de Greuges per tal d’obrir un debat, en seu parlamentària, sobre la protecció real dels espais naturals per mitjà de la normativa vigent.

Funcions del Consell

El Consell de Protecció de la Natura està format per un màxim de 21 membres, que nomena el President de la Generalitat, a proposta d’entitats científiques, d’organitzacions agràries i d’agrupacions de municipis. Els membres són persones de competència reconeguda en les disciplines que incideixen en el coneixement, l’estudi, la protecció i la gestió del medi ambient. El president de la Generalitat també nomena el president del Consell, que actualment és el Dr. Joandomènec Ros.

Les principals funcions del Consell són:

  • Emetre informes i dictàmens a requeriment del Parlament i de les administracions competents,  i també els informes que estableix la Llei d’espais naturals.
  • Prestar assessorament científic als òrgans gestors dels parcs naturals.
  • Proposar modificacions al Pla d’espais naturals (PEIN), declaracions de nous parcs naturals i, en general, proposar les actuacions necessàries per al millor compliment dels objectius de la Llei d’espais naturals.

Des de l’any 1990, any que va començar a funcionar, ha elaborat més de 200 informes i mocions sobre les diverses matèries relatives a la conservació de la natura i a la protecció del paisatge, i ha estat consultat pel Parlament de Catalunya, pel President de la Generalitat i per altres membres del Govern en relació a aquests temes.

 

Adjudiquem la millora de la seguretat viària a l’L-313 al nucli de Palou

  • Les obres comportaran un cost aproximat de 0,5 milions i consistiran en la remodelació de dos encreuaments de la carretera per incrementar la seguretat en els girs

palou-est

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha adjudicat les obres de millora de l’accessibilitat i la seguretat viària a l’L-313 al nucli de Palou, al terme de Torrefeta i Florejacs (Segarra). Els treballs tindran un cost aproximat de 0,5 milions, i començaran durant el primer trimestre de 2017 amb un termini previst d’execució de sis mesos.

La carretera L-313, que pertany a la xarxa comarcal de la Generalitat, discorre entre Guissona i Ponts i té un trànsit d’uns 2.850 vehicles al dia, amb un 8% de vehicles pesants. Al nucli de Palou, té dos accessos (est i oest), on es poden efectuar tots els moviments. Per millorar la seguretat viària, el Departament ha previst actuar en aquestes interseccions.

Carrils de canvi de velocitat

En concret, les obres que ara s’adjudiquen es concentraran en un tram de prop de 500 metres de longitud, i comprenen aquestes actuacions:

  • Intersecció est: s’ampliarà la calçada per a formar els carrils de canvi de velocitat per als girs a la dreta i una illeta triangular per a canalitzar els moviments dels vehicles.

 

  • Intersecció oest: es crearan els carrils de canvi de velocitat per als girs a la dreta i uns carrils centrals d’espera per als girs a l’esquerra en les incorporacions o sortides del tronc de la carretera.

La nova configuració d’ambdós encreuaments comportarà una reordenació dels accessos i la funcionalitat dels camins agrícoles que hi ha al seu entorn, així com la reubicació de les parades d’autobús situades a la cruïlla oest. Els treballs es completaran amb la senyalització vertical i horitzontal, l’abalisament i les barreres de seguretat, així com la reposició de serveis afectats, les canalitzacions de serveis i les mesures d’integració ambiental.

 

Territori i Sostenibilitat adjudica la redacció del Pla de mobilitat del Vallès

  • Amb un termini d’execució de 9 mesos, l’estudi analitzarà la funcionalitat de les infraestructures viàries i ferroviàries actuals i previstes per estructurar un sistema de transport públic competitiu

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha adjudicat la redacció del Pla específic de mobilitat del Vallès Oriental i Occidental, que analitzarà la funcionalitat de les infraestructures viàries i ferroviàries existents i previstes en aquest àmbit amb l’objectiu de potenciar una mobilitat sostenible. Amb aquest estudi es vol donar resposta a les necessitats de mobilitat d’aquestes comarques, que concentren una important demanda interna i també de connexió amb altres zones. L’estudi es començarà a redactar a principis d’any, amb un termini d’execució de 9 mesos.

El document farà una proposta d’eixos i d’actuacions per estructurar un sistema de transport públic competitiu, considerant la xarxa ferroviària, la xarxa d’autobusos interurbans i d’aportació al ferrocarril, els intercanviadors, els park&ride i les polítiques d’aparcament urbà. A més, establirà criteris d’intervenció a la xarxa viària que servirà de suport a la mobilitat del territori.

Web de participació

Per a la diagnosi del pla s’analitzarà la situació actual de la mobilitat (persones i mercaderies) i dels serveis, tant des del punt de vista de l’oferta com de la demanda, així com també el repartiment per modes de transport. L’anàlisi es farà de forma segregada en funció del tipus de mobilitat (quotidiana o no) i en funció de la tipologia de relacions (distància recorreguda).

En la fase de redacció, es concretarà el programa de participació ciutadana, que comptarà amb comissions de seguiment i participació, formades per representants institucionals, amb membres del món associatiu i la societat civil i empresarial. També es crearà un web específic com a plataforma on-line de consulta i participació durant tot el procés. La redacció del Pla i de l’expedient d’avaluació ambiental estratègica associat tenen un termini de redacció de sis mesos.

Adjudiquem la millora dels accessos a cinc nuclis de Tàrrega i Torrefeta i Florejacs a l’L-310

  • L’actuació consisteix en habilitar carrils centrals per facilitar els girs a l’esquerra des de la carretera, per augmentar la seguretat viària en diversos encreuaments
  • Amb una inversió de 2,3 milions, l’obra inclou també la millora de l’accés al nucli de l’Altet des de la C-14, mitjançant la formació d’un tercer carril de gir

tarrega-webEl Departament de Territori i Sostenibilitat ha adjudicat obres de millora de l’accessibilitat de la carretera L-310 a diversos nuclis dels termes municipals de Tàrrega (Urgell) i Torrefeta i Florejacs (Segarra). L’actuació suma un cost aproximat de 2,3milions d’euros i s’iniciarà durant el primer trimestre de 2017 amb un termini de sis mesos.

L’obra millorarà la seguretat viària a l’L-310, en tant que es modifiquen cinc encreuaments que serveixen d’accés a nuclis de població que ara presenten una configuració en forma de T. Aquesta carretera, que discorre entre Tàrrega i Guissona passant per Torrefeta i Florejacs, té un trànsit d’uns 5.500 vehicles al dia, dels quals un 9% són pesants.

Carrils de gir a l’esquerra

Principalment, les obres consistiran en la formació de carrils centrals per a facilitar els girs a l’esquerra amb més seguretat i comoditat. En concret, les actuacions previstes són:

  • Accessos als nuclis de la Figuerosa i Riudovelles, al terme municipal de Tàrrega. En tots dos casos, es formarà un tercer carril central per a fer els girs a l’esquerra.
  • Accés a Gra (Torrefeta i Florejacs). Es construirà una rotonda de 40 metres de diàmetre, que també permetrà ordenar els accessos a diversos camins.
  • Accés a Sant Martí de la Morana (Torrefeta i Florejacs). Es formarà un tercer carril central per als girs a l’esquerra. L’actuació implica la desviació d’un camí i la reubicació de la parada d’autobús actual.
  • Accés a la Morana (Torrefeta i Florejacs). Es preveu un tercer carril central per als girs a l’esquerra.

A més d’aquestes tasques, els treballs es completaran amb el repintat de la calçada, la millora dels senyals verticals i l’estassada de la vegetació al lateral de la carretera. També s’inclou l’enllumenat de les interseccions de la Figuerosa i Gra i  l’aplicació de mesures d’integració ambiental, com el tractament dels camins en desús, l’estesa de terra vegetal i la hidrosembra.

Millora en un accés a la C-14

En el marc d’aquesta actuació també es millorarà la intersecció al nucli d’Altet (Tàrrega) des de la C-14. En aquest punt, es formarà una doble cruïlla en T amb moviments canalitzats i un tercer carril central per fer els girs a l’esquerra cap a Altet, que també permetrà l’accés a un camí.

Territori i Sostenibilitat adjudica la col·locació de noves paraallaus a la C-28 al Pallars Sobirà

  • Amb una inversió aproximada de 3,4 milions, l’actuació servirà per millorar l’accessibilitat al sector de la Peülla i el cap del Port, i evitar afectacions al trànsit a conseqüència dels allaus de neu

paraallaus-blogEl Departament de Territori i Sostenibilitat ha adjudicat les obres de col·locació de noves barreres paraallaus a la C-28 a la comarca del Pallars Sobirà. Els treballs suposaran una inversió d’uns 3,4 milions d’euros i començaran la primavera vinent, amb un termini d’execució de 8 mesos.

L’actuació pretén minimitzar l’afectació derivada de les particularitats climàtiques d’aquesta àrea de muntanya, on es produeixen periòdicament allaus de neu a la carretera que afecten el trànsit. En el cas de la C-28, aquestes allaus sovint comporten el tancament del Port de la Bonaigua.

En els últims anys, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha actuat en diversos punts d’aquesta carretera per reduir les afectacions, mitjançant la construcció de barreres paraallaus en les vessants que aboquen la neu sobre la carretera.

Les obres que ara s’impulsen pretenen millorar l’accessibilitat al sector de la Peülla i el cap del Port. Concretament, l’actuació se centra a l’àrea del Cap de Comials, que incideix sobre un tram de la carretera C-28 on se situa la variant dels Avets, al terme municipal d’Alt Àneu. Aquí  es col·locaran fins a cinc zones de paraallaus, amb barreres de quatre metres d’alçada, al llarg de 2,1 quilòmetres en total.

Parallaus en fileres, i en helicòpter

Les barreres antiallaus estan homologades per l’Institut Federal per a l’estudi de neus i allaus (WSL-FNP, ubicat a Davos, Suïssa), l’organisme de referència en la matèria.

Així, es col·locaran paraallaus en diverses fileres lineals separades uns 20 metres entre si, resseguint la línia del pendent, ancorades al terreny. Per a optimitzar els resultats, es tindran en compte factors com la línia de desencadenament d’allaus, la direcció de la pressió de la neu, l’extensió lateral de les barreres i si aquesta disposició és contínua o fragmentada. Els panells de les barreres seran transportats amb helicòpter a la seva posició en la vessant.

Difonent les Millors Tècniques Disponibles

petroximic_tarrago

Les polítiques europees estan encaminades a garantir la salut de les persones i de les generacions futures mitjançant un desenvolupament econòmic i social equilibrat que garanteixi la protecció del medi ambient. Tanmateix, el desenvolupament econòmic acostuma a portar associat diversos impactes ambientals negatius i, per aquest motiu, la protecció del medi ambient necessita eines legals de protecció i una intervenció de l’Administració.

Entre aquestes eines d’intervenció hi ha les autoritzacions ambientals de totes aquelles activitats incloses en l’àmbit d’aplicació de la Directiva d’Emissions Industrials (DEI). Aquesta directiva atorga un paper molt rellevant a les Millors Tècniques Disponibles (MTD) i les regula amb l’objectiu de no sobrepassar els nivells d’emissió associats al seu ús. Per aquest motiu, les autoritats competents han de procedir a revisar d’ofici les autoritzacions ambientals i adequar-les a aquest requeriment.

En aquest marc, la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic participa de forma activa en diferents fòrums i jornades sobre les MTD. Aquest dijous, 24 de novembre, se’n celebra una a Madrid sobre el sector químic, un dels puntals més sòlids de la indústria catalana que representa gairebé la meitat de tota la producció química de l’Estat espanyol.

Read More »

VIII Jornades sobre Informació de Biodiversitat i Administracions Ambientals

fullsizerender

Del 7 al 10 de novembre s’està celebrant la vuitena edició de les Jornades sobre Informació de Biodiversitat i Administracions Ambientals. El sentit d’aquestes jornades és abordar el paper de les administracions públiques davant de la ciència ciutadana.

Les jornades, organitzades per la Diputació de Barcelona, la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, del Departament de Territori i Sostenibilitat,  i el Node GBIF-España (Infraestructura Mundial d’Informació en Biodiversitat), compten amb la participació de tècnics i caps d’unitat de les administracions públiques de les diferents comunitats autònomes, centres d’investigació i responsables d’entitats de ciència ciutadana. Tots ells treballen en aspectes relacionats amb la informació en biodiversitat, sigui com a base per a la gestió, sigui per donar un servei públic. Problemàtiques recurrents en aquest context són la duplicitat d’esforços  -desenvolupant solucions similars en paral·lel i amb poc contacte transversal- o la necessitat d’integrar diferents fonts d’informació, facin referència a la biodiversitat o bé hi estiguin relacionades.

Read More »

Entra en vigor l’Acord de París

Séance pleinière de la COP21 pour l’adoption de l’accord de Paris (Salle Seine - Le Bourget)

Avui ha entrat en vigor l’Acord de París, que va ser aprovat a la Cimera del Canvi Climàtic (COP 21) que va tenir lloc el desembre de l’any passat.  I ho ha fet en poc menys d’un any, fet força significatiu. Penseu que l’únic precedent, el Protocol de Kyoto, va necessitar 8 anys perquè el ratifiquessin prou països.

La major part de la societat ha valorat aquest acord com un èxit. És cert que queda molt per fer, gairebé tot. Però, després de més de dues dècades de negociacions internacionals infructuoses, el marc d’actuació global i a llarg termini que estableix l’Acord de París és esperançador. És un bon instrument per donar cobertura i impulsar l’acció climàtica dels governs en les properes dècades, en les que caldrà desenvolupar-lo i complir-lo.

Read More »

Parlem de l’adaptació de Catalunya al canvi climàtic

samibona

El cap de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Salvador Samitier, ha explicat al programa d’El Punt Avui TV L’Illa de Robinson en quina situació es troba Catalunya davant el repte de l’adaptació a l’escalfament global. Segons Samitier, “una part de l’impacte ja el tenim i ens hi haurem d’adaptar“. Quan falten poques setmanes perquè comenci la Cimera del Canvi Climàtic (COP22) a Marràqueix ha donat compte de les expectatives de la trobada.

Punxa la imatge per veure l’entrevista.